Contacte
En la diabetis mellitus tipus 2 (DM2), la pràctica regular d'exercici físic moderat té uns beneficis contrastats en el bon control metabòlic, a més de contribuir de manera indiscutible en la prevenció i el manteniment de la salut cardiovascular, i per això mateix es considera una part fonamental del tractament de la malaltia. Quan es parla de la pràctica d'esport en persones amb diabetis mellitus tipus 1 (DM1), això no sembla tan clar.
Fer exercici físic: "Vaig a nedar una estona cada dia".
Fer esport: "Avui tinc un partit de waterpolo".
L'esport implica una activitat física intensa, raonablement estressant, en què cal atenció plena, capacitat de reacció ràpida, superació personal, etc. Durant la pràctica esportiva, dins l'organisme es posen en funcionament un seguit de reaccions complexes per a la regulació de la glucèmia (nivell de glucosa a la sang), amb la intervenció de diverses hormones i estímuls nerviosos (de tipus adrenèrgics). L'augment de la captació de glucosa per part del teixit muscular, com a conseqüència de l'augment de l'activitat, i l'augment de la despesa energètica, en són les variants més destacades. Per garantir l'eficiència d'aquest sistema de regulació de la glucèmia, en el cas de les persones amb DM1 cal adaptar escrupolosament l'aportació externa de la insulina i dels aliments glucídics que ingereixen.
En el cas de la pràctica d'esport de les persones amb DM1, és fonamental aconseguir un equilibri entre els nombrosos factors que intervenen en la regulació de la glucèmia, com són:
- Les característiques de l'exercici: la intensitat, la durada, la freqüència i el tipus d'exercici.
- La pauta de la insulina: el tipus, la dosi i el temps transcorregut des de la darrera injecció.
- L'alimentació: la quantitat i el tipus d'aliments i el temps o el moment de la ingesta, especialment dels hidrats de carboni.
Per tant, la pauta a seguir sempre ha de ser personal i individualitzada en el cas de la DM1.
Practicar esport requereix una acurada planificació prèvia.
- Planificar per prevenir, sempre conjuntament amb la persona amb diabetis i l'equip assistencial.
- Compartir tota la informació sobre l'estat actual, el control metabòlic, el tractament, la prevenció de la hipoglucèmia (disminució del nivell de glucosa a la sang respecte al valor normal) i l'actuació que correspon, si es presenta, etc., amb els monitors i entrenadors, i també amb els companys d'equip.
- Donar preferència a la pràctica d'esports aeròbics (que consumeixen oxigen mentre es realitzen), que són els més recomanables. La natació, l'atletisme i el ciclisme en són alguns exemples.
- Practicar esports d'alt risc o d'aventura no és gaire recomanable, com ara l'escalada, submarinisme, raids de muntanya, entre d'altres. Si es fan, sempre cal fer-los acompanyat, mai sol/a.
- Fer els controls de glucèmia és imprescindible: abans, durant i després de l'esport.
- Abans de la pràctica de l'esport i orientativament, es pot tenir en compte la pauta següent:
- Glucèmia entre 70 i 100 mg/dl: cal prendre un suplement d'uns 10-20 g d'hidrats de carboni abans de començar (per exemple, suc de fruites o begudes isotòniques); i aquesta quantitat s'ha de modificar en funció de la durada de la pràctica esportiva.
- Glucèmia entre 100 i 250 mg/dl: es pot començar l'exercici amb normalitat.
- Glucèmia igual o superior a 250 mg/dl: cal comprovar la presència de cossos cetònics (cetonèmia o cetonúria) i no fer l'esport previst; en la majoria de casos es recomana injectar insulina d'acció ràpida i tornar a verificar la glucèmia després d'unes dues hores.
- Durant la pràctica de l'esport s'ha de preveure que hi hagi un accés fàcil a aliments i begudes rics en hidrats de carboni d'absorció ràpida i lenta, per prevenir o tractar una hipoglucèmia.
- Després de la pràctica de l'esport, la recuperació i el risc d'hipoglucèmia es manté durant 12 i 24 hores després. En esports de gran intensitat i llarga durada, l'efecte hipoglucemiant pot persistir fins a 24 o 30 hores.
- Abans de la pràctica de l'esport i orientativament, es pot tenir en compte la pauta següent:
- Extremar les mesures de precaució quan la pràctica de l'esport coincideix amb el pic de màxima acció de la insulina.
- Realitzar exercici cada dia, per evitar variacions de la glucèmia molt notables entre els dies amb pràctica d'esport i els que no se'n fa.
- Cal aplicar mesures de prevenció addicionals, en cas de:
- Presència d'una malaltia vascular (en qualsevol de les seves formes): s'ha de fer una valoració cardiovascular, incloent-hi una prova d'esforç.
- Peu diabètic (neuropatia i vasculopatia perifèrica): cal evitar l'esport amb impacte osteoarticular; es recomana practicar natació o ciclisme en comptes d'atletisme.