El Codi infart (Codi IAM) és un protocol d'actuació urgent que s’activa des del moment que una persona que presenta símptomes d’un possible infart entra en contacte amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), bé perquè truca al 112 o perquè així ho demanen des de l’atenció primària o l’hospital.
El Sistema d’Emergències Mèdiques envia una unitat de suport vital avançat al lloc on es troba el pacient.
Una vegada amb el pacient, els professionals d’emergències mèdiques li fan un electrocardiograma, que és la prova diagnòstica fonamental.
En cas que es confirmi la sospita diagnòstica i la persona hagi de ser atesa a l’hospital, els professionals d’emergències mèdiques transmeten telemàticament els resultats de l'electrocardiograma a la Central de Coordinació Sanitària (CECOS) que, alhora, el fa arribar al metge de la unitat coronària de l'hospital de referència d’infarts més proper (actualment n’hi ha deu a Catalunya), on es destinarà el pacient.
L'ambulància del SEM també disposa dels mitjans tècnics perquè el seu facultatiu pugui parlar amb el metge de la unitat coronària i així decidir quin tractament cal aplicar, i si és necessària la seva administració dins l'ambulància.
Si s'ha acordat prèviament, un cop arriba a l'hospital, el malalt no s'atura al servei d'urgències, sinó que ingressa directament a la unitat d'hemodinàmica. Allà l'espera el metge, que ja té el seu electrocardiograma, que coneix el cas i que està preparat per intervenir-hi de la manera més adequada.