Un home es mesura la glucèmia capil·lar

Cal tornar a remarcar que es tracta d'una malaltia crònica que, amb el pas del temps, sovint presenta complicacions. Per tal d'evitar, retardar o fer minvar els efectes que produeix cal fer-ne un bon control.

En el cas de la diabetis, més que en el de cap altra malaltia, les cures diàries i els estils de vida tenen una influència demostrada i molt important en el seu pronòstic.

El control quotidià de la malaltia és en mans de cada persona.

La freqüència i el moment més indicat per fer-se l'autoanàlisi canvia per a cada persona.

Anàlisi i control

Una persona amb diabetis ha de saber fer-se ella mateixa una anàlisi de glucèmia fent-se una punxada a la pell d'un dit, generalment, per analitzar sang dels vasos que hi ha prop de la superfície (glucèmia capil·lar).

És una tècnica senzilla que es pot fer a casa i que informa del nivell de glucèmia en el moment de la mesurar-la.

El resultat que s'obté en l'autoanàlisi de glucèmia s'ha d'anotar en un registre (llibreta d'autocontrol), on s'indica el dia, l'hora i el nivell de glucèmia, i, si convé, també s'hi poden fer constar altres paràmetres com el tipus de medicació i la presència o no d'hipoglucèmia, entre d'altres.

La majoria de persones amb diabetis anoten el resultat de l'autoanàlisi en aquest quadern de control. Avui dia gairebé tots els aparells mesuradors de glucèmia (glucòmetres) porten incorporat un sistema de memòria.

No s'ha de cometre l'error de pensar que el registre és tan sols "un detall" perquè, de fet, és cabdal per poder tenir una visió global de l'evolució diària, a més de proporcionar moltes altres informacions.

No hi pot haver una pauta general per a tothom. La freqüència i el moment més indicat per fer-se l'autoanàlisi canvia per a cada persona en funció de l'edat, l'estil de vida, el tipus de tractament farmacològic, els anys d'evolució de la malaltia, etc. Per això cal seguir sempre les indicacions de l'equip assistencial. 

 

Situacions en què cal intensificar els controls

  • A l'hora de fer esport, sobretot si se'n modifica la rutina.
  • Quan es canvia la medicació per a la diabetis mellitus.
  • Quan apareix alguna malaltia.
  • En l'assistència a celebracions, banquets i sortides nocturnes.
  • En moments d'estrès.

 

En funció del resultat obtingut en l'autoanàlisi, la persona participa activament en la presa de decisions del seu tractament i hi fa els canvis i les adaptacions necessàries segons les seves circumstàncies personals. Per això cal que hagi seguit un procés d'educació terapèutica i que mantingui un contacte freqüent amb l'equip assistencial. Les decisions sobre com actuar per ajustar el tractament inclouen els horaris dels àpats, el tipus i la quantitat d'aliments, la intensitat i la durada de l'exercici físic i la dosi d'insulina, entre d'altres.

HIPO = poc      

Valors baixos de glucosa a la sang

NORMO = normal 

Valors normals de glucosa a la sang

HIPER = molt

Valors alts de glucosa a la sang

HIPOGLUCÈMIA

NORMOGLUCÈMIA

HIPERGLUCÈMIA

 

Pot començar a notar senyals de manca de glucosa quan la glucèmia està al voltant dels 60 mg/dl i continua baixant.

La sensibilitat a la hipoglucèmia varia segons cada persona. 

Els senyals d'alerta per identificar una hipoglucèmia també són canviants i molt personals.

 

En dejú, s'ha d'estar entre 70 i 100 mg/dl.

El nivell de glucèmia que es determina després del dejuni nocturn (perllongat) s'anomena "glucèmia basal"

 

En dejú, ha de ser superior a 100 mg/dl.

Hi ha una hiperglucèmia després de menjar, especialment aliments que contenen hidrats de carboni, que és absolutament normal per a totes les persones.

En situació de salut, aquesta pujada de glucèmia postprandial s'ha de normalitzar passades unes dues hores després d'ingerir els aliments.

 

Altres valors

En sang

Glucèmia.

Cetonèmia

La cetonèmia és l'anàlisi que identifica la presència de cossos cetònics a la sang. La cetona a la sang apareix com a conseqüència d'una hiperglucèmia alta o perllongada.

