El projecte Diguan 2015-2016 tenia com a objectiu ajudar els adolescents amb diabetis a gestionar la seva malaltia, a implicar-se en l’autocura i a afrontar les emocions negatives que genera. Es van organitzar tallers de salut emocional dirigits per psicòlegs experts en campaments d’estiu amb adolescents diagnosticats de diabetis. Es va valorar quines emocions generen les pautes del tractament, determinades actituds familiars i determinades actituds socials. Es van analitzar 214 enquestes procedents de 12 associacions de pacients. S’observa que els afecta tant el fet de tenir diabetis com la resposta de l'entorn a tenir la malaltia. Des d’una perspectiva global dominen les emocions favorables, però en analitzar per separat les situacions quotidianes s’observa que tant el fet de tenir diabetis com la resposta del seu entorn els pot afectar negativament, en especial certs aspectes de la seva autocura, l’excessiu control parental i determinades circumstàncies del seu entorn social.
Segons l’enquesta de satisfacció realitzada durant els tallers del 2015, el nivell d’acceptació d’aquesta mena d’intervencions per part dels adolescents amb diabetis tipus 1 és molt alt. Afirmen que “parlar de les emocions que es generen al voltant de la diabetis és molt més fàcil si es fa en grup i amb altres joves que tenen diabetis”.
Hi ha publicacions prèvies que senyalen que les manifestacions emocionals més habituals entre les persones amb diabetis (tipus 1 i tipus 2) després del diagnòstic són la incertesa i la por (34%), l’ansietat i l’enuig (28.5%), l’estrès (22.5%) i fins i tot la depressió (15%).
No obstant, en aquesta experiència on no es valora l’impacte emocional del diagnòstic sinó de les situacions un cop ha passat el diagnòstic, les emocions més freqüents entre els adolescents amb diabetis mellitus tipus 1 (DM1), en general, són més aviat favorables.
En el taller realitzat als campaments de 2016, les estratègies d’afrontament més utilitzades per l’adolescent amb diabetis davant de problemes amb la malaltia van ser lluitar per resoldre el problema, expressar el que sent davant d’aquesta situació, parlar amb una persona de confiança sobre el que sent i repassar mentalment el problema per poder resoldre’l. El suport que van valorar més positivament i el que utilitzen amb més freqüència és el dels pares i els amics.