Contacte
S'entén per ejaculació precoç l'ejaculació de l'home abans o immediatament després de la penetració.
Aquesta situació es considera una disfunció sexual en funció de l'altra persona, és a dir, si l'home ejacula abans que la parella estigui satisfeta, perquè és precisament la satisfacció de l'altra persona el que indicarà el grau del problema. A un home, quan està sol, no li provoca cap insatisfacció la velocitat de l'ejaculació. La repetició d'unes relacions no plaents aguditza el problema perquè crea ansietat i frustració.
En cas que l'ejaculació precoç faci impossible la penetració també és causa d'esterilitat; és el cas de l'ejaculació "ante portas".
Cal distingir entre:
- Ejaculació precoç primària, que és quan la disfunció ve de l'adolescència i s'ha mantingut sempre així, i
- Ejaculació precoç secundària, que apareix a l'edat adulta després d'anys de vida sexual normal.
No acostuma a tenir cap causa física i sol ser freqüent en els adolescents per l'ansietat que els provoca sentir-se insegurs davant la relació sexual i l'aprenentatge que comporta conèixer l'altra persona. A l'edat adulta el problema persisteix i, en molts casos, genera un problema de realització sexual de la parella. En realitat, és una de les disfuncions sexuals masculines més freqüents entre els homes joves.
En els casos en què la precocitat de l'ejaculació és sobrevinguda, és a dir, que no prové de l'adolescència, cal cercar-hi alguna causa física com la inflamació de la pròstata, les lesions medul·lars o alteracions del sistema nerviós.
L'èxit en el tractament de l'ejaculació precoç és d'un 85-95%. Habitualment, l'ejaculació precoç primària es pot resoldre amb sexoteràpia, que ensenya a retardar l'ejaculació a partir d'unes sessions amb la tècnica introduïda per Master i Johnson i les adaptacions que en va fer Seamans, i que es poden descriure amb un procés de parada-arrencada durant el qual l'home, amb l'ajuda de la parella, aprèn a detectar la sensació d'ejaculació imminent i aleshores l'atura. Durant aquest procés s'aconsella que la parella no faci el coit i així l'home s'estalvia l’ansietat anticipatòria.
També en els casos que ho necessitin s'hi pot afegir un tractament amb medicaments, especialment la dapoxetina, sense deixar, però, la sexoteràpia, en cap cas.
En alguns casos, pocs, cal fer un pas més i passar a la cirurgia, que consisteix en una secció parcial de les rames laterals del nervi dorsal del penis. Un cop la ferida cicatritzi, caldrà refer la sexoteràpia convencional.
Abans, l'ejaculació precoç era un comportament que s'arrossegava durant molts anys, gairebé durant tota la vida sexual d'una parella, i provocava insatisfacció i frustració. Associada a falsos mites de virilitat per part de l'home, o a la idea que les dones no havien de tenir l'orgasme, s'ha viscut com un fet que s'enquistava a la vida de les persones. Molts joves la dissimulen fent una segona ejaculació que els permet anar fent, però sempre amb ansietat, que un bon tractament pot evitar. A més, com més es creix, més difícil és aconseguir la repetició coital d'una manera ràpida.
Cada cop és més normal que les parelles cerquin ajuda per resoldre la situació. S'ha de recordar, com hem dit a l'inici, que l'ejaculació precoç és un problema social que sempre té relació amb la satisfacció de la parella.