Hipoglucèmia

El cervell, que necessita glucosa per al seu bon funcionament, de seguida detecta quan el reg sanguini n'hi aporta menys quantitat de la que cal.

Tot i que llavors es posa en marxa el mecanisme d'autoregulació, en les persones amb diabetis aquest procés pot ser més lent i del tot insuficient, especialment quan el desencadenant de la hipoglucèmia és una causa externa, és a dir, quan es trenca l'equilibri que hi ha entre la medicació, els àpats (aliments rics en glucosa) i el consum d'energia (exercici).

Cal dir que cada persona percep de manera diferent els senyals d'alerta d'hipoglucèmia que envia el cervell.

Es dona el cas de persones que no noten els senyals d'hipoglucèmia ni tan sols quan la glucosa a la sang està força per sota d'un nivell determinat. En general, els símptomes i signes apareixen quan la glucèmia està entre 55 i 60 mg/dl i va disminuint, però hi ha persones que comencen a sentir-se malament molt abans i també hi ha persones (poques) que encara no se n'adonen.

Signes de la hipoglucèmia (de lleus a molt greus):

• Pal·lidesa
• Sudoració freda
• Palpitacions / Taquicàrdia
• Conducta irracional
• El cor va lent / Bradicàrdia
• Pupil·la molt tancada (miosi)
• Disfunció cognitiva
• Respiració superficial
• Espasmes
• Pèrdua de consciència
• Coma

Símptomes de la hipoglucèmia (de lleus a molt greus):

• Ansietat
• Gana 
• Tremolor
• Visió borrosa
• Cansament
• Irritabilitat
• Mal de cap
• Manca de concentració
• Confusió
• Somnolència
• Coma

• Quan s'administra la medicació habitual, és fonamental mantenir els horaris previstos per als àpats per fer coincidir el moment del màxim efecte dels medicaments amb la digestió dels aliments. Un retard imprevist, un dejuni perllongat, una menjada que no contingui hidrats de carboni, entre altres, poden provocar una hipoglucèmia. Hi ha algunes accions que ajuden a evitar-la, com ara picar alguna cosa esperant l'hora de l'àpat, afegir hidrats a l’alimentació o començar a menjar una fruita. Cada persona ha de trobar les solucions que s'adaptin millor a les seves circumstàncies personals. A l'hora del vermut cal recordar que:
  • Les patates xips, les patates braves o les croquetes fan pujar la glucèmia.
  • Les olives, les cloïsses o les escopinyes no fan pujar la glucèmia.

• Encara que s'hagi pres la medicació habitual i s'hagi menjat adequadament (horari, tipus d'aliment i quantitat), la hipoglucèmia es pot presentar arran d'un exercici físic més intens o prolongat que l'habitual. Es pot prevenir amb un complement ric en hidrats per compensar la despesa energètica superior. Si això no es fa, és molt probable que es pateixi una hipoglucèmia. Si l'exercici, tot i no ser molt intens, dura força estona, el suplement alimentari pot ser necessari al llarg de la pràctica de l'esport i una estona després. També en aquest cas cada persona ha d'ajustar el tipus de complement alimentari, la quantitat i el moment de prendre'l segons la pròpia situació.

L'objectiu és recuperar-se de la hipoglucèmia abans que avanci i, alhora, evitar l'efecte rebot.

Les persones amb diabetis de seguida aprenen a identificar els símptomes propis quan se'ls presenta una hipoglucèmia.

És fonamental actuar. Pràcticament totes les hipoglucèmies són recuperables si s'actua oportunament i de manera ràpida quan se'n perceben els primers senyals. En situacions d'hipoglucèmia és cabdal la capacitat de reacció de les mateixes persones amb diabetis i, en el cas dels infants, dels seus pares o cuidadors.

Recomanacions per a dues situacions diferents i molt freqüents

• Quan la hipoglucèmia ocorre a casa o bé en un lloc on hi ha aliments a l'abast:
  • Si és possible, cal mesurar la glucèmia.
  • S'han de prendre per via oral sucres d'absorció ràpida, preferiblement en forma líquida, com ara un got d'aigua amb uns 15 g de sucre dissolt, suc de taronja amb 10 g de sucre dissolt, 30 cc de refresc de cola o similar no light, entre d'altres.
  • Quan hagin passat 15 minuts, s'ha de tornar a mesurar la glucèmia i, si el valor ha augmentat i els símptomes milloren, cal prendre aliments glucídics d'absorció lenta, com per exemple bastonets de pa, un entrepà petit o un iogurt amb galetes.
  • Si el valor de la glucèmia augmenta però els símptomes persisteixen, cal prendre 10 g de sucre d'absorció ràpida, esperar uns 5 o 10 minuts i a continuació ingerir aliments glucídics d'absorció lenta.

• Quan la hipoglucèmia ocorre a la feina, lluny de casa o en un viatge:
  • Quan es percebi qualsevol sensació de mareig sospitosa de ser una hipoglucèmia, sempre s'ha de tractar com si ho fos, malgrat no tenir-ne la certesa.
  • Cal portar sempre sucre en bossetes o terrossos, llaminadures ensucrades, caramels, barretes de glucosa, etc.
  • També es pot entrar a un bar, demanar un refresc no light, un suc de fruita natural o un cafè amb llet i afegir-hi un sobre de sucre (si la llet és descremada s'absorbeix més ràpidament),
  • Quan milloren els símptomes, s'han d'ingerir un entrepà petit o unes galetes.

• "M'espero un moment aquí assegut a veure si em passa" o bé "M'espero una mica, total ara ja me'n vaig cap a casa" o "M'estiro una estoneta al llit i em passarà de seguida" són maneres de fer que poden tenir conseqüències greus.

• Quan el sucre o els caramels, etc., es porten a les butxaques, s'han de reposar quan es fa un canvi de roba. I, si es porten a la guantera, cal tenir present que ja no se'n disposa quan se surt del cotxe. A més, el producte ensucrat s'ha de dur de manera que sigui utilitzable, perquè, de vegades, com que es barreja amb el clauer, les monedes, el telèfon i altres estris, quan es necessita ja no és comestible.