Sífilis

La sífilis es pot contraure per contacte físic amb una persona infectada durant les relacions sexuals, ja siguin orals, vaginals o anals.

La transmissió només apareix si es té contacte amb les lesions cutànies i les mucoses de la sífilis en les fases primària i secundària (vegeu apartat “Símptomes”). Aquestes lesions, no sempre visibles, estan plenes de treponemes (un tipus de bacteris). El germen penetra en el cos de la parella sexual per la pell lesionada o per les mucoses. En el punt d'entrada el germen es multiplica i produeix la lesió sifilítica, i des d'allí es difon per l'organisme per mitjà de la sang i el sistema limfàtic.

Sense tractament, el risc de transmissió és molt elevat durant les dues primeres fases de la sífilis. Teòricament les persones infectades no tractades poden transmetre la infecció durant el primer, i fins i tot el segon any de la infecció, període en què són possibles les recaigudes amb lesions infeccioses.

D'altra banda, una persona pot tenir la sífilis i no saber-ho perquè no en té cap símptoma o aquest és molt lleu i, no obstant això, la pot transmetre a altres persones.

En el transcurs de la infecció no sempre hi ha símptomes o signes aparents. Poden presentar-se dies o mesos després de l'inici de la infecció i, a més, poden ser similars als d'altres infeccions i curar-se sense cap tractament.

Sense tractament la sífilis evoluciona per etapes. Segons els símptomes, en la sífilis es diferencien tres fases:

1. Sífilis primària: aparició d'una lesió (úlcera) no dolorosa anomenada xancre i localitzada a prop o a l'interior de la vagina, al penis, a l'anus o a la boca entre els 10 i els 90 dies després del contagi. Sol ser única, tot i que de vegades en poden aparèixer més. Si no es tracta, desapareix per si sola al cap d'un període que oscil·la entre tres i sis setmanes, però la sífilis pot progressar cap a la fase secundària.

2. Sífilis secundària: aparició d'una erupció (taques) a les plantes dels peus i als palmells de les mans o a altres parts del cos als dos o tres mesos del contacte inicial. Pot haver-hi altres símptomes com febre, mal de coll, inflamació dels ganglis limfàtics, dolor a les articulacions i als músculs o caiguda irregular dels cabells.

Els símptomes poden desaparèixer sense tractament en poques setmanes. Hi pot haver episodis de recaiguda (és a dir, repetició de les erupcions, malestar general…) durant el primer any i rarament després dels dos anys de la infecció.

Fase de latència: aleshores, la infecció esdevé asimptomàtica durant anys, i per a la majoria de persones infectades durant la resta de la vida. Però hi ha el risc que sense tractament algunes de les persones infectades (al voltant del 30%) desenvolupin la tercera etapa, la més greu de la infecció. Això succeeix passats alguns anys (fins a 30).

3. Sífilis terciària: aparició de complicacions en els òrgans interns (cor, vasos sanguinis, sistema nerviós, fetge, ossos, etc.), que es manifesten en forma de demència, dificultat per coordinar els moviments, ceguesa i altres símptomes. 

Generalment és suficient una simple anàlisi de sang per saber si una persona està infectada o no. Les proves de laboratori detecten a la sang els anticossos que es produeixen contra la infecció. Normalment són positives de quatre a sis setmanes després del contagi.

El metge o la metgessa farà el diagnòstic amb els resultats de les proves juntament amb els de l'exploració física.

És recomanable que qualsevol persona que cregui que pot haver estat exposada a la sífilis o que sospiti que l'ha contret es faci aquesta prova, sobretot quan es tracta de dones embarassades i persones amb infecció pel virus de la immunodeficiència humana, per les complicacions que la sífilis els pot comportar.

La sífilis es pot curar amb tractament antibiòtic. El més freqüent és que es curi amb una sola injecció de penicil·lina. Per a les persones al·lèrgiques a la penicil·lina hi ha altres antibiòtics disponibles.

Es recomana no tenir contactes sexuals fins a acabar el tractament (al cap de set dies si és una injecció única) i fins que el xancre sifilític i les altres lesions a la pell i les mucoses estiguin curats.

La sífilis és més fàcil de curar en els primers estadis o fases, i per això convé diagnosticar-la i tractar-la al més aviat possible. A més, les parelles han de ser informades i, si és necessari, tractades. Només així es trenca la cadena de noves infeccions.

El fet que una persona hagi tingut sífilis una vegada no la protegeix de tornar a tenir-ne de nou si s'hi exposa, encara que s'hagi curat bé amb tractament antibiòtic.

La sífilis afavoreix considerablement la transmissió sexual del virus de la immunodeficiència humana per la presència del xancre sifilític (úlcera).

La dona infectada pot transmetre la sífilis al seu fill durant l'embaràs; en aquest cas la malaltia pot causar malformacions congènites i, fins i tot, la mort del futur nadó. El risc de transmissió al fill o filla és molt alt durant les dues primeres fases de la sífilis (vegeu apartat “Símptomes”) i, si bé el risc disminueix, la dona no tractada continua sent potencialment infecciosa per a un nou fetus durant anys.

Podeu demanar més informació sobre les infeccions de transmissió sexual als metges o els infermers de capçalera, als ginecòlegs, als llevadors, als farmacèutics, o podeu trucar al telèfon d'informació i consultes 061 Salut Respon, disponible les 24 hores.