Contacte
Febre del dengue / Virus del dengue
La malaltia causada pel virus del dengue es contrau per la picada d’un mosquit femella infectat, igual que en altres malalties, com són el chikungunya, la febre del Zika i la febre groga. Els principals vectors del virus són els mosquits del gènere Aedes, especialment l’Aedes aegypti i l’Aedes albopictus o mosquit tigre. La transmissió directa entre persones no està demostrada. Es dona predominantment a les àrees urbanes i periurbanes.
L’OMS estima que cada any tenen lloc entre 100 i 400 milions d’infeccions. El dengue greu és una de les principals causes de complicacions i mort, especialment en alguns països d’Àsia i d’Amèrica.
Actualment, el dengue és una malaltia endèmica en més de 100 països d’Àfrica, d’Amèrica, del Sud-est Asiàtic, del Pacífic Occidental i del Mediterrani Oriental.
A Europa, la transmissió local es va notificar per primera vegada a França i Croàcia l’any 2010 i en tres països europeus més es van detectar casos importats. El 2012, un brot de dengue a Madeira (Portugal) va causar més de 2.000 casos, i s’han registrat casos importats en altres deu països europeus més. Actualment, es detecten casos autòctons cada any a alguns països d’Europa.
Hi ha evidència que el dengue ja va ser present a Espanya, com a mínim al segle XVIII (el 1778, a Cadis) i al segle XX (el 1927, a diferents zones d’Andalusia). Per tant, cal considerar que el dengue és un virus reemergent importat.
A Catalunya es registren anualment casos de dengue en viatgers que retornen de zones endèmiques, i s’han notificat dos casos autòctons (2018 i 2019). El Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya estableix la vigilància específica dels casos durant tot l’any i del vector o agent de transmissió de la malaltia durant la temporada d’activitat vectorial, per evitar que hi hagi casos autòctons secundaris a casos importats.
El dengue es transmet en un cicle que inclou humans i vectors (mosquits Aedes aegypti i Aedes albopictus). La persona infectada simptomàtica o asimptomàtica és el reservori (l’hoste que l’allotja i actua com a font d’infecció) principal del virus, que pot transmetre aquest virus a un mosquit després de la picada d’aquest últim.
El període de desenvolupament del virus en el mosquit és de vuit a deu dies, en funció de la temperatura ambiental.
Una vegada infectat, el mosquit pot transmetre el virus a persones susceptibles. Acostuma a picar durant tot el dia, tot i que l’activitat màxima pot ser a primera hora del matí i a última hora de la tarda.
Després de l’aparició dels primers símptomes, les persones infectades amb el virus poden transmetre la infecció (durant quatre o deu dies) als mosquits Aedes.
Els factors que influeixen en l’emergència i reemergència del dengue són l’expansió de la distribució geogràfica del virus facilitada pel tràfic internacional de persones i mercaderies, així com l’augment de la densitat i distribució geogràfica del vector. Aquests factors s’agreugen per la pobresa, per les inadequades condicions dels habitatges, del subministrament d’aigua i del maneig dels residus i pel deteriorament dels programes d’eliminació de mosquits en alguns països.
El risc d’importació de casos de les zones endèmiques cap a les zones no endèmiques on hi ha possibles vectors, com l’Aedes albopictus, fa que la transmissió sigui factible, i pot ocasionar casos entre la població autòctona.
El període d’incubació (interval des del moment de la infecció fins a l'aparició dels símptomes) és de tres a catorze dies.
La malaltia pel virus del dengue té tres formes clíniques de presentació: febre del dengue, dengue greu i síndrome de xoc per dengue.
La febre del dengue és d’inici sobtat i provoca mal de cap intens, dolor darrere els globus oculars, dolors musculars i articulars, nàusees i vòmits, anorèxia i erupció cutània. Durant la fase febril poden aparèixer fenòmens hemorràgics lleus.
El dengue greu es presenta amb febre elevada, disminució de plaquetes i manifestacions hemorràgiques, hepatomegàlia (augment de la mida del fetge) i trastorns circulatoris.
La síndrome de xoc per dengue apareix ràpidament, després de la disminució de la temperatura, entre el tercer i el setè dia de l’inici de la malaltia.
Es pot prendre paracetamol per al control de la febre. L’aspirina i els antiinflamatoris no esteroidals (AINE) hi estan contraindicats, ja que poden agreujar els símptomes.
Cal fer repòs i rehidratar-se amb fluids isotònics.
La principal mesura per prevenir o controlar la transmissió del virus del dengue consisteix en la lluita contra els mosquits que poden transmetre’l, mitjançant mesures de protecció individual per prevenir les picades i la revisió periòdica dels punts de cria per evitar-ne la proliferació.
Mesures de protecció individual per evitar picades de mosquits:
- Vestir peces de roba, preferiblement de colors clars, que cobreixin la major part de la superfície del cos, fins i tot mitjons i calçat tancat, i porteu barret durant tot el dia, per protegir al màxim la pell de l’exposició als mosquits.
- Aplicar repel·lents a la pell. Si el repel·lent s’utilitza juntament amb la protecció solar, la protecció solar s’ha d’aplicar primer i el repel·lent després.
- Evitar les estades a l'exterior en horaris de màxima activitat dels mosquits (a primera hora del matí i a última hora de la tarda).
- Dormir en allotjaments amb aire condicionat (els mosquits tendeixen a evitar el clima fred) o col·locar mosquiteres al llit i a les portes i finestres.
- Evitar visitar zones sense aigua potable i amb sanejament deficient, en les quals pot haver-hi més proliferació de mosquits i, per tant, un risc més alt de ser picats.
Addicionalment, es recomana a totes les persones que retornen d’una zona endèmica que consultin el metge o metgessa si presenten símptomes compatibles amb la malaltia en els quinze dies següents després d'haver abandonat el país de destí.
Mesures per evitar la proliferació de mosquits
La detecció i revisió periòdica dels llocs on es reprodueixen és clau. Un cop localitzats els punts de cria, les mesures se centraran, segons el cas, a:
- Mantenir en adequades condicions sanitàries qualsevol instal·lació de clavegueram, fosses sèptiques i embornals.
- Evitar i/o drenar qualsevol acumulació d’aigua que es pugui trobar als subsols dels habitatges.
- Buidar o posar sota cobert els objectes que puguin acumular aigua.
- Buidar o renovar l’aigua setmanalment dels objectes o recipients fixos que puguin acumular aigua i tapar mitjançant tapa o tela mosquitera prima els que no es puguin buidar.
- Mantenir en condicions higienicosanitàries correctes les piscines, basses i estanys.
A finals de 2015 i principis de 2016 es va aprovar a diferents països l’ús de la primera vacuna contra el dengue (Dengvaxia -CYD-TDV) per a persones de 9 a 45 anys residents a zones endèmiques.
Recentment, s’ha aprovat la comercialització d’una nova vacuna contra el Dengue (QDENGA®) disponible a Espanya per a la prevenció de la malaltia a partir dels 4 anys.
-
Informació i recursos per a professionals de la salut
Simptomatologia, definició de cas, notificació a la XVEC, protocol d'actuació, informes de casos de malaltia i altres recursos. (ASPCAT)