La diabetis l'ha de diagnosticar el professional sanitari. Les anàlisis de sang per detectar la presència d'aquesta malaltia són les següents:
Examen de glucèmia. S'extreu una mostra de sang per mesurar els nivells de glucosa en el moment de l'extracció. Aquesta prova es pot realitzar en dejú previ de vuit hores o de manera aleatòria en qualsevol moment del dia tot i que, en aquest cas, els resultats estaran influenciats per allò que la persona hagi begut o menjat abans de l'examen.
Prova de tolerància a la glucosa oral. Consisteix en dues extraccions de sang. La primera requereix un dejú previ de vuit hores i la segona es fa dues hores després que la persona ingereixi un líquid amb sucre. Aquesta prova informa de si l'increment de glucèmia normal a causa de la ingesta controlada de sucre es recupera i es normalitza en un període de temps adequat. El professional de la salut valora si els resultats obtinguts estan per sobre d'uns nivells determinats, que es consideren diagnòstics de diabetis.
Test d'hemoglobina A1c. Es tracta d'una anàlisi de sang senzilla. La persona pot menjar i beure abans de l'extracció de la mostra. L'hemoglobina A1c (Hg A1C) es forma quan l'excés de glucosa a la sang s'uneix a les molècules que transporten oxigen en els glòbuls vermells. Aquest test informa del nivell mitjà de glucèmia els darrers mesos.
El diagnòstic precoç de la diabetis mellitus tipus 2 (DM2) és fonamental per modificar la història natural de la malaltia i desenvolupar mesures de prevenció.
Ha de ser sempre el professional sanitari qui ha de determinar l'existència de diabetis.