Contacte
Influença aviària
La grip aviària és una malaltia infecciosa de les aus produïda per subtipus del virus gripal de tipus A. Pot afectar tant espècies avícoles destinades al consum com aus de companyia i aus silvestres.
La major part dels subtipus de la grip aviària no s’han detectat en l’ésser humà, però n'hi ha que es poden transmetre a les persones per contacte perllongat i estret amb aus infectades. És el cas del virus A (H5N1), que des de 2003 s'ha estès des d'Àsia a Europa i Àfrica, i el del virus A(H7N9), que l'any 2017 va afectar algunes zones de la Xina.
A Catalunya es van notificar 3 focus de grip aviària en aus silvestres del subtipus A(H5N1) a principis de l'any 2022, fruit de la intensificació de la vigilància passiva en aus salvatges al territori en el marc del Programa de Vigilància de la Influença Aviària a Catalunya, que es va activar per la situació epidemiològica de la malaltia a Europa i l'elevat risc d'introducció. Malgrat que Catalunya es continua considerant lliure de grip aviària, arran d'aquests casos i per evitar riscos, es va definir un conjunt de mesures de prevenció d'aplicació obligatòria per a totes les explotacions avícoles comercials o d'autoconsum, així com per als particulars amb tinença d'aus de corral.
Segons la gravetat de la malaltia que provoca en les aus de corral, el virus de la influença aviària es pot classificar en dos grups:
- Influença aviària de baixa patogenicitat (IABP). Sol causar una malaltia lleu.
- Influença aviària altament patògena (IAAP). És fruit dels subtipus concrets H5 i H7 i esdevé extremadament contagiosa. Provoca símptomes greus i possibles altes taxes de mortalitat en les aus. Per aquest motiu, és objecte de control i vigilància i disposa d'unes mesures específiques de lluita regulades per la llei.
La transmissió de la grip aviària a les persones no és fàcil. Es produeixen pocs casos humans en comparació amb l’important nombre d'aus afectades i les nombroses oportunitats d'exposició humana al virus, especialment a les zones on és habitual la massificació de corrals.
Perquè la grip aviària es transmeti a una persona cal un contacte directe amb les aus infectades o amb les superfícies o objectes contaminats amb els seus excrements. Per aquest motiu, la majoria de casos han aparegut en zones rurals o periurbanes, en famílies que tenien corral i convivien estretament amb aquestes aus.
Es considera que l'exposició és d'alt risc durant la matança d'aquestes aus i la preparació per a la venda i la cocció. No hi ha proves que demostrin que els pollastres ben cuinats i els ous puguin ser font d'infecció.
Els símptomes de la grip aviària en els humans són similars als de la grip tradicional:
- Febre alta (39-40 °C).
- Dolor muscular.
- Tos seca.
- Mal de cap i de coll.
- Malestar general.
- Secreció nasal.
- Taponament del nas.
- Cansament.
- Diarrea.
El període d'incubació (interval des del moment de la infecció fins a l'aparició dels símptomes) habitual de la malaltia és de 2 a 8 dies. En el cas de l'A(H5N1) acostuma a ser d'entre 2 i 5 dies, tot i que pot arribar als 17 dies, mentre que en el de l'A(H7N9), sol ser de 5, però oscil·la entre 1 i 10 dies.
En el cas que una persona hagi estat exposada a la grip aviària i en presenti símptomes, el metge o la metgessa podria demanar la realització de diverses proves per establir un diagnòstic:
- Auscultació i radiografia de tòrax (la malaltia pot presentar-se com una pneumònia vírica).
- Anàlisi de sang.
- Detecció d’antigen o cultiu de secrecions nasals i de faringe.
- Exàmens per controlar la funció del fetge.
Existeixen dos fàrmacs (oseltamivir i zanamivir) que poden disminuir la gravetat i la durada de la malaltia. L'eficàcia depèn de la rapidesa en l'administració durant les 48 hores després de l'inici dels símptomes.
