Hepatitis B. Canal Salut

És una malaltia produïda per un virus (VHB o virus de l'hepatitis B) que afecta exclusivament el fetge. La majoria dels infectats eliminen el virus i es curen abans dels sis mesos sense tenir cap tipus de conseqüències i adquirint-hi immunitat (és el cas de l'hepatitis B aguda).

Però en determinats casos, l'organisme no aconsegueix vèncer el virus i és quan es produeix l'hepatitis B crònica, que molts cops es pateix sense símptomes però que pot originar greus lesions al fetge com cirrosi o càncer. L'infectat esdevé aleshores portador de la malaltia tota la vida i pot transmetre-la a altres persones.

La dona embarassada que té una infecció pel virus de l'hepatitis B pot transmetre-la al seu fill o filla en el moment del part, i hi ha moltes probabilitats que el nadó desenvolupi la malaltia crònica, amb les consegüents complicacions hepàtiques.

Més informació sobre l'hepatitis B

Associació Catalana de Malalts d’Hepatitis (ASSCAT)

Com prendre medicaments quan es té insuficiència hepàtica

Canal Medicaments i farmàcia

Els antiinflamatoris tipus aspirina o ibuprofèn i les malalties del cor, renals o del fetge

Recomanació Essencial

Destaquem

Transmissió

Una persona sana es pot contagiar quan la seva sang entra en contacte amb la sang d'una persona infectada pel virus de l'hepatitis B. Les causes més freqüents de contagi són:

Les transfusions sanguínies (si una persona sana rep sang d'una de donant infectada). Actualment això no és possible a Catalunya, ja que s'analitzen sistemàticament totes les donacions.

Les punxades amb xeringues que han estat utilitzades per persones infectades (consum de drogues, tatuatges, acupuntura…).

El contacte amb fluids corporals a través de relacions sexuals no protegides.

Les ferides, esgarrapades i altres lesions a la pell (quan la sang d'aquestes entra en contacte amb la sang d'una persona infectada).

El fet de compartir objectes d'higiene personal, com ara raspalls de dents, maquinetes d'afaitar, tallaungles, etc., amb una persona infectada.

De mare a fill en el moment del part (aquest mecanisme s'anomena transmissió vertical).

Hepatitis B i embaràs

És molt important fer-se una anàlisi de sang durant l'embaràs per poder detectar-hi la infecció i prendre les mesures oportunes per protegir l'infant.

Durant l'embaràs, la placenta actua com a barrera protectora, impedint el pas del virus a la sang del nen. Però en el moment del part, quan el nadó entra en contacte directament amb la sang de la mare per primer cop, és quan es pot transmetre la infecció.

Per evitar-ho, durant les primeres dotze hores de vida se li han d'administrar dues injeccions:

Una primera dosi de la vacuna contra l'hepatitis B.
Una dosi d'immunoglobulina contra l'hepatitis B.

Perquè el tractament efectuat sigui eficaç, és imprescindible completar la vacunació amb la segona i tercera dosis de la vacuna contra l'hepatitis B, al segon i al sisè mes de vida.

La dona infectada d'hepatitis B pot alletar el seu fill o filla ja que els beneficis de la lactància materna superen el potencial risc d'infecció, que és mínim si tenim en compte que el nadó ja ha estat protegit en néixer amb la vacunació i la immunoglobulina contra l'hepatitis B. Cal, però, vigilar que no es produeixin lesions als mugrons que puguin sagnar.

Símptomes

De vegades els símptomes triguen a manifestar-se o no arriben a fer-ho mai, però això no implica que el virus no es pugui transmetre a una altra persona. Els símptomes inclouen:

Cansament.
Pèrdua de la gana.
Nàusees.
Vòmits.
Dolor d'estómac.
Dolor de les articulacions.
Febre.
Icterícia (coloració groga de la pell i dels ulls).
Orina fosca.

Des del moment que la persona entra en contacte amb el virus fins que desenvolupa la infecció poden passar d'un a sis mesos.

Diagnòstic

L'hepatitis B es pot diagnosticar a través d'una anàlisi de sang que permet veure els nivells de transaminasa del fetge, cosa que ens pot indicar si hi ha alguna disfunció.

