Contacte
L'escoliosi idiopàtica és una desviació de la columna vertebral en la qual s'ha produït un gir de les vèrtebres. No és una malaltia, sinó una deformitat esquelètica.
Perquè es consideri com a tal, l'angle de la corba ha de ser superior a 10°. Per sota d'aquesta xifra, es parla d'actitud idiopàtica i es pot corregir mitjançant l’educació postural.
L'escoliosi idiopàtica és més freqüent entre els deu i els setze anys i afecta més les nenes que els nens. Gairebé sempre és benigna i generalment evoluciona bé.
Font: Institut Català de la Salut. Departament de Salut
L'escoliosi idiopàtica és el tipus d'escoliosi més comú entre els adolescents i se'n desconeix la causa. Es creu que és fruit d'una combinació de factors, com ara anomalies en la maduració del sistema nerviós central i anomalies familiars amb component genètic. En qualsevol cas no es relaciona amb l'alimentació, la pràctica de determinats esports, la manca de calci, les males postures o l'ús de motxilles escolars.
Quan se'n coneix la causa, es parla d'escoliosi secundària. Les escoliosis secundàries més comunes són les neuromusculars, que s'associen a malalties dels nervis o dels músculs com la distròfia muscular, la paràlisi cerebral o la poliomielitis. També n'hi ha de congènites, que apareixen des del naixement, com a conseqüència de malformacions en el desenvolupament de l'infant durant l'embaràs, però són poc freqüents.
L’escoliosi idiopàtica es classifica en tres grups segons l’edat d’aparició:
- Escoliosi idiopàtica infantil (0-3 anys). Acostuma a ser més freqüent en infants i a tenir un bron pronòstic amb millora espontània.
- Escoliosi idiopàtica juvenil (3-10 anys). Progressa lentament fins als 10 anys i després s'accelera de forma significativa. Aquesta ràpida evolució fa que el seu pronòstic sigui pitjor que el de l'escoliosi idiopàtica de l'adolescent.
- Escoliosi idiopàtica de l’adolescent (majors de 10 anys). Es determina com una corba de més de 10º que es forma des de l'inici de la pubertat fins al final de la maduració esquelètica.
Habitualment no produeix cap símptoma. Podem sospitar que una persona té escoliosi si observem:
- Una deformació anormal dels ossos de la columna (gep).
- Un dels omòplats que sobresurt més que l'altre.
Altres símptomes poden ser:
- Espatlles i malucs no alineats.
- Dolor a l'esquena.
- Fatiga.
Els casos més greus poden limitar la capacitat física de la persona afectada i produir problemes cardiopulmonars o digestius per manca d'espai.
Per diagnosticar l'escoliosi, el metge o metgessa fa una exploració física de l'esquena, mitjançant la Maniobra d'Adams o de la reverència, que consisteix a observar des del darrere la persona amb el tronc flexionat cap endavant, les cames juntes en extensió, i el cap i els braços penjant de manera simètrica. La prova és positiva quan el professional visualitza un “gep”, que mesura amb un aparell anomenat escoliòmetre.
També pot ser necessària la realització d'una radiografia de la columna vertebral i una ressonància magnètica si es considera convenient.
La major part de les escoliosis no necessiten tractament. En la resta de casos, algunes requereixen control periòdic i només un nombre molt reduït s'han de tractar amb cotilles o poden operar-se.
L'ús de la cotilla o faixa ortopèdica durant el creixement del infants afectats permet canviar el curs natural de la deformació.
El tractament quirúrgic consisteix a fer una fixació a l'esquena i un empelt ossi (inserció d'una porció d'os). La cirurgia, tot i ser una solució agressiva, resulta segura i eficaç i aconsegueix corregir al voltant de la meitat de les escoliosis greus. Les fixacions metàl·liques que s'utilitzen en les intervencions no activen les alarmes de metalls.
