La giardiosi és una infecció intestinal produïda per un paràsit anomenat Giardia intestinalis. El símptoma més freqüent és la diarrea, que pot contenir sang i moc.
El paràsit es troba en les femtes dels animals i de les persones infectades i es transmet a través de les mans, per exemple, en canviar bolquers, o de l'aigua i dels aliments contaminats.
Els brots són comuns a les escoles bressol i els infants d’entre 2 i 4 anys tenen major risc de contraure la infecció.
Generalment es tracta amb antibiòtics i acostuma a desaparèixer en poques setmanes.
Mantenir una bona higiene de les mans i evitar el consum d’aigua no tractada i d’aliments crus en zones amb condicions sanitàries deficients són accions fonamentals per prevenir la malaltia.
La via de transmissió principal és la fecal-oral. Les persones afectades alliberen els paràsits en defecar. Els paràsits poden sobreviure fora del cos durant setmanes o mesos i infecten altres persones en introduir-se dins l'organisme per la boca.
El contagi es produeix a través de:
- El contacte directe amb persones infectades o amb bolquers, joguines o superfícies contaminades.
- La ingestió d’aigua no tractada, com la de llacs, rius, estanys o fonts, o tractada inadequadament, com en el cas dels països en vies de desenvolupament.
- El consum d’aliments contaminats, ja sigui per una higiene deficient de les persones que els han manipulat o perquè els productes s’han regat o tractat amb aigua infectada.
El símptoma més freqüent és la diarrea aguda o crònica, contínua o intermitent. Les persones afectades també poden presentar rampes abdominals, inflor, fatiga, pèrdua de pes, flatulències, nàusees o vòmits, i febre lleu.
Aquestes manifestacions de la infecció apareixen d’una a 3 setmanes després de contraure-la i acostumen a durar entre 2 i 6 setmanes.
Algunes persones amb giardiosi mai no en desenvolupen símptomes.
El diagnòstic de la giardiosi es basa en una anàlisi microscòpica de la femta. Per fer-lo cal recollir tres mostres de matèria fecal amb un interval d’entre 2 i 3 dies i un termini màxim de 10 dies entre les 3.
La infecció desapareix espontàniament en persones sense símptomes o amb símptomes lleus.
Les persones amb símptomes greus o persistents han de prendre antibiòtics durant aproximadament una setmana.
El medicament més utilitzat és el metronidazole, que pot causar efectes secundaris, com ara regust metàl·lic a la boca o nàusees.
També es recomana beure molt líquid per prevenir la deshidratació que provoca la diarrea.
Hi ha alguns consells que us ajudaran a prevenir la giardiosi:
- Renteu-vos les mans amb aigua i sabó després d’anar al lavabo o de canviar bolquers i abans de manipular i preparar aliments.
- Eviteu beure aigua no tractada, com ara la de llacs, rius o estanys.
- Intenteu no empassar aigua en nedar en piscines, llacs o rierols.
- Si viatgeu a països amb un sistema de sanejament d’aigua deficient
- Beveu únicament aigua embotellada. Utilitzeu-la fins i tot per rentar-vos les dents.
- Eviteu el consum d’aliments crus, especialment fruites i verdures.
-
Control dels brots epidèmics de giardiosi (Obre en una nova finestra)
Aquesta guia protocol·litza les pautes d'actuació quan es detecta un brot de giardiosi i comenta els aspectes més útils per als sanitaris i els metges declarants implicats.