Donació i religions

La situació del trasplantament d’òrgans al nostre entorn gaudeix de molt bona salut: 5.318 trasplantaments a Espanya l'any 2018, 1.151 d’ells a Catalunya. Aquests resultats han estat possibles gràcies als donants obtinguts, a l’aprofitament dels òrgans extrets, al baix nombre de negatives familiars (12-18%) o a l’intercanvi d’òrgans entre organitzacions. No obstant això, les persones en llista d’espera per a trasplantament segueixen necessitant de la generositat i la solidaritat de la societat per continuar tenint esperances de vida.

La llei espanyola de donació és de consentiment presumpte, és a dir, tots som donants si en vida no hem expressat el contrari. En condicions reals, però, no es realitza l'extracció dels òrgans sense el consentiment expressat per la família del difunt.

La confiança i la credibilitat de la societat en el sistema de trasplantaments és una de les claus del seu èxit. No obstant això, un nombre determinat de famílies continuen sense donar el consentiment a la donació. Entre els motius de negatives esgrimits trobem, en alguns casos, la cultura o la religió. Diferents estudis apunten, a més, una menor acceptació de la donació segons l’origen de les persones. La causa d’aquests fets, creiem, no és la manca de solidaritat i generositat, si no el desconeixement o la informació inadequada. És important ser conscients que el trasplantament a partir de la donació de cadàver no és una realitat a bona part del món. El projecte es va dissenyar com una oportunitat de millora per donar resposta a aquesta necessitat.

El repte: Podem millorar la donació d’òrgans entre els diferents grups culturals de la nostra societat a través del coneixement?

Els objectius:

1. Millorar la informació sobre la donació d’òrgans i teixits en els diferents col·lectius culturals i religiosos del nostre entorn
2. Conèixer aquells aspectes culturals o religiosos que poden influir positiva o negativament en la donació.

El cicle de reflexió "Donació d'òrgans, una mirada cultural i religiosa", va consistir en 7 activitats, de les quals 2 van ser conferències obertes al públic general i 5 seminaris tancats i específics de cada una de les confessions religioses (individuals o agrupades).

El projecte també va suposar la implicació de més de 90 persones, entre ponents (10), moderadors (16), representants d’entitats culturals o religioses (>60) i organitzadors (5), en les diferents activitats, que van participar amb l’única finalitat d'ajudar-nos i de col·laborar en la millora del nostre coneixement.

El cicle s’iniciava, el passat 20 de setembre de 2018, amb la conferència inaugural “La donació i el trasplantament en el nostre entorn, un model d’èxit que no s’atura”. Ponents nacionals i internacionals van emmarcar el projecte en el context actual, van explicar els aspectes claus de la donació i el trasplantament en el nostre entorn i es va presentar l’experiència anglesa sobre donació i diversitat cultural i religiosa.  

Concretament, l’objectiu de la sessió era explicar, a través de les ponències de quatre reconeguts professionals, la situació de la diversitat cultural a Catalunya, els conceptes bàsics de la donació, el nostre model de trasplantaments, la figura del coordinador hospitalari de trasplantaments, el procés de donació o els aspectes socio-culturals que intervenen en ell. A més, vam tenir la possibilitat de conèixer de prop l’experiència anglesa sobre el tractament de la diversitat cultural i religiosa en relació a la donació.

Posteriorment, es van realitzar 5 tallers específics en els que van participat més de 60 representants de quasi 50 entitats culturals i religioses de Catalunya. Al llarg d'aquests seminaris es va poder aprofundir i conèixer millor aquells aspectes que podien influir en una actitud favorable cap a la donació d'òrgans i teixits o que, pel contrari, podien representar una dificultat afegida que s’haurien de tenir en compte. Representants d'entitats vinculades al cristianisme, en totes les seves confessions, a l'islam, al judaisme, al budisme, a l'hinduisme, al taoisme, al sikhisme o a la Fe Bahá'í, ens van acompanyar durant totes les sessions. Unes jornades interessants, productives i enriquidores. 

La conferència “Construint confiança i coneixement: La donació d’òrgans des d’una perspectiva cultural i religiosa”, realitzada el passat 23 de gener de 2019, posava punt i final al cicle de reflexió del Palau Macaya. Si la conferencia d’inauguració tenia per objectiu explicar el marc conceptual del projecte, en aquesta ocasió, l’objectiu era molt més pràctic. Es tractava d’explicar el desenvolupament dels seminaris, la presentació dels resultats preliminars derivats dels debats així com les principals conclusions del cicle. A més, professionals experts d’àmbit nacional i internacional, van valorar les implicacions del projecte i van mostrar la situació del trasplantament al món.

