Contacte
Amb independència del temps que s'estigui fora de la rutina habitual (un viatge d'un o pocs dies o bé un viatge amb una llarga estada al punt de destí), cal distingir dos tipus de viatges. D'una banda, els que es fan a prop i no comporten canvis d'horari i, de l'altra, els viatges transcontinentals on hi ha canvis d'horari que poden ser prou importants. Si el viatge es planifica, per a la persona amb diabetis no hi ha cap destinació impossible.
En el primer cas, tant la pauta de tractament farmacològic com la nutricional seran les mateixes de cada dia. S'ha de posar molta atenció en el transport dels medicaments i a portar el material necessari per als controls i les mesures de prevenció d'hipoglucèmies (disminucions del nivell de glucosa a la sang respecte al valor normal) eventuals.
Tant en el cas dels viatges de llarg recorregut amb canvis d'horari com en el dels transcontinentals sempre s'ha d'ajustar la pauta de tractament (amb antidiabètics orals o amb insulina) i tenir molt en compte la ingesta d'aliments (l'horari dels àpats, la quantitat i el tipus d'aliments, entre d'altres). El més aconsellable és planificar i preveure les accions que cal fer conjuntament amb l'equip assistencial habitual. Els canvis s'han de fer el dia del desplaçament i el primer dia després de l'arribada a la destinació fins a adaptar-se a l'horari i al ritme vital vigent (dia – nit). També caldrà fer-los en tornar a casa.
Si el viatge es planifica, per a la persona amb diabetis no hi ha cap destinació impossible.
En qualsevol cas s'han de tenir en compte les recomanacions següents:
- Cal tenir a mà la documentació identificativa, tant la personal com la de condició de persona amb diabetis: carnet, medalla, etc.
- Cal portar un informe mèdic amb el diagnòstic, l'estat de salut actual (evolució, complicacions, etc.) i la pauta de tractament. Si és possible, es recomana portar-ne també una versió en anglès.
- Cal conèixer la cobertura sanitària del país de destinació. És bo disposar d'una assegurança de viatge.
- Cal seguir les pautes generals de vacunació. Les vacunes no estan contraindicades per a les persones amb diabetis. S'han d'administrar amb uns dies d'antelació per controlar amb tranquil·litat si es produeix alguna reacció febril.
- Cal adaptar el rellotge, tant el del glucòmetre (dispositiu per mesurar el nivell de glucosa a la sang) com, si escau, el de l'infusor continu d'insulina subcutània (ICIS), a l'hora local del país de destinació.
A. D'Europa cap a l'oest. Es viatja avançant el sol i, per tant, "es guanyen" entre 4 hores (Brasil) i 10 hores (Alaska).
B. D'Europa cap a l'est. Es viatja a contra sol i, per tant, "es perden" entre 2 hores (Moscou) i 8 hores (Japó).
La sensació de trastorn horari és més acusada quan el desplaçament és en direcció contrària a la direcció del sol.
- Glucòmetre. Cal revisar el bon estat de les piles i portar-ne de recanvi, en funció dels dies que duri el viatge.
- Tires reactives. Cal verificar-ne la caducitat i portar-ne una quantitat suficient (el doble o el triple de la quantitat habitual). S'ha de poder mesurar tant la glucèmia com la cetonèmia (presència de cossos cetònics a la sang).
- Aliments glucídics. Cal dur i tenir sempre a mà aliments rics en hidrats de carboni que es puguin transportar fàcilment, com galetes, envasos individuals de sucs de fruita, bastonets de pa, barretes energètiques, caramels, sucre en pols (sobrets) o en terrossos, flascons de Glucosport, torradetes de pa envasades en sobrets d'una dosi, entre d'altres. Això permet garantir la ingesta de carbohidrats en un moment donat i, per tant, resoldre una hipoglucèmia i improvisar un àpat en cas de retards inesperats.
- Medicaments. Cal portar la quantitat suficient tant de medicació oral com d'insulina i glucagó (el doble o el triple de la quantitat habitual). S'ha de portar sempre en l'equipatge de mà i, si és possible, repartida en diverses maletes o bosses, per exemple, en l'equipatge dels acompanyants. Aquesta recomanació és vàlida tant si es viatja en avió (no s'ha de facturar la medicació), tren, vaixell, cotxe o autocar. És una mesura que permet tenir els medicaments fàcilment accessibles, controlar-ne la temperatura (dins d'un cotxe o a la bodega d'un avió les temperatures poden arribar a ser extremes) i disminuir el risc en cas de pèrdua d'equipatge.
- Els arcs detectors de metalls i els escàners de raigs X que hi ha a les terminals (estació de tren, port i aeroport) no malmeten els medicaments.
- Tant la insulina com el glucagó s'han de mantenir a una temperatura superior a 0º C i inferior a 30º C per evitar alterar-ne l'acció i l'eficàcia.
- En cas de fer viatges d'aventura cal estar sempre acompanyat.
- Durant els viatges s'acostuma a caminar més que durant la rutina diària habitual, a menjar en restaurants i sovint a deshora, de manera que s'han d'intensificar el nombre i la freqüència de controls de glucèmia.