La recuperació després d'un atac de cor depèn de la quantitat i la localització del teixit danyat. La majoria de persones que han patit un infart poden tornar a fer una vida normal.
La malaltia coronària pot passar per fases de descompensacions i d’estabilitat. Per tant, s’ha d’assistir als controls mèdics i seguir el tractament farmacològic indicat pels metges i les seves recomanacions. Amb aquestes mesures es pot frenar la progressió de l’obstrucció de les artèries i així evitar noves descompensacions.
També caldrà fer canvis en l’estil de vida. Cal identificar els hàbits que han afavorit l’infart (tabac, consum de greixos, estrès, sedentarisme), per tal de corregir-los, així com identificar els bons hàbits per potenciar-los encara més.
Les persones que han patit un infart poden participar en els programes de rehabilitació cardíaca (RHBC), que es poden iniciar durant l’ingrés hospitalari. Els programes RHBC són intervencions multidisciplinàries per a l’avaluació i maneig del risc cardiovascular, assessorament sobre activitat física i exercici, suport psicosocial i tractament adequat amb fàrmacs cardioprotectors.
Tractament farmacològic
El tipus de tractament farmacològic depèn de l’extensió de la vostra malaltia i de si teniu altres problemes associats (com ara diabetis, colesterol i hipertensió arterial).
Els tipus de medicaments d’ús més habitual són els següents:
- Medicaments antiagregants. Serveixen per evitar la formació de coàguls de plaquetes, que estan implicades en l’obstrucció de les artèries coronàries. El més utilitzat és l’Aspirina®. És el més important de tots i s'ha de prendre tota la vida. Si hi ha cap contraindicació, es poden receptar altres antiagregants, com el clopidogrel o, més recentment, el ticagrelor o el prasugrel.
- Medicaments betablocadors. Redueixen les pulsacions del cor i, per tant, fan que aquest treballi més relaxadament. Estan indicats especialment quan ha quedat una cicatriu després d’un infart.
- Estatines. Redueixen la fabricació de colesterol del nostre organisme a partir dels aliments que es mengen. Una altra de les seves funcions és reduir l’acumulació de greix dins de les artèries coronàries, de tal manera que s’han de continuar prenent tot i tenir uns nivells de colesterol normals a la sang.
- Inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina-II (IECAS). Eviten que el cor es debiliti després d’haver patit un infart i així ajuden a aconseguir que treballi millor. També disminueixen la pressió arterial i, per tant, ajuden a fer que el cor bombi millor en casos d’infarts importants i també en les persones hipertenses.
- Nitroglicerina sublingual. Cal portar-ne sempre una caixa a sobre perquè és clau per aturar un possible episodi d’infart si es torna a patir dolor al pit. Dilata de forma ràpida les artèries coronàries i el seu efecte dura uns minuts. S’ha de posar sota la llengua i esperar que es dilueixi. De vegades pot fer abaixar la pressió arterial; per tant, cal prendre-se-la assegut/uda.
Canvis en l’estil de vida
- Si es fuma, cal deixar el tabac immediatament i de forma permanent. El tabac està fortament implicat en l’obstrucció de les artèries coronàries, així com en l’aparició de diversos tipus de càncer.
- Cal seguir una dieta saludable: menjar fruita, verdures i peix, reduir el consum de colesterol i greixos no recomanats (saturats), i moderar el consum d’alcohol, cafè i sal.
- Si es pateix diabetis, hipertensió o es té el colesterol alt, cal seguir el tractament prescrit pel metge o metgessa i portar un bon control. Aquestes tres afeccions contribueixen a embussar i endurir les artèries i, si se’n pateix alguna o totes tres, el seu control és clau per evitar el risc de recaigudes.
- En cas de tenir sobrepès o obesitat, s’ha d’assolir un pes saludable, mitjançant la pràctica regular d’activitat física i la disminució del consum d’aliments rics en greixos, dolços i alcohol. El sobrepès i l’obesitat també constitueixen un factor que augmenta el risc de progressió de la malaltia; a més, alteren el metabolisme i afavoreixen l’aparició de diabetis, colesterol i hipertensió.
- S’ha de fer activitat física regular, uns 3-4 cops per setmana durant 30-60 minuts i adaptada a la vida diària. La pràctica d’activitat física millora la capacitat física, fa que el cor treballi de manera més relaxada, i permet cremar més sucres i greixos, fet que afavoreix el control de factors de risc com el colesterol i la diabetis.
- Es recomana iniciar un exercici suau (caminar) i augmentar-ne progressivament la intensitat en setmanes o mesos. Els exercicis més recomanables són córrer, nedar i anar en bicicleta. Cal evitar els exercicis bruscos o “isomètrics” (flexions, màquines al gimnàs, esquaix), agafar pes, i realitzar esforços després dels àpats.
- Cal evitar l’estrès emocional excessiu, mitjançant un canvi d’actitud o l’aplicació de tècniques de relaxació. L’estrès és perjudicial per a la salut, especialment per al cor, ja que fa augmentar les pulsacions cardíaques i la pressió arterial.
Si el dolor al pit es torna a repetir...
- Cal deixar de fer el que s’estava fent i posar-se un comprimit de nitroglicerina sota la llengua, seure i esperar cinc minuts.
- Si al cap de cinc minuts el dolor no ha marxat o no ha afluixat d’intensitat, cal posar-se una altra pastilla sota la llengua i esperar cinc minuts més.
- Si passats aquests cinc minuts després del segon comprimit el dolor continua sense afluixar o desaparèixer, cal prendre un tercer comprimit de nitroglicerina sublingual i trucar al 112.
No s'ha d'anar per compte propi a l’hospital si encara es té dolor.
Si el dolor al pit afluixa o desapareix després del segon comprimit de nitroglicerina, no cal preocupar-se, però és recomanable que no es facin esforços durant una estona.
Si es pateixen molts dolors seguits en les hores següents, tot i respondre a la nitroglicerina, també cal trucar al 112.
Si aquest dolor apareix de tant en tant i respon bé a la nitroglicerina, no cal preocupar-se, però cal dir-ho al metge o metgessa a la propera visita. Ara bé, si els dolors es pateixen cada vegada amb més freqüència o bé mentre es desenvolupa l'activitat diària, cal comunicar-ho al metge o metgessa al més aviat possible.