En algunes cultures de tradició cristiana, la donació d’òrgans i teixits està àmpliament acceptada, inclús promoguda per les autoritats eclesiàstiques, com és el cas de la catòlica, on trobem declaracions a favor de la donació dels darrers tres Bisbes de Roma. En altres confessions cristianes es necessari iniciar un debat profund sobre el posicionament oficial vers aquest tema, amb implicació directa dels diferents líders religiosos. No obstat això no veuen motius per oposar-s’hi i, en tot cas, emparant-se en la llibertat de consciència, consideren que és una decisió personal i, per tant, donen llibertat absoluta de decisió a la persona.

La doctrina islàmica donaés una gran importància a les accions de caritat, misericòrdia i clemència i, en general, a l’ajuda a aquells que es troben en situació de necessitat.  De fet, la salvació d’una vida, és considerat com un dels actes més elevats que pot realitzar un musulmà. “Qui salva una vida salva a tota la humanitat” cita l’Alcorà. Hi ha un consens pràcticament absolut en la inexistència de qualsevol impediment religiós a l’hora de rebre òrgans i diferents líders musulmans s’han posicionat a favor de la donació d’òrgans. La pluralitat de l’islam i la manca d’una única autoritat reconeguda dificulta el reconeixement d’aquesta posició i molts reclamen establir un marc conceptual i normatiu en la doctrina sobre aquesta qüestió. A diferència de la donació de cadàver, la donació de viu està molt acceptada i normalitzada. S’ha d’establir un espai de diàleg sincer entre professionals i religiosos per trencar el mur de la desconfiança i la desinformació.

En el judaisme té una importància cabdal el principi denominat pikuach nefesh, segons el qual la preservació de la vida humana passa per davant de qualsevol altre precepte religiós. En aquest sentit la pròpia Torah, com en el cas de l’islam, estableix que “salvar una vida és una bona obra equivalent a salvar tota la humanitat”. Així mateix, hi ha un consens pràcticament absolut en la inexistència de qualsevol impediment religiós a l’hora de rebre òrgans i destacats líders jueus, com el gran rabí d’Israel, han expressant la seva posició en favor de la donació d’òrgans.

Les confessions asiàtiques són les que presentarien, per tradició i costum (l’estat del “bardo” en el budisme n’és un exemple), una sèrie de dificultats relacionades amb el procés de la mort que poden determinar la no acceptació de la donació. No obstant això, els valors de la donació, l’amor en l’hinduisme, el servei en el sikhisme o la compassió en el budisme, un cop més, clarament poden afavorir-la. Per tant, és aquest equilibri entre tradició i valors que han de tenir present familiars i professionals per poder decidir sobre la voluntat de donació. En general, i com en altres tradicions, la manca de textos sagrats sobre el tema i la pluralitat de creences i lideratges, dificulta trobar una postura definitiva i unitària en relació a la donació, que molts troben a faltar. Tot i això, destacats líders com el Dalai Lama o el Consell Mundial d’Hindús s’han mostrat a favor de la donació. La llibertat de consciència també ha de considerar-se alhora de prendre una decisió al respecte.

El bahaisme, o la Fe Bahá’í, no considera que hi hagi res en contra de la donació, sempre que el cos es tracti amb respecte i hagi justícia alhora de distribuir o adjudicar els òrgans i teixits obtinguts. De fet, promulga l’harmonia entre ciència i religió i defensa un diàleg constant per prendre decisions i evitar el conflicte entre ambdues.

Com es va comentar des de l’inici del cicle, no ens conformàvem únicament amb la millora del coneixement, si no que volíem i esperàvem obtenir una sèrie de resultats tangibles.

Aquests son els materials que ens han d'ajudar a divulgar la donació d’òrgans i teixits, a tots els col·lectius culturals de la nostra societat (tríptics), i han de facilitar l’aproximació de famílies i professionals sanitaris durant una entrevista familiar en el procés de donació (guia). Un vídeo resum, les relatories del cicle, articles científics per revistes biomèdiques, o divulgatius, com en aquest cas, o entrevistes als ponents en els principals mitjans de comunicació impresos, han estat o seran altres resultats destacats del projecte.

Els seminaris del cicle van permetre establir i compartir un espai de coneixement  bidireccional  que va ser ben acollit per a tots. Un diàleg agraït, interessant, ric i productiu entre dos àmbits a priori poc relacionats, que ha permès elaborar uns materials divulgatius per millorar el coneixement de la donació en els diferents col·lectius culturals i religiosos de la nostra societat, i facilitar l’aproximació de famílies i professionals sanitaris.

Els seminaris han servit, a més, per aproximar els conceptes i valors de la donació i el trasplantament a moltes persones influents en els seus respectius entorns culturals. Haver tingut l’oportunitat d’explicar la donació i el trasplantament a més de 60 representants d’entitats culturals i religioses del nostre entorn, ja ha estat un èxit per si sol. Si a més, sumem el compromís de realitzar activitats de promoció de la donació amb la col·laboració de moltes d’aquestes entitats passa a ser un gran èxit col·lectiu pel be de la nostra societat. 