En cas de pandèmia, Catalunya disposa de la quantitat suficient dels dos fàrmacs per atendre el personal de risc (sanitaris, cossos de seguretat…), les persones exposades al primer focus d'infecció i l'entorn dels possibles afectats, per tal de controlar-ne al màxim l'expansió i tenir temps per a la producció de vacunes. També es portarien a terme mesures com l'aïllament de les persones infectades.
Actualment existeix una vacuna per a les aus, ja que es coneix el subtipus de virus que causa els brots en pollastres, però no hi ha vacuna per a humans. Tot i això, l'Organització Mundial de la Salut està duent a terme diferents investigacions en aquesta línia.
A Catalunya es disposa d’un sistema de vigilància d’aus coordinat des del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Així mateix, hi ha un sistema de vigilància humana d’infeccions respiratòries agudes, entre d’altres, la grip, en funcionament des de la temporada 1999-2000, el Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC); coordinat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut, que vigila i analitza els virus circulants i és capaç de detectar precoçment l’afectació humana per un d’aquests subtipus. Aquests sistemes de vigilància estan integrats dins dels programes estatals i europeus, amb els quals es coordinen.
Mesures de prevenció per a les persones que crien aus per a l'autoconsum
Per evitar malalties com la grip aviària, les persones que crien aus destinades exclusivament al consum familiar han de:
- Protegir les aus d’autoconsum del contacte amb les aus salvatges (ànec, cigonya).
- Impedir l’accés de les aus salvatges a l’aigua de beguda i al menjar de les aus d’autoconsum.
- No subministrar aigua procedent de rius, basses o altres fonts exteriors.
Consell per a viatgers a zones afectades per la grip aviària
Les persones que viatgin a zones afectades per la grip aviària han d'evitar el contacte amb animals vius, tant als mercats com a les granges (les aus infectades excreten en les gotetes d'orina grans quantitats de virus).
De la mateixa manera, s'aconsella que consumeixin tots els productes derivats de les aus (incloent-hi els ous) ben cuinats. Quan els productes avícoles es manipulen i es cuinen adequadament, no hi ha risc d'adquirir la infecció per mitjà de la ingesta.
D'acord amb les recomanacions internacionals, es recomana també la vacunació contra la grip comuna a les persones que tinguin intenció de viatjar a països afectats per la grip aviària en humans, o a zones on n'hi hagi brots en pollastres (si s'ha de tenir contacte amb aquests animals vius).
Aquesta recomanació pretén:
- Evitar una confusió entre un quadre gripal comú i un quadre gripal produït pel virus aviari.
- Disminuir les probabilitats d'una possible coinfecció pels dos virus (l'humà i l'aviari) en una mateixa persona, cosa que podria donar lloc a un nou virus que presentés l'elevada patogenicitat del virus de la grip aviària i la facilitat de transmissió de persona a persona del virus de la grip comuna.
-
La resolució defineix mesures sanitàries de salvaguarda per prevenir la difusió de la grip aviària a Catalunya, després que l'any 2021 es notifiqués un nombre important de focus d'influença aviària altament patògena a Europa i al gener de 2022, el primer dels tres que van afectar Catalunya a principis d'any.
-
Aquesta ordre estableix mesures específiques per a la protecció contra la grip aviària amb motiu de l'aparició del primer cas d'influença aviària altament patògena a Espanya.
-
Aquest Decret modifica el Decret 264/2005, de 13 de desembre, i assenyala la conveniència d'incorporar al Comitè Executiu de Catalunya per a la Prevenció, el Control i el Seguiment de l'Evolució d'una Possible Pandèmia de Grip una representació de tots els departament de la Generalitat, a través dels seus secretaris o secretàries generals, així com de revisar la composició del Consell Científic Assessor del Pla de la pandèmia de la grip.
-
En aquest Decret es preveu crear un Comitè Executiu Nacional de la Grip per tal de desenvolupar i coordinar les accions relacionades amb el Pla de preparació i resposta davant una pandèmia de grip, i insta les comunitats autònomes perquè disposin del seu propi pla de preparació i resposta enfront la pandèmia.