Contacte
És una prova que utilitza diferents substàncies marcades amb isòtops radioactius, anomenades «radiofàrmacs», que permeten veure a l'interior del cos. S'utilitzen en concentracions molt petites i la dosi de radiació que produeixen és inferior a altres proves de radiologia.
Un cop dins de l'organisme, la substància arriba a l'òrgan que es vol explorar. Un aparell anomenat «gammacàmera» en detecta la radiació. Els senyals que obté li permeten produir imatges de la part que s'està explorant. Són imatges funcionals i moleculars. És a dir que, a diferència d'altres proves, mostren en temps real com funcionen els òrgans i teixits atès que en poden captar els canvis moleculars que s'esdevenen mentre treballen. En pacients amb càncer, principalment de mama, aquesta prova permet obtenir dades sobre el primer gangli, anomenat «gangli sentinella», on van a parar les cèl·lules del tumor.
Per al diagnòstic i seguiment de pacients amb tumors, sobretot en dones amb càncer de mama. Aquesta prova permet obtenir dades sobre el primer gangli, anomenat «gangli sentinella», on van a parar les cèl·lules del tumor. Així es pot veure si les cèl·lules cancerígenes es poden haver estès i, per tant, si hi ha risc de metàstasi. Abans que es comencés a utilitzar aquesta prova de forma sistemàtica s'extreien el gangli sentinella i els altres ganglis que formen la cadena limfàtica, amb una cirurgia molt més agressiva. Actualment, el fet de poder-la utilitzar permet decidir si cal extreure'ls o no segons si el resultat és positiu o negatiu.
La prova consta de dues parts: una, abans de la cirurgia, i l'altra, durant la cirurgia. S'injecta el radiofàrmac a la zona del tumor i, a continuació, s'obtenen imatges del gangli sentinella. El cirurgià o cirurgiana extreu el gangli, el patòleg o patòloga l'analitza i, en funció de la informació obtinguda amb la gammagrafia i amb la biòpsia, es decideix com procedir.
No cal cap preparació especial.
No experimentareu res.
Un infermer o infermera, o personal tècnic especialitzat, un metge o metgessa especialista en medicina nuclear, un cirurgià o cirurgiana i un patòleg o patòloga.
Els metges especialistes.
Entre altres, es fa servir per a determinats tipus de càncer de mama, melanomes i per a alguns tumors ginecològics.