Diftèria

La diftèria es transmet per via respiratòria, fonamentalment, per contacte directe amb una persona malalta o portadora sana del bacteri. Encara que poc freqüentment també es pot transmetre per contacte amb lesions o objectes contaminats amb secrecions d’una persona afectada.

Algunes persones poden ser portadores del bacteri al nas o la gola. Si aquestes persones estan vacunades no desenvoluparan la malaltia, però podran transmetre el bacteri a altres persones mitjançant les gotetes produïdes en esternudar o tossir. L’existència de portadors és molt poc freqüent en les poblacions en les quals no hi ha casos de la malaltia.

Generalment, el període d’incubació (interval des del moment de la infecció fins a l'aparició dels símptomes) és d’entre 2 i 7 dies, tot i que pot ser més llarg.

Els símptomes més freqüents són mal de coll i secreció nasal, inflamació dels ganglis del coll ("coll de toro"), malestar general i febre.

La malaltia es caracteritza per la formació d’una membrana de color gris a la faringe que sagna amb facilitat i que pot arribar a provocar l’ofec.

En la diftèria cutània, els símptomes més freqüents són dolor, envermelliment i inflamació. També poden aparèixer lesions ulceroses cobertes per una membrana grisa.

El diagnòstic es basa en un examen clínic i en la recollida de mostres d’exsudat nasal i faringi, així com mostres de qualsevol ferida o lesió de la pell, que s’han d’analitzar al laboratori.

El tractament de la malaltia consisteix en l’administració d’antitoxina diftèrica, que s’injecta per via intramuscular o intravenosa, i d’antibiòtics, com la penicil·lina i l’eritromicina.

A les persones que han mantingut un contacte estret amb una persona malalta, com ara familiars i convivents, se’ls ha de recollir una mostra, generalment de secrecions de gola i de sang, per analitzar. Aquestes persones han de ser tractades amb antibiòtics. Si alguna no està vacunada, se li ha de recomanar un cicle complet de vacuna i, si alguna d’aquestes persones ha estat vacunada prèviament, però fa més de dotze mesos, se li ha de recomanar una dosi de reforç de la vacuna per tal d’augmentar-ne la immunitat.

La manera més efectiva d’evitar la malaltia és la vacunació. La vacuna antidiftèrica té una eficàcia alta i s’administra com a part del Programa de vacunacions sistemàtiques a Catalunya. El calendari de vacunacions sistemàtiques en preveu l’administració de set dosis:

• Les tres primeres dosis s’administren als dos, quatre i onze mesos d’edat. La vacuna administrada és hexavalent, perquè es combinen antígens del tètanus (T), la diftèria (D), la tos ferina (Pa), la poliomielitis (PI), Haemophilus influenzae (Hib) i l’hepatitis B (HB).
• Als sis anys s’administra una dosi de record als infants vacunats amb la nova pauta (2, 4 i 11 mesos) amb una vacuna DTPa-PI que combina quatre antígens –el del tètanus, la diftèria, la tos ferina i la poliomielitis. En els infants vacunats amb la pauta del calendari anterior s’administra una dosi de record als sis anys amb la vacuna dTpa. Aquesta vacuna també es recomana a les embarassades −en cada embaràs− al més aviat possible a partir de la setmana 27 de gestació, preferentment a les setmanes 27 o 28. Als 14 anys s’administra una vacuna antitetànica amb antidiftèrica d’adults (Td).

A l’edat adulta també s’administren, com a recordatori, dues dosis de vacuna Td, una als 40 anys i una altra als 65 anys.

Al web de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) hi trobareu tota la informació adreçada als professionals.