Tot i que la majoria de vegades la insuficiència cardíaca no es pot curar com a tal, sí que es pot tractar de manera efectiva, cosa que en pot millorar els símptomes i la qualitat de vida, com també alentir la progressió de la malaltia i així millorar-ne el pronòstic.

El tractament no consisteix solament a prendre correctament la medicació prescrita pel metge o la metgessa, sinó que comporta també uns canvis en els hàbits diaris, de manera que la persona afectada i la seva família entren a formar part de l'estratègia terapèutica de la malaltia, que inclou:

Canvis en els hàbits diaris

  • Deixar de fumar.
  • Perdre pes, si cal.
  • Evitar el consum d'alcohol o limitar-lo a una beguda dos o tres cops per setmana, quan el metge o metgessa ho autoritzi.
  • Suprimir o limitar el consum de cafeïna.
  • Seguir una dieta baixa en greixos i baixa en sal (sodi).
  • Fer exercici, sota consell mèdic, o participar en un programa de rehabilitació.
  • Prestar atenció als símptomes i comentar qualsevol canvi o dubte a l'equip de salut.
  • Visitar el metge o la metgessa amb la freqüència que indiqui.
  • Pesar-se cada dia i anotar el pes per detectar si hi ha retenció de líquids (responsable de molts dels símptomes). Si es detecta un augment brusc de pes (dos o tres kg en una setmana) cal posar-se en contacte amb l'equip de la unitat d'insuficiència cardíaca i augmenteu la dosi de diürètic si el metge o la metgessa ho aconsella.
  • Dormir mitja hora després de dinar i de sopar per compensar la manca de repòs nocturn i permetre que el cor es recuperi d'esforços addicionals.
  • Mantenir l'estrès sota control, ja que obliga el cor a treballar més intensament.


Pel que fa al sexe, la majoria dels malalts poden continuar mantenint relacions sexuals un cop els símptomes estiguin sota control. És aconsellable, però, seguir les recomanacions següents:

  • Escollir el moment en què s'està relaxat/ada.
  • Evitar mantenir relacions sexuals just després d'haver fet un àpat abundant.
  • Seleccionar un lloc familiar, conegut, tranquil i sense interrupcions.
  • Parar i descansar durant la relació si és necessari.


Si l'estat de salut és d'afectació important o greu i no es tolera l'exercici de l'acte sexual, s'han de trobar altres maneres per expressar amor i afecte (carícies, petons, abraçades, etc.).

Medicació

La medicació està dissenyada per disminuir la fatiga física i millorar la respiració i la irrigació dels teixits. D'altra banda, hi ha fàrmacs que poden ajudar a prevenir o disminuir la progressió i l'empitjorament de la malaltia. El tractament és diferent per a cada persona.

El tractament farmacològic només és efectiu si es pren correctament. Variar les dosis, no seguir la prescripció mèdica, prendre més o menys quantitat de pastilles, deixar de prendre la medicació a causa d'un refredat o de qualsevol altre problema de salut, pot agreujar la malaltia.

Cirurgia

Tot i que en la majoria dels casos la insuficiència cardíaca té un tractament exclusivament mèdic, segons la causa que la produeixi els cardiòlegs poden proposar un procediment quirúrgic (operació) o de revascularització (per exemple, una angioplàstia o dilatació d'artèria coronària). Aquests procediments van encaminats a tractar la malaltia principal que es pateix, però, en fer-ho, poden millorar o fins i tot fer desaparèixer els símptomes de la insuficiència cardíaca.

Aquestes opcions inclouen la implantació d'un marcapassos especial, amb capacitat de tornar a sincronitzar l'activitat elèctrica i mecànica del cor, o d'un dispositiu desfibril·lador, un tipus de marcapassos amb capacitat per produir descàrregues elèctriques que pot solucionar certes arrítmies cardíaques. Ara bé, no tothom se'n pot beneficiar, cal complir uns requisits previs. 

En casos molt excepcionals, la darrera opció terapèutica pot ser el trasplantament cardíac, tractament que només es duu a terme en centres molt especialitzats i que requereix un seguiment molt complet.

Data d'actualització:  21.12.2020