Impetigen

Dos bacteris poden produir aquesta infecció, Staphylococcus aureus i Streptococcus pyogenes, i el primer és el causant de la major part dels casos. 

Els símptomes són els mateixos, independentment que l'origen sigui un o altre bacteri. 

La infecció es contrau per contacte directe amb les lesions de la pell o indirecte mitjançant objectes que hi hagin entrat en contacte, com ara roba, tovalloles, llençols o joguines.

Els esports de contacte també poden afavorir la transmissió de la infecció.

El període d’incubació (interval des del moment de la infecció fins a l'aparició dels símptomes) és variable, d'entre 1 i 10 dies, segons quin sigui el bacteri causant.

El símptoma més comú de l’impetigen és l’aparició de lesions a la pell. La presentació més habitual és en forma de butllofes amb contingut inicialment transparent i més tard tèrbol. Les butllofes es trenquen amb facilitat deixant una zona vermellosa inflamada que es cobreix d’una crosta fina groguenca. Aquesta crosta es desprèn sense deixar cicatriu.  

Les lesions acostumen a aparèixer agrupades en nombre de 3 a 6 i es localitzen més freqüentment a la cara, al voltant dels orificis de la boca o el nas, i a les extremitats, tot i que poden assentar-se en qualsevol àrea de la superfície corporal. Es presenten amb més freqüència en zones de la pell amb ferides, rascades, etc. i per tant, les zones descobertes són les que resulten afectades més sovint. En infants petits, també es freqüent localitzar-les a la zona del bolquer.

Habitualment, el metge o metgessa pot diagnosticar l’impetigen per l’aspecte de les lesions que causa.

En alguns casos, pot ser necessari recollir una mostra del líquid de les butllofes per analitzar-lo i confirmar la presència dels bacteris causants de la infecció.

Tot i que l’impetigen acostuma a desaparèixer espontàniament al cap d’unes setmanes, es recomana tractar-lo per accelerar-ne la curació i evitar l’extensió de les lesions a altres zones de la pell i la transmissió de la infecció a altres persones.

En general, respon bé al tractament. Per curar la infecció acostuma a ser suficient seguir un tractament antibiòtic local en forma de pomada, encara que de vegades es requereix tractament oral, especialment si les lesions són més extenses. És important prendre els antibiòtics durant el temps que ha indicat el metge o la metgessa, independentment que les lesions hagin o no desaparegut.

El risc de contagi desapareix 24 hores després d’iniciar el tractament antibiòtic.

La millor manera de tenir la pell sana és mantenir-la neta. Qualsevol ferida superficial s'ha de rentar immediatament amb aigua i sabó per aplicar després alguna solució antisèptica habitual.

Davant la sospita d’infecció, consulteu l'especialista en pediatria o dermatologia, que podrà fer el diagnòstic i prescriure el tractament més adequat.

Per evitar la transmissió de la infecció a altres persones o l’extensió de les lesions a altres zones de la pell, es recomana als pares, mares i cuidadors dels infants afectats i als mateixos afectats si són adults:

• Extremar les mesures higièniques tant al domicili com a l’escola, especialment el rentat de mans freqüent amb aigua i sabó abundant. Cal eixugar-se bé les mans després del rentat.

• Rentar-se les mans després de posar la pomada antibiòtica.

• És important tallar bé les ungles i mantenir-les netes.

• Mantenir seques i netes les zones de pell afectada.

• Evitar tocar o gratar la pell lesionada.

• No compartir tovalloles ni roba com mocadors o bufandes.

• Netejar amb detergent els objectes o superfícies potencialment contaminats, com ara joguines o mobles.

• No fer activitats que impliquin molt contacte personal.

• Es recomana tapar les lesions que estiguin descobertes fins que hagin format crosta.

• Un infant infectat no ha d’anar a l’escola fins a 48 hores després que hagi iniciat el tractament antibiòtic. En alguns casos, pot ser recomanable perllongar el temps d’absència si les lesions no estan seques.