Contacte
El procés de donació dins dels hospitals consta de diferents fases, totes elles pilotades per una figura clau: el coordinador o la coordinara de trasplantaments. Ells i elles, metges i metgesses intensivistes en la seva majoria, són els i les responsables de gestionar, amb el recolzament d'altres professionals mèdics i d'infermeria del propi centre, parts del procés com la detecció dels possibles donants, l'avaluació dels òrgans, l'acompanyament en el dol i l'entrevista amb les famílies dels potencials donants o la coordinació dels equips extractors a quiròfan.
Una altra part del procés, en aquest cas extrahospitalària, com l'adjudicació dels òrgans i la selecció dels receptors o el transport, si s'escau, d'equips professionals i òrgans entre diferents hospitals, mitjançant recursos terrestres o aeris, són funcions pròpies de la Unitat de Coordinació i Intercanvi d'Òrgans (UCIO) de l'OCATT, que realitza amb el suport dels equips professionals de la xarxa d'hospitals, el SEM, l'ONT o l'Aeroport de Barcelona i les companyies de vols regulars i privades.
A continuació, t'expliquem amb més detall les diferents fases del procés de donació:
Per poder donar òrgans i teixits, el donant ha de morir en un hospital. Els òrgans es poden donar després d'una aturada irreversible de les funcions cerebrals o de les cardiorespiratòries, sense que hi hagi possibilitat de recuperació.
Un cop certificada la mort del donant, l'equip mèdic de trasplantaments valorarà quins òrgans i teixits poden servir per curar o millorar la salut d'altres persones.
Si la donació és possible, el coordinador hospitalari de trasplantaments comprova la voluntat expressada en vida per la persona difunta o ho pregunta a la família.
Adjudicació d'òrgans i teixits
Els criteris de distribució d'òrgans entre les llistes d'espera són públics, de condicionament mèdic i consensuats. Busquen combinar els principis de beneficència i justícia.
L'extracció d'òrgans i teixits es fa en condicions estèrils i en una sala d'operacions apropiada. És una operació practicada per un equip mèdic i d'infermeria qualificat.
Fer arribar un òrgan des del centre sanitari on està el donant fins a l’hospital on es troba el receptor, moltes vegades a un punt geogràfic diferent, i fer-ho en el menor temps possible, aquesta és la finalitat del transport d’òrgans.