La tècnica de realització és similar a la de la glucèmia capil·lar. Es fa amb el mateix aparell, però amb una tira reactiva concreta per a cetonèmia. L'aparell mesurador detecta el tipus de tira i es calibra automàticament.

Hemoglobina glicosilada

L'hemoglobina glicosilada (Hg A1c,) és una anàlisi que cal fer des del laboratori (no al domicili) i que informa del nivell mitjà de glucèmia de les darreres vuit a dotze setmanes prèvies a la realització del control. És un valuós indicador de bon o mal control metabòlic.

 

A l'orina

Glucosúria

La glucosúria és l'anàlisi que detecta la presència de glucosa a l'orina. S'interpreta que la glucosa comença a aparèixer a l'orina quan la concentració en sang supera els 180 mg/dl (llindar renal). És un mètode molt poc precís i fiable, motiu pel qual tan sols es du a terme quan l'equip assistencial ho aconsella i si hi ha moltes dificultats per fer la glucèmia capil·lar o aquesta és impracticable.

Cetonúria

La cetonúria serveix per detectar la presència de cossos cetònics a l'orina. Apareix en situacions d'hipoglucèmia important o hiperglucèmia sostinguda. És un indicador de risc molt útil en cas que la glucèmia capil·lar en dejú o abans dels àpats sigui igual o superior a 250 mg/dl, i sempre que es presenta algun tipus d'infecció (grip, refredat, febre, flegmó o alguna altra infecció gingival, vòmits, diarrea...).

Proteïnúria

La proteïnúria és una anàlisi que verifica la presència o no de microalbuminúria a l'orina (un tipus de proteïna). No se'n fa un control rutinari a tothom. Només es realitza quan ho indica l'equip assistencial. Està relacionada amb el bon funcionament del ronyó, ja que pot estar alterat en persones amb diabetis de llarga evolució. És important fer-ne un diagnòstic precoç i prendre les mesures preventives adients per a cada persona.

 

En el teixit intersticial (teixit contingut en l'espai entre les cèl·lules)

Monitoratge continu de glucosa

Són dispositius que permeten mesurar la glucosa en el teixit intersticial de forma contínua les 24 hores del dia. Hi ha dues modalitats:

  • El sistema flash, que dona una lectura contínua en temps real, sempre que la persona apropi el receptor al sensor. No disposa d’alarmes i no requereix calibratge mitjançant glucèmies capil·lars. Tot i això, davant de determinades circumstàncies i situacions és necessari fer comprovació amb la glucèmia capil·lar.
  • El sistema en temps real (real-time), que es compon d’un sensor amb un filament inserit sota la pell i un transmissor que envia el senyal a un receptor per informar de la lectura. Permet la configuració d’alarmes de límits de glucosa (alta o baixa) i canvis de tendència. Per funcionar, requereix calibratge mitjançant glucèmia capil·lar en determinats moments del dia. 

 

Des de 2018, d'acord amb el Protocol que hi ha a Catalunya, les persones amb diabetis mellitus tipus 1 que tinguin entre 0 i 18 anys, estiguin embarassades o portin bomba d’insulina amb hipoglucèmia de repetició o desapercebuda(*), poden accedir a aquests dispositius.

(*)El Document de consens sobre l’ús del monitoratge continu de glucosa elaborat per la Societat Espanyola de Diabetis i la Societat d'Edoncrinologia Pediàtrica considera que una persona presenta hipoglucèmia de repetició/desapercebuda, si:

  • ha patit dues hipoglucèmies greus en dos anys i/o
  • ha patit més de quatre hipoglucèmies lleus en una setmana i/o
  • els resultats de més del 10% dels autoanàlisis de glucèmia capil·lar són inferiors a 70 mg/dl i/o
  • ha patit hipoglucèmia sense adonar-se'n

 

Altres controls que cal fer regularment

  • Mesura de la pressió arterial (PA).                         
  • Control del pes.                            
  • Control de greixos a la sang (colesterol i triglicèrids).

 

Un dit amb una gota de sang a punt de tocar la tira reactiva d'un glucòmetre
Data d'actualització:  12.11.2020