Contacte
Les convulsions febrils són contraccions intenses i involuntàries dels músculs que pateixen alguns infants per un augment brusc de la temperatura corporal.
Es manifesten amb certa freqüència entre els sis mesos i els cinc anys i, tot i que d’entrada poden ser alarmants, no acostumen a causar cap dany ni són sinònim d’epilèpsia. Malgrat això, després d’un episodi cal portar l’infant al metge perquè en faci una valoració.
Habitualment apareixen durant el primer dia de febre, duren pocs minuts i poden anar acompanyades d’una pèrdua de consciència. Mentre es produeixen convé seguir algunes recomanacions per actuar correctament, com ara col·locar l’infant estirat de costat i retirar objectes per evitar que es colpegi.
En quins casos cal portar l’infant a urgències?
Porteu l'infant a urgències si:
- L’episodi de convulsions:
- Dura més de cinc minuts.
- Es repeteix en menys de 24 hores.
- L’infant:
- Té dificultats per respirar.
- Presenta símptomes de deshidratació.
- Està endormiscat, decaigut o irritable.
- Es queixa de mal de cap intens i vòmits.
Les convulsions febrils no requereixen un tractament específic més enllà del que se segueix per a la febre i per a la infecció que pot causar-la.
Les convulsions febrils poden ser:
- Simples. Duren des d’uns segons a quinze minuts i afecten tot el cos. No acostumen a repetir-se en un termini inferior a 24 hores.
- Complexes. Es produeixen durant més de quinze minuts i afecten un únic costat del cos. Poden repetir-se en menys de 24 hores.
Les convulsions febrils són respostes del cervell a la febre, generalment per damunt dels 38 °C. En la majoria de casos, l’augment brusc de la temperatura corporal és conseqüència d’infeccions, sobretot víriques, com ara la grip o la varicel·la.
Gairebé una tercera part dels infants que han patit convulsions febrils en tornen a tenir per una infecció posterior. El risc augmenta en cas que el primer episodi es produeixi a una edat primerenca o per febre no elevada, i si hi ha antecedents familiars.
Informació relacionada
Durant les convulsions febrils l’infant pot:
- Fer moviments bruscos i repetitius.
- Tremolar.
- Posar-se rígid.
- Quedar-se immòbil, amb el cos flàccid.
- Perdre el coneixement.
- Vomitar.
- Gemegar.
- Orinar o defecar involuntàriament.
- Desviar la mirada o mantenir-la fixa.
- Tenir els llavis de color blavós.
Quan les convulsions acaben l’infant tendeix a adormir-se.
Després d’un episodi de convulsions febrils cal portar l’infant al metge perquè identifiqui la causa de la febre. Per fer-ho pot necessitar anàlisis de sang i d’orina.
En cas que les convulsions febrils siguin complexes, les proves diagnòstiques poden incloure:
- Un electroencefalograma per mesurar l’activitat elèctrica cerebral mitjançant uns elèctrodes que es col·loquen al cuir cabellut.
- Una punció lumbar per determinar si l’infant té una infecció cerebral o del sistema nerviós. Els resultats s’obtenen a partir d’una mostra de líquid cefalorraquidi, que envolta i protegeix el cervell i la medul·la espinal.
- Una ressonància magnètica per explorar el sistema nerviós central a partir d’un imant i ones de ràdio.
Informació relacionada
Davant d’un infant amb convulsions febrils cal seguir algunes recomanacions:
- Mantingueu la calma.
- Col·loqueu l’infant a terra, estirat de costat per ajudar-lo a respirar millor.
- Retireu tots els objectes propers per evitar que es colpegi.
- Despulleu-lo.
- Apliqueu-li tovalloles mullades sobre el cos.
- Si fa més de dues hores que no li doneu cap medicament per a la febre, podeu posar-li un supositori de paracetamol.
- Eviteu:
- Sacsejar-lo.
- Aturar-ne els moviments.
- Introduir-li els dits o qualsevol altra cosa a la boca.
En cas de convulsions febrils complexes, el pediatre pot recomanar l’administració de diazepam per via rectal.
En general, el tractament de la febre en infants que han patit convulsions febrils ha de ser el mateix que el de la resta.