El cicle ha estat, a més, una experiència pionera en l’entorn sanitari i això ha fet que fos molt ben acollit pel món religiós. Noves vies de relació i col·laboració, així com la millora del servei d’atenció espiritual a les persones en el sistema sanitari haurien de tenir-se més en compte en una societat, la nostra, cada vegada més diversa.  

Com va apuntar la Dra. Lena de Bottom en el seminari del judaisme, “Émile Durkheim deia que una societat que no es coneix, necessita vincles i, en aquest cas, la donació i la confiança en el sistema trasplantaments ho és”.

Des de l’OCATT volem destacar i agrair la participació de ponents i moderadors, tots ells professionals de reconegut prestigi que van participar des del primer moment, de més de 60 representants d’entitats culturals o religioses, que van acceptar col·laborar i posar llum sobre aquest tema, i de les persones de darrera de l’escenari, ja que sense la seva disposició i dedicació tot hauria estat molt més difícil. 

9 ponents: Carles Macian, Jaume Tort, Teresa Pont, Gurch Randhawa, Marcel·lí Joan, David Paredes, Joan Hernández, Beatriz Domínguez-Gil, Jose Ramon Núñez

16 moderadors: Cinto Busquet, Eva Oliver, Maria Dolores Bosque, Alicia Cabrejas, Ruth Giordano, Ana Zapatero, Montse Cano, Salwa L'Aouaji El Gharbi, Nuria Masnou, Jaume Uya, Lena de Botton, Consuelo Guía, Antonio Haro, Francesc Torradeflot, Eli Navas, Josep Trenado.

5 organitzadors: Agustí Iglesias, Joan Baptista Gómez, Iris Álvarez, Imma Ariete i Jorge Twose

Representants de 70 entitats culturals o religioses: Asociación Dahiratoul Moutahabina Filahi, Associació Cultural dels Musulmans de Reus i Comarca, Associació Cultural Tarbut Barcelona, Associació Cultural Xarxa de Convivència de Roses, Associació de Dones Musulmanes de Catalunya, Associació de Ministres de l'Evangeli de Catalunya, Associació Espiritual Mundial Brahma Kumaris, Associació per a la Consciència de Krishna, Associació Taoista de Catalunya, Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, B'nai Brith Nahmánides - Hijos del Pacto, Buddha's Light International Association, Casa del Tibet, Centre Ecumènic de Catalunya, Centre Ioga en la Vida Quotidiana, Centre Islàmic Camí de la Pau Christ, Discipleship Ministry International, Comunitat Israelita de Barcelona, Comunitat Jueva ATID de Catalunya, Comunitat Nova Escola Catalana, Comunitat Sikh de Catalunya, Comunitat Sikh de l'Hospitalet, Confraternitat de Ministres de l'Evangeli de Catalunya, Consell d'Imams de Catalunya, Consell Evangèlic de Catalunya, Coordinadora Catalana d'Entitats Budistes, Coordinadora d'Associacions Senegaleses de Catalunya, Església Adventista del Setè Dia, Església de Crist - Iglesia Española Reformada Episcopal (IERE), Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, Església Evangèlica Unida de Terrassa, Església Ortodoxa Grega, Església Ortodoxa Romanesa, Església Ortodoxa Sèrbia, Església Russa-Patriarcat de Moscou, Facultat de Teologia de Catalunya, Fe bahà'í, Fedelatina - Federació d'Entitats Llatinoamericanes de Catalunya, Federació Consell Islàmic de Catalunya, Federació Islàmica de Catalunya, Fundació Renal Jaume Arnó, Green Pastures International, Institut Borja de Bioètica, Joventut Multicultural Musulmana, La Llum del Nord, Metges Cristians de Catalunya, Middle Way Meditation Institute, Ministros de Catalunya de Dios Comunión, Missioners Claretians de Catalunya, Nou Hospital Evangèlic, Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, Parròquia de Mare de Déu de Betlem, Parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, Parròquia de Santa Maria de la Seu, Secretariat de Pastoral Gitana de l’Arquebisbat de Barcelona, Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut, Servei religiós Hospital Josep Trueta de Girona, Soka Gakkai, Sri Guru Ravidass Bhavan, Testimonis Cristians de Jehovà, Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Unió de Religiosos de Catalunya.

3 institucions implicades en l'organització: D.G. Afers Religiosos, Palau Macaya (Obra Social "la Caixa") i OCATT

Moltes gràcies a tots!

Trobareu totes les fotos a: https://www.flickr.com/photos/ocatt/albums