Febre del dengue / Virus del dengue
![Dengue](/web/.content/_A-Z/D/dengue/dengue.jpg_1821867437.jpg)
La malaltia causada pel virus del dengue es contrau per la picada d’un mosquit femella infectat, igual que en altres malalties, com són el chikungunya, la febre del Zika i la febre groga. Els principals vectors del virus són els mosquits del gènere Aedes, especialment l’Aedes aegypti i l’Aedes albopictus o mosquit tigre. La transmissió directa entre persones no està demostrada. Es dona predominantment a les àrees urbanes i periurbanes.
L’OMS estima que cada any tenen lloc entre 100 i 400 milions d’infeccions. El dengue greu és una de les principals causes de complicacions i mort, especialment en alguns països d’Àsia i d’Amèrica.
Actualment, el dengue és una malaltia endèmica en més de 100 països d’Àfrica, d’Amèrica, del Sud-est Asiàtic, del Pacífic Occidental i del Mediterrani Oriental.
A Europa, la transmissió local es va notificar per primera vegada a França i Croàcia l’any 2010 i en tres països europeus més es van detectar casos importats. El 2012, un brot de dengue a Madeira (Portugal) va causar més de 2.000 casos, i s’han registrat casos importats en altres deu països europeus més. Actualment, es detecten casos autòctons cada any a alguns països d’Europa.
Hi ha evidència que el dengue ja va ser present a Espanya, com a mínim al segle XVIII (el 1778, a Cadis) i al segle XX (el 1927, a diferents zones d’Andalusia). Per tant, cal considerar que el dengue és un virus reemergent importat.
A Catalunya es registren anualment casos de dengue en viatgers que retornen de zones endèmiques, i s’han notificat dos casos autòctons (2018 i 2019). El Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya estableix la vigilància específica dels casos durant tot l’any i del vector o agent de transmissió de la malaltia durant la temporada d’activitat vectorial, per evitar que hi hagi casos autòctons secundaris a casos importats.
El dengue es transmet en un cicle que inclou humans i vectors (mosquits Aedes aegypti i Aedes albopictus). La persona infectada simptomàtica o asimptomàtica és el reservori (l’hoste que l’allotja i actua com a font d’infecció) principal del virus, que pot transmetre aquest virus a un mosquit després de la picada d’aquest últim.
El període de desenvolupament del virus en el mosquit és de vuit a deu dies, en funció de la temperatura ambiental.
Una vegada infectat, el mosquit pot transmetre el virus a persones susceptibles. Acostuma a picar durant tot el dia, tot i que l’activitat màxima pot ser a primera hora del matí i a última hora de la tarda.
Després de l’aparició dels primers símptomes, les persones infectades amb el virus poden transmetre la infecció (durant quatre o deu dies) als mosquits Aedes.
Els factors que influeixen en l’emergència i reemergència del dengue són l’expansió de la distribució geogràfica del virus facilitada pel tràfic internacional de persones i mercaderies, així com l’augment de la densitat i distribució geogràfica del vector. Aquests factors s’agreugen per la pobresa, per les inadequades condicions dels habitatges, del subministrament d’aigua i del maneig dels residus i pel deteriorament dels programes d’eliminació de mosquits en alguns països.
El risc d’importació de casos de les zones endèmiques cap a les zones no endèmiques on hi ha possibles vectors, com l’Aedes albopictus, fa que la transmissió sigui factible, i pot ocasionar casos entre la població autòctona.
El període d’incubació (interval des del moment de la infecció fins a l'aparició dels símptomes) és de tres a catorze dies.
La malaltia pel virus del dengue té tres formes clíniques de presentació: febre del dengue, dengue greu i síndrome de xoc per dengue.
La febre del dengue és d’inici sobtat i provoca mal de cap intens, dolor darrere els globus oculars, dolors musculars i articulars, nàusees i vòmits, anorèxia i erupció cutània. Durant la fase febril poden aparèixer fenòmens hemorràgics lleus.
El dengue greu es presenta amb febre elevada, disminució de plaquetes i manifestacions hemorràgiques, hepatomegàlia (augment de la mida del fetge) i trastorns circulatoris.
La síndrome de xoc per dengue apareix ràpidament, després de la disminució de la temperatura, entre el tercer i el setè dia de l’inici de la malaltia.
Es pot prendre paracetamol per al control de la febre. L’aspirina i els antiinflamatoris no esteroidals (AINE) hi estan contraindicats, ja que poden agreujar els símptomes.
Cal fer repòs i rehidratar-se amb fluids isotònics.
La principal mesura per prevenir o controlar la transmissió del virus del dengue consisteix en la lluita contra els mosquits que poden transmetre’l, mitjançant mesures de protecció individual per prevenir les picades i la revisió periòdica dels punts de cria per evitar-ne la proliferació.
Mesures de protecció individual per evitar picades de mosquits:
- Vestir peces de roba, preferiblement de colors clars, que cobreixin la major part de la superfície del cos, fins i tot mitjons i calçat tancat, i porteu barret durant tot el dia, per protegir al màxim la pell de l’exposició als mosquits.
- Aplicar repel·lents a la pell. Si el repel·lent s’utilitza juntament amb la protecció solar, la protecció solar s’ha d’aplicar primer i el repel·lent després.
- Evitar les estades a l'exterior en horaris de màxima activitat dels mosquits (a primera hora del matí i a última hora de la tarda).
- Dormir en allotjaments amb aire condicionat (els mosquits tendeixen a evitar el clima fred) o col·locar mosquiteres al llit i a les portes i finestres.
- Evitar visitar zones sense aigua potable i amb sanejament deficient, en les quals pot haver-hi més proliferació de mosquits i, per tant, un risc més alt de ser picats.
Addicionalment, es recomana a totes les persones que retornen d’una zona endèmica que consultin el metge o metgessa si presenten símptomes compatibles amb la malaltia en els quinze dies següents després d'haver abandonat el país de destí.
Mesures per evitar la proliferació de mosquits
La detecció i revisió periòdica dels llocs on es reprodueixen és clau. Un cop localitzats els punts de cria, les mesures se centraran, segons el cas, a:
- Mantenir en adequades condicions sanitàries qualsevol instal·lació de clavegueram, fosses sèptiques i embornals.
- Evitar i/o drenar qualsevol acumulació d’aigua que es pugui trobar als subsols dels habitatges.
- Buidar o posar sota cobert els objectes que puguin acumular aigua.
- Buidar o renovar l’aigua setmanalment dels objectes o recipients fixos que puguin acumular aigua i tapar mitjançant tapa o tela mosquitera prima els que no es puguin buidar.
- Mantenir en condicions higienicosanitàries correctes les piscines, basses i estanys.
A finals de 2015 i principis de 2016 es va aprovar a diferents països l’ús de la primera vacuna contra el dengue (Dengvaxia -CYD-TDV) per a persones de 9 a 45 anys residents a zones endèmiques.
Recentment, s’ha aprovat la comercialització d’una nova vacuna contra el Dengue (QDENGA®) disponible a Espanya per a la prevenció de la malaltia a partir dels 4 anys.
-
Informació i recursos per a professionals de la salut
Simptomatologia, definició de cas, notificació a la XVEC, protocol d'actuació, informes de casos de malaltia i altres recursos. (ASPCAT)