Teixits i cèl·lules

La sang de cordó umbilical és una font de cèl·lules mare. La seva utilitat ha augmentat durant els últims anys, i ja s’han fet al voltant del món més de 8.000 trasplantaments al·logènics, és a dir, d’altres persones.

La sang de cordó umbilical només es pot donar a centres autoritzats per la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut. Els centres autoritzats es poden consultar al registre de centres de l’OCATT . 

Com s’obté la sang de cordó umbilical? 

L’extracció i recollida de sang de cordó umbilical es realitza seguint els passos següents:

• Una vegada hagi nascut el nen o la nena, i sense que s’hagi produït el deslliurament de la placenta, es subjecta el cordó umbilical a 5 cm aproximadament del melic amb dues pinces i es talla entre ambdues.
• A continuació es neteja amb una solució antisèptica una porció del cordó, al més distal possible a la seva inserció en la placenta.
• Si procedeix, s’obté una mostra per pH i a continuació s’efectuarà una punció de la vena umbilical amb l’agulla de la bossa de donació.
• La sang es recull permetent que caigui per gravetat i barrejant regularment la sang amb l’anticoagulant de la bossa.
• S’extreuen mostres per a controls serològics materns.
• Finalment es procedeix al tancament, revisió de l’etiquetatge i emmagatzematge provisionals de la bossa fins a la seva recollida.

Contraindicacions per a la donació de la sang de cordó umbilical

• Edat de la mare inferior a 18 anys.
• Tenir hepatitis B o C o estar infectada pel virus.
• Tenir sida o ser portadora del virus.
• Haver-se injectat drogues.
• Tenir una conducta sexual que suposa un risc elevat de contreure malalties infeccioses greus transmissibles.
• Que el període de gestació sigui inferior a les 34 setmanes.
• Si s’ha fet algun tatuatge o pírcing en els últims mesos.
• Si ha rebut una transfusió durant els últims mesos.
• Si ha viscut al Regne Unit durant els anys 1980 i 1996, durant més de dotze mesos.
• Si ha estat sotmesa a una endoscòpia durant els últims mesos.
• Si durant els últims mesos ha rebut algun tractament amb immunoglobulines d’origen humà, hormones o factors de coagulació.
• Si ha estat diagnosticada d’alguns tipus de càncer.
• Si ha tingut sífilis.

Donació dirigida

La donació dirigida està destinada específicament a un pacient determinat. Aquest malalt haurà de ser un familiar en primer grau (pare, mare, fill o germà) del donant i haurà d’estar diagnosticat d’una malaltia considerada subsidiària de trasplantament de progenitors al·logènic. Aquesta malaltia ha de figurar a la llista de patologies que indiquen la donació dirigida.  Si la malaltia no figura en aquesta llista, el metge o metgessa responsable s’ha de posar en contacte amb l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).

Com s’obté la sang perifèrica? 

Les cèl·lules mare estan ubicades a la medul·la òssia. Es subministren factors de creixement hemopoètics que provoquen el pas de les cèl·lules mare a la sang perifèrica. Quatre o cinc dies després s’obtenen per citoafèresi.

Mitjançant separats cel·lulars es separen les cèl·lules mare i la resta de la sang torna a la vena. El procés dura 3 o 4 hores. Aquest procés es pot tornar a repetir al dia següent.

La membrana amniòtica o amni és la membrana interna del sac embrionari i fetal. El teixit procedeix de dones amb un embaràs controlat per personal qualificat al llarg dels nous mesos de gestació o de dones que tenen un part controlat mitjançant cesària electiva.

Aquest tipus de teixit s'utilitza únicament en els trasplantaments autòlegs, en els quals el teixit s'extreu temporalment i es torna a reutilitzar en el mateix pacient.

Aquest teixit només es pot obtenir d'un donant cadàver i ser utilitzat per a trasplantament al·logènic (donant i receptor són diferents persones).