És una malaltia produïda per un virus (VHB o virus de l'hepatitis B) que afecta exclusivament el fetge. La majoria dels infectats eliminen el virus i es curen abans dels sis mesos sense tenir cap tipus de conseqüències i adquirint-hi immunitat (és el cas de l'hepatitis B aguda).
Però en determinats casos, l'organisme no aconsegueix vèncer el virus i és quan es produeix l'hepatitis B crònica, que molts cops es pateix sense símptomes però que pot originar greus lesions al fetge com cirrosi o càncer. L'infectat esdevé aleshores portador de la malaltia tota la vida i pot transmetre-la a altres persones.
La dona embarassada que té una infecció pel virus de l'hepatitis B pot transmetre-la al seu fill o filla en el moment del part, i hi ha moltes probabilitats que el nadó desenvolupi la malaltia crònica, amb les consegüents complicacions hepàtiques.
Una persona sana es pot contagiar quan la seva sang entra en contacte amb la sang d'una persona infectada pel virus de l'hepatitis B. Les causes més freqüents de contagi són:
És molt important fer-se una anàlisi de sang durant l'embaràs per poder detectar-hi la infecció i prendre les mesures oportunes per protegir l'infant.
Durant l'embaràs, la placenta actua com a barrera protectora, impedint el pas del virus a la sang del nen. Però en el moment del part, quan el nadó entra en contacte directament amb la sang de la mare per primer cop, és quan es pot transmetre la infecció.
Per evitar-ho, durant les primeres dotze hores de vida se li han d'administrar dues injeccions:
Perquè el tractament efectuat sigui eficaç, és imprescindible completar la vacunació amb la segona i tercera dosis de la vacuna contra l'hepatitis B, al segon i al sisè mes de vida.
La dona infectada d'hepatitis B pot alletar el seu fill o filla ja que els beneficis de la lactància materna superen el potencial risc d'infecció, que és mínim si tenim en compte que el nadó ja ha estat protegit en néixer amb la vacunació i la immunoglobulina contra l'hepatitis B. Cal, però, vigilar que no es produeixin lesions als mugrons que puguin sagnar.
De vegades els símptomes triguen a manifestar-se o no arriben a fer-ho mai, però això no implica que el virus no es pugui transmetre a una altra persona. Els símptomes inclouen:
Des del moment que la persona entra en contacte amb el virus fins que desenvolupa la infecció poden passar d'un a sis mesos.
L'hepatitis B es pot diagnosticar a través d'una anàlisi de sang que permet veure els nivells de transaminasa del fetge, cosa que ens pot indicar si hi ha alguna disfunció.
També es poden fer anàlisis de sang per detectar l'existència d'antígens produïts pel virus de l'hepatitis B, i d'anticossos, fabricats pel propi organisme contra el virus de l'hepatitis B.
El tractament és difícil i és per això que cal protegir-se amb la vacunació. En el cas de l'hepatitis aguda, no existeix un tractament específic. Es recomana descansar, seguir una dieta equilibrada i beure molt líquid. Cal evitar especialment el consum d'alcohol i consultar el metge davant qualsevol dubte sobre aliments o substàncies a prendre.
L'hepatitis crònica es pot tractar amb medicaments com els antivirals i l'interferó, que poden contribuir a prevenir que el virus es multipliqui. En els casos de cirrosi o altres complicacions, pot ser necessari un trasplantament de fetge.
A Catalunya, els infants de dos, quatre i onze mesos són vacunats sistemàticament contra l’hepatitis B mitjançant la vacuna hexavalent. Aquesta vacuna protegeix contra el tètanus, la diftèria, la tos ferina, la poliomielitis, l'Haemophilus influenzae tipus b i l’hepatitis B.
D’una manera més selectiva, es recomana la vacunació als grups de població següents:
La millor manera de prevenir l'hepatitis B és la vacunació. També s'aconsella prendre mesures com:
Així mateix, és important realitzar la prova de l'hepatitis B de manera sistemàtica a totes les embarassades i així prevenir la transmissió de la infecció al nadó.
Cal tenir en compte que el virus de l'hepatitis B és molt més infecciós que el de la immunodeficiència humana.
Aquest document conté informació sobre l'hepatitis B: els marcadors d'infecció aguda i crònica, la situació a Catalunya i al món, diversos programes de vacunació, el procés de notificació, els consells i les mesures de control.
Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT)
Recomanació Essencial