La radiació ionitzant és un agent físic present en el medi ambient procedent de diferents fonts que poden ser d'origen natural o artificial.
La radiació ionitzant natural és la que emeten alguns elements radioactius presents a la natura o la que prové de la radiació còsmica. La radiació ionitzant artificial agrupa les fonts generades per l'activitat humana, com per exemple les exploracions i tècniques de diagnòstic per la imatge.
Aquesta radiació s'anomena ionitzant, per la seva propietat de modificar l'estructura atòmica de la matèria, podent per tant alterar les cèl·lules i teixits dels òrgans del cos amb els que interacciona.
La dosi de radiació que rep una persona és sempre acumulativa, és a dir cada vegada que ens fem una exploració mèdica que utilitza radiació (una radiografia, una ortopantomografia, una tomografia computada, una mamografia, una gammagrafia o una tomografia per emissió de positrons), la radiació queda emmagatzemada en el teixit irradiat de manera acumulativa. Aquest és el motiu més important, des d'un punt de vista de la salut, per fer només les tècniques estrictament necessàries. També és el motiu pel qual aquestes tècniques han d'estar correctament indicades per evitar exploracions innecessàries, i per això es restringeixin al mínim imprescindible per tal que el possible dany produït per l'exposició a radiació sigui menyspreable en front dels beneficis obtinguts.