Contacte
L'hepatitis B és una malaltia produïda per un virus (VHB o virus de l'hepatitis B) que afecta exclusivament el fetge. La majoria de les persones infectades eliminen el virus i es curen abans dels sis mesos sense tenir cap tipus de conseqüències i adquirint-hi immunitat (és el cas de l'hepatitis B aguda).
Tanmateix, en determinats casos, l'organisme no aconsegueix vèncer el virus i és quan es produeix l'hepatitis B crònica, que molts cops es pateix sense símptomes però que pot originar greus lesions al fetge com cirrosi o càncer. La persona afectada esdevé aleshores portadora de la malaltia tota la vida i pot transmetre-la a altres persones.
La dona embarassada que té una infecció pel virus de l'hepatitis B pot transmetre-la al seu fill o filla en el moment del part, i hi ha moltes probabilitats que el nadó desenvolupi la malaltia crònica, amb les consegüents complicacions hepàtiques.
Una persona sana es pot contagiar quan la seva sang entra en contacte amb la sang d'una persona infectada pel virus de l'hepatitis B. Les causes més freqüents de contagi són:
- Les transfusions sanguínies (si una persona sana rep sang d'una de donant infectada). Actualment això no és possible a Catalunya, ja que s'analitzen sistemàticament totes les donacions.
- Les punxades amb xeringues que han estat utilitzades per persones infectades (consum de drogues, tatuatges, acupuntura…).
- El contacte amb fluids corporals a través de relacions sexuals no protegides.
- Les ferides, esgarrapades i altres lesions a la pell (quan la sang d'aquestes entra en contacte amb la sang d'una persona infectada).
- El fet de compartir objectes d'higiene personal, com ara raspalls de dents, maquinetes d'afaitar, tallaungles, etc., amb una persona infectada.
- De mare a fill en el moment del part (aquest mecanisme s'anomena transmissió vertical).
És molt important fer-se una anàlisi de sang durant l'embaràs per poder detectar-hi la infecció i prendre les mesures oportunes per protegir l'infant.
Durant l'embaràs, la placenta actua com a barrera protectora, impedint el pas del virus a la sang del fetus. Però en el moment del part, quan el nadó entra en contacte directament amb la sang de la mare per primer cop, és quan es pot transmetre la infecció.
Per evitar-ho, durant les primeres dotze hores de vida se li han d'administrar dues injeccions:
- Una primera dosi de la vacuna contra l'hepatitis B.
- Una dosi d'immunoglobulina contra l'hepatitis B.
Perquè el tractament efectuat sigui eficaç, és imprescindible completar la vacunació amb la segona i tercera dosi de la vacuna contra l'hepatitis B, al segon i al sisè mes de vida.
La dona infectada d'hepatitis B pot alletar el seu fill o filla, ja que els beneficis de la lactància materna superen el potencial risc d'infecció; que és mínim si tenim en compte que el nadó ja ha estat protegit en néixer amb la vacunació i la immunoglobulina contra l'hepatitis B. Cal, però, vigilar que no es produeixin lesions als mugrons que puguin sagnar.
De vegades els símptomes triguen a manifestar-se o no arriben a fer-ho mai, però això no implica que el virus no es pugui transmetre a una altra persona. Els símptomes inclouen:
- Cansament.
- Pèrdua de la gana.
- Nàusees.
- Vòmits.
- Dolor d'estómac.
- Dolor de les articulacions.
- Febre.
- Icterícia (coloració groga de la pell i dels ulls).
- Orina fosca.
Des del moment que la persona entra en contacte amb el virus fins que desenvolupa la infecció poden passar d'un a sis mesos.
L'hepatitis B es pot diagnosticar a través d'una anàlisi de sang que permet veure els nivells de transaminasa del fetge, fet que pot indicar si hi ha alguna disfunció.
També es poden fer anàlisis de sang per detectar l'existència d'antígens produïts pel virus de l'hepatitis B, i d'anticossos, fabricats pel propi organisme contra el virus de l'hepatitis B.
El tractament és difícil i és per això que cal protegir-se amb la vacunació. En el cas de l'hepatitis aguda, no existeix un tractament específic. Es recomana descansar, seguir una dieta equilibrada i beure molt líquid. Cal evitar especialment el consum d'alcohol i consultar el metge o la metgessa davant qualsevol dubte sobre aliments o substàncies a prendre.
L'hepatitis crònica es pot tractar amb medicaments com els antivirals i l'interferó, que poden contribuir a prevenir que el virus es multipliqui. En els casos de cirrosi o altres complicacions, pot ser necessari un trasplantament de fetge.
A Catalunya, els infants de dos, quatre i onze mesos són vacunats sistemàticament contra l’hepatitis B mitjançant la vacuna hexavalent. Aquesta vacuna protegeix contra el tètanus, la diftèria, la tos ferina, la poliomielitis, l'Haemophilus influenzae tipus b i l’hepatitis B.
La vacunació també es recomana a alguns grups de població considerats de risc. Per a més informació, consulteu el vostre professional sanitari de referència.
Informació relacionada
La millor manera de prevenir l'hepatitis B és la vacunació. També s'aconsella prendre mesures com:
- No compartir xeringues ni cap objecte d'higiene personal com raspalls de dents, maquinetes d'afaitar, tallaungles, etc.
- Mantenir relacions sexuals protegides.
- Prendre precaucions a l'hora de fer-se un tatuatge, un pírcing, acupuntura, etc.
Així mateix, és important realitzar la prova de l'hepatitis B de manera sistemàtica a totes les embarassades i així prevenir la transmissió de la infecció al nadó.
Cal tenir en compte que el virus de l'hepatitis B és molt més infecciós que el de la immunodeficiència humana.
Informació relacionada
-
Hepatitis B (Obre en una nova finestra)
ASSCAT (Associació Catalana de Pacients Hepàtics)
-
Com prendre medicaments quan es té insuficiència hepàtica (Obre en una nova finestra)
Medicaments i farmàcia
-
Recomanació Essencial per a pacients
-
Hepatitis víriques (Obre en una nova finestra)
Plans d'actuació, guies, protocols i altres materials d'interès de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).
-