L'altra complicació d'aparició aguda és la hiperglucèmia o augment del nivell de glucosa en sang respecte al valor normal.
Des que comença a instaurar-se fins que es fa perceptible poden passar unes setmanes.
En el nostre entorn, amb la disponibilitat de la insulina, és extremadament infreqüent que els eprsones amb diabetis ja diagnosticades pateixin un quadre de coma diabètic amb cetoacidosi. És una situació potencialment greu i present en el debut de la diabetis mellitus de tipus 1 en més del 25% dels casos.
Tot i que l'origen respon a la suma d'una gran varietat de causes, en qualsevol cas sempre hi ha un denominador comú que és el dèficit total d'insulina, o un dèficit parcial però molt important, amb totes les conseqüències que això comporta:
- Hiperglucèmia greu i creixent.
- Secreció d'orina freqüent i abundant amb eliminació d'aigua i electròlits (sodi, potassi, magnesi, clor i fòsfor) o poliúria osmòtica. La poliúria pot produir deshidratació i, en conseqüència, també molta set.
Malgrat la hiperglucèmia, com que no es disposa d'insulina, la glucosa sanguínia no penetra dins les cèl·lules, de manera que els teixits estan desnodrits. L'organisme intenta pal·liar la situació i fa servir les proteïnes i els greixos com a substrat energètic, però amb molt poc èxit. Aquest fet fa aparèixer la cetona a l'orina, primerament, amb una fortor molt característica.
Tot plegat és un gran desequilibri metabòlic. Si persisteix la manca d'insulina, la situació evoluciona progressivament cap a un quadre que pot ser molt greu.
L'aparició sobtada d'una diabetis mellitus de tipus 1 no es pot preveure. Els dies previs al debut, la persona se sent francament malalta, amb un ampli ventall de símptomes: és evident que passa alguna cosa i força greu. En el nostre medi, és habitual fer una consulta a l'atenció primària o al servei d'urgències abans que arribi el coma diabètic amb cetoacidosi. Els símptomes, entre d'altres, són:
- Nàusees i vòmits amb dolor abdominal difús.
- Necessitat d'orinar amb molta freqüència i amb miccions llargues i completes (poliúria).
- Presència d'acetona a l'orina (cetonúria).
- Molta set i urgència per beure (polidípsia).
- Cansament i malestar general.
- Pell seca i sequedat a la boca, malgrat beure contínuament.
- Mal de cap (cefalea).
- No hi ha febre en la majoria dels casos.
- Respiració molt agitada (taquipnea).
Com s'ha dit abans, el debut de la diabetis mellitus de tipus 1 no és previsible.
Tot i així, en les persones ja diagnosticades i que segueixen el tractament adequat a la seva situació personal, la hiperglucèmia sempre es pot preveure i evitar o controlar. El primer pas per a això és fer-se els controls de la manera i amb la freqüència adients per saber el nivell de glucèmia.
El segon pas és registrar els resultats dels controls al quadern. D'aquesta manera es pot fer una lectura de la tendència, comparar els horaris, els dies festius i els laborables, els dies amb situacions especials, com una celebració o un banquet, i valorar els resultats d'un canvi eventual en el tractament, entre d'altres.
Si hi ha canvis imprevisibles, com pot ser una malaltia amb febre, els controls informen del nivell de glucèmia i ajuden a prendre decisions sobre la conveniència o no d'afegir fàrmacs al tractament, augmentar la dosi d'insulina temporalment mentre dura la febre o conèixer la pauta que cal seguir. És a dir, fer-se els controls permet intervenir abans que la situació avanci cap a una hiperglucèmia greu.