També es poden fer anàlisis de sang per detectar l'existència d'antígens produïts pel virus de l'hepatitis B, i d'anticossos, fabricats pel propi organisme contra el virus de l'hepatitis B.

Setmana Europea de les proves del VIH-Hepatitis Víriques

Tractament

El tractament és difícil i és per això que cal protegir-se amb la vacunació. En el cas de l'hepatitis aguda, no existeix un tractament específic. Es recomana descansar, seguir una dieta equilibrada i beure molt líquid. Cal evitar especialment el consum d'alcohol i consultar el metge davant qualsevol dubte sobre aliments o substàncies a prendre.

L'hepatitis crònica es pot tractar amb medicaments com els antivirals i l'interferó, que poden contribuir a prevenir que el virus es multipliqui. En els casos de cirrosi o altres complicacions, pot ser necessari un trasplantament de fetge.

Trasplantament de fetge

Canal Donació i trasplantament

Vacunació

A Catalunya, els infants de dos, quatre i onze mesos són vacunats sistemàticament contra l’hepatitis B mitjançant la vacuna hexavalent. Aquesta vacuna protegeix contra el tètanus, la diftèria, la tos ferina, la poliomielitis, l'Haemophilus influenzae tipus b i l’hepatitis B.

D’una manera més selectiva, es recomana la vacunació als grups de població següents:

Nounats de mare amb HBsAg positiu simultàniament amb immunoglobulina específica antihepatitis B.

Professionals sanitaris i estudiants de ciències de la salut.

Professionals potencialment exposats a material contaminat (policia, bombers, funcionaris de presons, professionals forenses, professionals d’ambulàncies, equips de neteja, persones que practiquen tècniques invasives: acupuntura, tatuatges i pírcings, etc.).

Persones amb insuficiència renal (prehemodialitzats i hemodialitzats).

Malalts en programes de trasplantament d’òrgans sòlids.

Persones que han rebut un trasplantament de progenitors hematopoètics.

Persones ingressades en centres penitenciaris.

Malalts amb hepatopaties cròniques.

Receptors habituals d’hemoderivats (hemofílics, etc.).

Persones infectades pel virus de la immunodeficiència humana (VIH).

Homes que tenen relacions sexuals amb altres homes.

Persones que mantenen relacions sexuals amb més d’una parella.

Persones usuàries de drogues.

Persones amb diabetis mellitus.

Persones diagnosticades de malaltia inflamatòria intestinal.

Persones accidentalment exposades a material contaminat (punxades, etc.) en combinació amb l'administració d’immunoglobulina específica antihepatitis B.

Persones ingressades i treballadors de centres de discapacitats, de geriàtrics, etc.

Contactes domèstics i sexuals de portadors del virus de l’hepatitis B.

Viatgers internacionals (cal valorar la destinació, la durada del viatge i les activitats que s’hi han de realitzar).

Informació relacionada

Vacunacions

Prevenció

La millor manera de prevenir l'hepatitis B és la vacunació. També s'aconsella prendre mesures com:

No compartir xeringues ni cap objecte d'higiene personal com raspalls de dents, maquinetes d'afaitar, tallaungles, etc.
Mantenir relacions sexuals protegides.
Prendre precaucions a l'hora de fer-se un tatuatge, un pírcing, acupuntura, etc.

Així mateix, és important realitzar la prova de l'hepatitis B de manera sistemàtica a totes les embarassades i així prevenir la transmissió de la infecció al nadó.

Cal tenir en compte que el virus de l'hepatitis B és molt més infecciós que el de la immunodeficiència humana.

Informació per a professionals

Protocol de prevenció i control de l'hepatitis B

Aquest document conté informació sobre l'hepatitis B: els marcadors d'infecció aguda i crònica, la situació a Catalunya i al món, diversos programes de vacunació, el procés de notificació, els consells i les mesures de control.
Vacuna anti-hepatitis B (vacuna HB) [1,12 MB ]

Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT)
AINE en malaltia cardiovascular, renal crònica o insuficiència hepàtica

Recomanació Essencial

Data d'actualització: 23.11.2020

Informació relacionada

Drogues

Espai de referència en matèria de drogues i addiccions orientat a la prevenció i d'interès per als professionals i la ciutadania.
Infeccions de transmissió sexual
Tatuatges