Contacte
El dol és una experiència vital lligada a una pèrdua significativa, com pot ser la mort d'un ésser estimat, el diagnòstic d'una malaltia, la ruptura d'una relació, una migració, etc. Es tracta d'un procés complex i profund, que va més enllà de la tristesa, la ràbia o l'ansietat, i cada persona el viu de manera diferent.
El dol és una reacció natural, un procés d'adaptació a la nova realitat que ens envolta fins a restablir l'equilibri personal. Es pot manifestar amb alteracions de naturalesa diversa:
- Afectives: tristor, ràbia, culpa, ansietat, absència de sentiments, etc.
- Conductuals: trastorns del son, trastorns alimentaris, aïllament social, desfer-se dels records d'allò que s'ha perdut o tot el contrari, aferrar-s'hi.
- Cognitives: trastorns de memòria, dificultats d'atenció o concentració, incredulitat, confusió, pensaments repetitius sobre allò que s'ha perdut, al·lucionacions visuals i/o auditives, etc.
- Fisiològiques: sensació de buit a l'estómac i/o d'opressió al pit, manca d'aire, palpitacions, debilitat muscular, mal de cap, etc.
En el cas del dol per la mort d'un ésser estimat, l'experiència pot esdevenir especialment difícil en funció de la causa i l'entorn de la mort, la personalitat i els recursos psicoemocionals de la persona que viu el dol, l'ambient sociofamiliar o el tipus de relació amb la persona difunta. Alguns d'aquests factors són:
- Morts sobtades, inesperades o en circumstàncies traumàtiques (suïcidi, assassinat, maltractament).
- Pèrdues mútiples o incertes (no apareix el cadàver)
- Mort d'un nadó durant l'embaràs, el part o el postpart.
- Mort d'un infant o adolescent.
- Manca de suport social o familiar, ja sigui real o percebuda.
- Història prèvia de dols difícils, depressions o altres trastorns de salut mental.
No totes les persones requereixen ajuda professional per superar el dol, però és recomanable demanar-la si es considera necessari.
