Contacte
Les valvulopaties són un conjunt de malalties causades per un mal funcionament d’una o més vàlvules del cor. La més freqüent, sobretot en l’edat avançada, és l’estenosi aòrtica.
L’estenosi aòrtica és una malaltia crònica progressiva, en la qual la vàlvula aòrtica del cor, que s’ubica entre el ventricle esquerre i l’artèria aorta (l’artèria principal que transporta sang del cor a la resta del cos), no s’obre completament. Aquest fet dificulta el pas de la sang i suposa un treball afegit per al cor a l’hora de bombejar el volum de sang necessari per al bon funcionament de l’organisme.
Amb el temps, i sense un tractament adequat, aquesta càrrega afegida sol provocar insuficiència cardíaca.
L’estenosi aòrtica pot ser fruit de l’acumulació a la vàlvula de dipòsits de calci (un mineral present a la sang) o d’un defecte cardíac de naixement. En ser una patologia degenerativa en la majoria dels casos, el factor de risc principal és, en aquests moments, l’edat.
La majoria de les persones amb estenosi aòrtica no en presenten símptomes fins que la malaltia es troba en un estadi avançat.
Els símptomes poden incloure:
- Dolor o pressió al pit
- Dificultat respiratòria
- Fatiga
- Mareig
- Desmai
Aquestes molèsties es manifesten especialment en realitzar activitat física.
L’estenosi aòrtica també pot produir palpitacions (sensació conscient del batec del cor) i so cardíac anormal (si s’escolta amb un estetoscopi).
Generalment el metge detecta un buf al cor mitjançant l’auscultació i realitza un electrocardiograma i un ecocardiograma (prova que determina les estructures i el moviment del cor) per confirmar el diagnòstic.
En alguns casos, també es poden realitzar proves d’esforç per comprovar si els símptomes apareixen quan es realitza activitat física.
Altres proves diagnòstiques complementàries són la radiografia de tòrax i el TAC per mesurar la mida de les artèries del cos del pacient.
Actualment, hi ha diferents possibilitats segons les característiques individuals de cada pacient: el tractament farmacològic, el tractament quirúrgic i el tractament percutani que consisteix en la implantació transcatèter d’una vàlvula aòrtica (TAVI). La decisió de quin tractament seguir s’ha de prendre a partir de la valoració de totes les possibilitats terapèutiques existents i el perfil del pacient.
El tractament amb medicaments sol ser la primera opció abans de plantejar la intervenció quirúrgica o percutània.
El tractament quirúrgic té com a objectiu substituir la vàlvula aòrtica per una pròtesi.
El tractament percutani permet la implantació transcatèter d’una vàlvula aòrtica (TAVI). Aquest procediment consisteix a introduir la pròtesi valvular a través d’un catèter, generalment mitjançant una incisió a l’engonal per accedir a l’artèria femoral, sense haver d’obrir el tòrax.
-
-
Document elaborat pel Pla director de malalties cardiovasculars del Departament de Salut i el Servei Català de la Salut, que determina les condicions en les quals aquest procediment s’ha de dur a terme als hospitals de Catalunya.
-
-
-
-