Contacte
La donació de viu, d'acord amb la normativa vigent que preveu i regula aquesta possibilitat, es limita a situacions en les quals puguin esperar-se grans possibilitats d'èxit del trasplantament. En vida, és poden donar òrgans com el ronyó i una part del fetge, però també teixits i cèl·lules com la medul·la òssia
Proves immunològiques per determinar la compatibilitat entre donant i receptor
En principi, pot ser donant viu qualsevol persona adulta i sana, però no es pot oblidar que aquesta situació també comporta una sèrie de riscos, com qualsevol operació quirúrgica. Es pot trasplantar un ronyó o també una part del fetge procedents de donant viu, però també es poden donar teixits o cèl·lules com la medul·la òssia.
Com es fa la donació?
Després de les proves mèdiques pertinents, el cas serà valorat pel comitè d’ètica de l’hospital i un especialista aliè a l’equip de trasplantament. Amb aquesta informació, el donant i els metges que han participat en la seva avaluació acudiran al jutjat del registre civil, que aixecarà una acta i autoritzarà el trasplantament.
El donant viu queda protegit per vida des del punt de vista de protecció social i de salut. El fet de ser donant viu no ha de suposar cap despesa econòmica per al donant i aquí s’inclouen les baixes laborals. En el cas de la salut, tot i que el donant viu no és un malalt, el centre realitza una sèrie de revisions periòdiques per controlar el seu estat de salut.
Quins òrgans, teixits i cèl·lules es poden donar?
A Catalunya, la majoria dels trasplantaments es realitzen a partir d'òrgans procedents d'un donant cadàver, però en determinades circumstàncies es pot obtenir un òrgan (un ronyó) o una part d'un òrgan regenerable (part del fetge), a partir d'un donant viu, sempre que aquest fet no representi posar en perill la seva vida.
Alguns trasplantaments de teixits també poden procedir de donant viu, com la membrana amniòtica i els cultius cel·lulars, i el trasplantament de cèl·lules progenitores de l'hemopoesi (també conegudes com a cèl·lules mare de la sang). Si bé es pot distingir entre trasplantaments autogènics (o auto-trasplantaments, en els que donant i receptor son la mateixa persona) i trasplantaments al·logènics, en els que una persona sana dona un òrgan, un teixit o unes cèl·lules a un pacient, el concepte donació únicament s’aplica a la realitzada entre dues persones per fer un trasplantament al·logènic.
Els teixits que poden procedir de donant viu són:
- la medul·la òssia
- la sang perifèrica
- la sang de cordó umbilical
- la membrana amniòtica
- el teixit ovàric i el semen per a ús autogènic per al mateix donant
- les paratiroides
- les calotes cranials
Hi ha teixits i cèl·lules que es poden donar per fer recerca o per ser utilitzats en teràpies avançades i en enginyeria tissular.
En determinats països, contràriament al que passa a Catalunya, i bàsicament per raons culturals o per manca d'òrgans de donant cadàver, la majoria de trasplantaments renals es fan amb òrgans de donant viu.
També pot interessar-te...
-
El ronyó i el trasplantament renal
Aquí trobaràs les funcions del ronyó i les malalties que li afecten però també t'expliquem el trasplantament renal o el funcionament de la seva llista d'espera
-
El fetge i el trasplantament hepàtic
Aquí trobaràs les funcions del fetge i les malalties que li afecten però també t'expliquem el trasplantament hepàtic o el funcionament de la seva llista d'espera
-
Consulta les dades de donació de viu
Consulta la informació numèrica publicada en els diferents registres. Trobaràs informació als informes del registres de Donants viu (ronyó i fetge), però també al de Donació i Trasplantament i el de Malalts Renals
La donació de viu és entre persones familiarment o emocionalment relacionades, i normalment es proposa des de l’equip mèdic, el qual determinarà, després de valorar diversos factors, un determinat donant per al receptor.
En el trasplantament renal amb ronyons procedents de donant viu, en el 36% dels casos es realitzen entre parelles sentimentals, el 25% dels casos entre germans, el 19% dels casos entre pares i fills i en un 13% dels casos entre persones no relacionades, principalment a causa del programa de trasplantament renal de donant creuat.
En cas de comptar amb un donant no compatible hi ha la possibilitat de participar en el programa de trasplantament renal creuat de donant viu. Consisteix a creuar parelles donant-receptor no compatibles en què el donant d’una parella pot ser adient pel receptor de l’altra parella i viceversa.
En determinades circumstàncies, una persona adulta i sana es pot plantejar la donació altruista, anònima i no remunerada de ronyó. Després d’una detinguda reflexió i valoració de la situació es pot posar en contacte amb l’OCATT.
Un donant altruista pot ser l'inici d'una cadena de trasplantaments vius creuats que finalitzi amb el trasplantament d'una persona de la llista d'espera de donant cadàver.