Contacte
L’herpes zòster (HZ) és una malaltia que es caracteritza per l’aparició d’una erupció dolorosa a la pell. El virus que causa la infecció és el mateix que causa la varicel·la, anomenat virus de la varicel·la-zòster (VVZ), el qual roman latent als nervis després de patir la varicel·la. En cas de reactivació, dona lloc a la malaltia de l’herpes zòster.
L’herpes zòster no presenta estacionalitat i pot aparèixer a qualsevol edat, tot i que és més comú en persones de més edat. Certes situacions clíniques també poden augmentar el risc de patir-lo, com ara tenir un sistema immunitari dèbil o l’estrès.
L’herpes zòster no es transmet per contacte amb una persona amb herpes zòster ni amb varicel·la. Tot i això, les vesícules que provoca contenen el virus de la varicel·la-zòster, de manera que les persones que no han passat la varicel·la o no s’han vacunat es poden infectar si hi estan en contacte. Aquestes persones desenvoluparan una varicel·la, no un herpes zòster.
Els primers símptomes de l’herpes zòster són dolor i cremor. Al cap de pocs dies, apareixen petites taques vermelles a la pell que es converteixen en vesícules (butllofes plenes de líquid). Aquestes lesions es localitzen en una zona concreta generalment del tronc, tot i que també poden aparèixer a la zona del cap, i acostumen a distribuir-se com una cinta en un sol costat del cos. Al cap d’uns dies s’assequen i formen una crosta.
Altres símptomes poden incloure febre, calfreds, mal de cap i malestar general.
Un cop l’erupció ha cicatritzat, a la zona de la pell afectada pot quedar un dolor al nervi que s’anomena neuràlgia postherpètica i que pot persistir durant mesos o anys.
En casos molt rars, principalment en persones amb el sistema immunitari dèbil, la infecció es pot disseminar a tot el cos i causar malaltia greu amb risc de mort.
El diagnòstic es basa en la història clínica i en l’observació de l’erupció a la pell.
En algun cas, pot ser necessari analitzar una mostra del teixit de l’erupció o del líquid de les vesícules al laboratori.
Els medicaments antivirals poden alleujar els símptomes de la malaltia, reduir-ne la durada i prevenir complicacions, especialment si es prenen durant els primers 3 dies des de l’aparició de les lesions a la pell.
Els medicaments analgèsics com el paracetamol i els medicaments antiinflamatoris com els corticoides poden ser útils per reduir el dolor i la inflamació.
L’aplicació de compreses fredes i humides sobre la pell afectada i els banys i les locions de calamina també poden alleujar el dolor i la coïssor.
La vacunació és la mesura més efectiva per prevenir la malaltia.
La vacuna contra l’herpes zòster està inclosa al calendari de vacunacions i immunitzacions i es recomana a les persones que compleixen 65 anys o 80 anys. A més, també es recomana la vacunació de totes les persones de 90 anys o més i les que formen part dels grups de risc.
Es recomana evitar el contacte físic amb les persones afectades, especialment si no s’ha passat la varicel·la o no s’ha rebut la vacuna.
Per evitar la transmissió del virus, les persones amb herpes zòster s’han de cobrir la zona de les lesions fins que aquestes desapareguin i es formi una crosta, aproximadament entre 7 i 10 dies. També és important rentar-se les mans sovint.
D’altra banda, mantenir la pell de la zona afectada neta i seca i evitar rascar-se les lesions ajuda a prevenir el desenvolupament d’infeccions bacterianes.