Dol per la mort d’un fill o filla durant l'embaràs, el part o el postpart. Canal Salut

La informació que trobareu a continuació és una breu adaptació dels continguts de la ‘Guia d'atenció al dol perinatal i a la mort neonatal’, adreçada als professionals sanitaris i elaborada per la Direcció General de Planificació i Recerca en Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

La pèrdua d’un fill o filla durant l’embaràs o poc temps després de néixer suposa un gran xoc emocional per a les mares i els pares, i també per a l'entorn familiar proper. El dol davant d'aquesta situació té, a més, unes característiques pròpies que poden fer el procés més difícil de gestionar, més intens i durador:

És un dol desautoritzat socialment. Les parelles es poden sentir poc validades emocionalment en el seu entorn més immediat (família, amics, entorn laboral) i poc recolzades en el seu procés de pèrdua, malgrat que aquesta no sigui la intenció del seu entorn. Això provoca que la parella visqui el dol en silenci i solitud moltes vegades, i es fa més evident si la pèrdua gestacional s’ha produït en les primeres setmanes d’embaràs.

La primera reacció pot ser d’“irrealitat” i de manca de resposta emocional, relacionada amb l'impacte inicial o xoc després de la notícia. Encara que és una reacció comuna amb altres morts, en el cas de les morts perinatals, però, es dona el fet que el vincle que s’estableix amb el fill/a s’ha produït només a través de les ecografies i dels moviments percebuts; es tracta d’una etapa on el vincle és més abstracte que concret (és a dir, no han tingut l’oportunitat de tenir el nadó a les mans o tan sols han tingut una oportunitat breu de conèixer el seu fill/a).

Les conseqüències de la pèrdua en la dona poden ser tant físiques ─hemorràgies o infeccions─ com psicològiques, que inclouen una important presència de símptomes d'ansietat i depressió. Un percentatge de dones poden desenvolupar trastorns psicopatològics, els més freqüents dels quals són el dol complicat, el trastorn depressiu, el d’ansietat i el trastorn d’estrès posttraumàtic.

Aspectes psicològics

La pèrdua provoca un estrès emocional intens, col·locant el nucli familiar en un procés de dol. El dol que viuen les famílies és natural i necessari. El terme dol fa referència a una reacció multidimensional, tot i que les manifestacions emocionals són evidents, també n'hi ha de fisiològiques, cognitives, conductuals i, fins i tot, d'espirituals en el procés d’adaptació que experimenta una persona davant d’una pèrdua. El dol suposa un procés de reconstrucció de significats i de reajustament emocional, espiritual i vital a tots els nivells, i implica un procés actiu en què s’ha de connectar amb el dolor emocional per tal de poder transitar-lo.

El dol perinatal té unes connotacions especials, la mort és inesperada, impensable, antinatural, no forma part del cicle vital. És l’única situació en què la dona experimenta literalment la mort d’un altre ésser dintre seu. Ningú ens prepara per acomiadar-nos del nostre fill. És un dol per la mort d’una persona imaginada, idealitzada i esperada. La proximitat entre el naixement i el comiat es dona en poc temps. En aquest tipus de dol hi ha més silenci, més solitud i, per tant, és un dol menys atès i desautoritzat.

En l’etapa més immediata del postpart, els canvis hormonals que s’han donat durant l’embaràs romanen malgrat no hi hagi un nadó. La dona pot sentir una incongruència entre el que el seu cos li demana i la resposta que obté del seu entorn. Hi poden aparèixer sentiments subjectius ambivalents. Algunes verbalitzacions que les dones poden manifestar són:

“No puc acostar-me a altres nadons ni mirar-los”.
“No puc veure embarassades, em sento molt rabiosa envers elles”.
“No em sento còmode sortint de casa, el meu cos em demana estar a casa o tornar ràpid quan surto”.
“Tinc un buit molt gran, els meus braços estan buits”.
“Necessito abraçar el meu nadó”.

Recomanacions

No reprimiu el dolor ni els sentiments, heu de poder expressar-los i comunicar-los.
Necessiteu temps, no hi ha pressa. El dol necessita el seu procés.
Conservar els records del vostre fill o filla us pot ajudar.
Procureu ser vosaltres els que desmunteu l'habitació que havíeu preparat per al vostre fill o filla, quan us sentiu preparats, sense temps establert, i guardeu aquells objectes o roba que vulgueu.
Els canvis en el patró del son i l'alimentació són habituals i, per tant, és important que busqueu ajuda si afecten negativament la vostra salut.
Accepteu ajuda de l'entorn familiar i proper, inclús per fer activitats quotidianes com anar a comprar o cuinar.
Tingueu en compte que un nou embàras de forma precoç no substituirà la pèrdua, us heu de donar temps per assimilar la situació i realitzar el dol.
Adreceu-vos a les associacions que ofereixen orientació i suport. Compartir la vostra experiència amb altres mares i pares que han viscut una situació similar pot ser de gran ajuda.

Recursos d'ajuda

Associacions que ofereixen orientació i suport

Catalunya

Petits amb llum
Anhel - Associació de famílies en dol del Vallès
A Contracor
Associació Little Stars de la Catalunya Central

Espanya

Lectures recomanades per a les dones i el seu entorn

CR. Pallàs. Antes de tiempo, nacer muy pequeño. Ed. Exlibris.
Álvarez M, Claramunt MA, Carrascosa LG, Silvente C. Las voces olvidadas.Pérdidas gestacionales tempranas. Tenerife: Ob Stare; 2012.
Carmelo A. Déjame llorar. Un apoyo en la pérdida. Barcelona. Tarannà; 2007.
Claramunt MA, Álvarez M, Jové R, Santos E. La cuna vacía: el doloroso procesode perder un embarazo. Madrid. La esfera de los libros; 2009.
López S, Pi-Sunyer MT. Morir cuando la vida empieza. Conocer y despedir al hijoal mismo tiempo. Pamplona. Círculo Rojo; 2015.
Savage JA. Duelo por las vidas no vividas. Barcelona. Luciérnaga; 2000.
Turner M. Cómo hablar con niños y jóvenes sobre la muerte y elduelo. Barcelona. Paidós; 2004.
Agustí AM, Esquerda M. El nen i la mort. Acompanyar els infants i els adolescentsen la pèrdua d’una persona estimada. Barcelona. Pagès editors; 2017.
Díaz Seoane, P. Guía para ayudar a los adultos a hablar de la muerte y el duelocon los niños. Fundación Mario Losantos del Campo; 2016. Hablemos de duelo. Manual práctico para abordar la muerte con niños y adolescentes.
Hernández, R. y Grau, N. Muerte y duelo perinatal. Manual teórico-práctico para suabordaje.
Gómez Ulla, P. y Contreras, M. Duelo perinatal.
Bourquin, P. El gemelo solitario --> per a famílies que perden un dels dos bessons.
Doñate, A. y Pozo, P. Cuando la cigüeña se pierde --> sobre interrupció.
Luque, A. Cerca de ti --> un llibre que proposa diferents activitats per anar elaborant durant el dol.
Marín García, L. El alma en duelo de una madre vacía --> llibre il·lustrat.