Conjuntivitis

""

Conjuntivitis vírica

La conjuntivitis és la inflamació de la conjuntiva, la mucosa que recobreix la part posterior de la parpella i la part anterior del globus ocular. Aquesta inflamació provoca la dilatació dels vasos sanguinis de la superfície de l’ull i, per tant, l’envermelliment que la caracteritza.

Es tracta d’un problema freqüent que pot aparèixer en un o ambdós ulls i que no acostuma a afectar la visió.

Pot ser conseqüència d’una infecció, una irritació o una al·lèrgia. En funció de la causa, és contagiosa i pot requerir tractament.

Font: Societat Catalana d’Oftalmologia

Les causes de la conjuntivitis poden ser: 

  • Un infecció bacteriana o viral.
  • Una reacció al·lèrgica al pol·len, la gespa, els àcars de la pols, el pèl d’alguns animals, o les espores dels fongs, entre d’altres.
  • L’exposició a substàncies irritants, com ara els vapors de productes químics, els gasos, el fum, o el clor de les piscines.
  • L’ús de lents de contacte, que pot donar lloc tant a una infecció per una higiene deficient com una reacció al·lèrgica a algun dels seus components o al líquid que s’utilitza per netejar-les.
  • La presència de cossos estranys a l’ull, com ara pols o sorra. 
  • Determinades malalties, com ara les úlceres de còrnia, els ulls secs (menys producció de llàgrima) o la uveïtis (inflamació de la capa mitjana de teixit de la paret ocular).

En funció de la causa, hi ha quatre tipus de conjuntivitis:

  • Conjuntivitis viral. És el tipus més comú de conjuntivitis i és contagiós. L’origen és un virus, generalment el mateix que provoca el refredat. Les persones afectades experimenten cremor, envermelliment i secreció dels ulls. Generalment és lleu i desapareix en un termini d’entre una i dues setmanes sense necessitat de tractament.
    • Hi ha un grup de conjuntivitis víriques, causades per un adenovirus, molt contagioses i de llarga durada (de 3 a 4 setmanes). Produeixen molta inflamació i membranes serofibrinoses (que contenen sèrum i fibrina, una proteïna de la sang) en la conjuntiva de la parpella. En ocasions la visió pot quedar lleugerament afectada per l’afectació corneal (queratoconjuntivitis vírica).
  • Conjuntivitis bacteriana. També és molt contagiosa. Es produeix com a conseqüència d’una infecció per bacteri. Tendeix a afectar amb més freqüència un sol ull i provoca secreció espessa purulenta (“ull enganxat”). Acostuma a ser lleu i pot durar entre 2 i 3 dies fins a 2 setmanes. Es tracta amb antibiòtics tòpics. 
  • Conjuntivitis al·lèrgica. No és contagiosa. Està causada per una reacció a un al·lergen, com ara el pol·len o els àcars de la pols. Es manifesta amb picor, cremor i envermelliment dels ulls, llagrimeig i inflamació de les parpelles. Sol desaparèixer quan s’evita l’exposició a la substància d’origen o després d’aplicar el tractament per a l’al·lèrgia, com ara medicaments antihistamínics.
    • Conjuntivitis papil·lar gegant (GPC). S’associa exclusivament a l’ús de lents de contacte. Provoca picor, l’augment de la producció de moc, llagrimeig i la formació de papil·les gegants (petites sobreelevacions de la mucosa interior de les parpelles). Millora en suspendre l’ús de les lents i aplicar corticoesteroides tòpics (gotes). 
  • Conjuntivitis irritativa. No és contagiosa. Apareix com a conseqüència de substàncies que poden provocar irritació, com les relacionades amb la contaminació atmosfèrica o el clor de les piscines. Habitualment es resol en evitar l’exposició als agents que la causen. 

La conjuntivitis viral i la conjuntivitis bacteriana es transmeten fàcilment de persona a persona mitjançant:

  • El contacte directe amb les secrecions de la persona infectada (normalment de mà a ull).
  • El contacte personal proper amb la persona infectada, com ara tocar-la o donar-li la mà.
  • El contacte amb objectes prèviament manipulats per la persona infectada.
  • L’aire (a través de la tos i els esternuts).

 

Les persones amb conjuntivitis en un ull la poden contraure en l’altre fàcilment en fregar-lo o tocar-lo després d’haver fet el mateix amb l’ull afectat.

La conjuntivitis viral acostuma a ser contagiosa abans i durant l’aparició dels símptomes. La bacteriana, en canvi, només es pot transmetre quan hi ha símptomes i fins a 24 hores després d’iniciar el tractament.

La conjuntivitis al·lèrgica i la irritativa no són contagioses.

El símptoma més freqüent és l’envermelliment de la part blanca dels ulls. La conjuntivitis també es pot manifestar amb:

  • Molèstia o sensació de tenir alguna cosa a l’ull.
  • Irritació, picor o cremor ocular.
  • Llagrimeig.
  • Secreció ocular (lleganyes): mucopurulenta (que conté mucositat i pus) en el cas de les bacterianes, serofibrinosa (que conté sèrum i fibrina, una proteïna de la sang) en el cas de les víriques i aquosa en el cas de les al·lèrgiques.
  • Dolor al ulls.
  • Inflamació de les parpelles.
  • Sensibilitat a la llum.

La conjuntivitis s’acostuma a detectar a partir dels símptomes i dels antecedents del pacient.

En alguns casos, cal analitzar una mostra del líquid que segreguen els ulls.

El tractament de la conjuntivitis depèn de la causa i no sempre és necessari.

  • Si és d’origen víric, no requereix tractament i millora de forma espontània.
  • En el cas de les conjuntivitis adenovíriques, cal antiinflamatoris en col·liri (gotes) i llàgrimes artificials.
  • En cas d’una infecció bacteriana, es pot tractar amb antibiòtics d’aplicació tòpica (en forma de col·liris o pomades).
  • La conjuntivitis al·lèrgica millora en eliminar l’exposició a l’al·lergen i amb medicaments antial·lèrgics, com pastilles o col·liris.

 

En general, l’ús de llàgrimes artificials i de compreses fredes pot ajudar a reduir la inflamació. L’ibuprofèn i el paracetamol poden alleujar les molèsties.

Si patiu conjuntivitis infecciosa (viral o bacteriana), cal que seguiu algunes recomanacions per evitar transmetre-la a altres persones:

  • Renteu-vos les mans freqüentment amb aigua i sabó, especialment abans i després d’aplicar gotes o pomades als ulls i després de tossir o esternudar.
  • Utilitzeu una tovallola neta cada vegada per assecar-vos la cara o les mans després de rentar-vos-les.
  • Eviteu tocar-vos o fregar-vos els ulls. Si ho feu, cal que us renteu les mans immediatament.
  • Netegeu-vos la secreció dels ulls diverses vegades al dia amb aigua tèbia i una mica de cotó o una gasa d’un sol ús.
  • Eviteu compartir objectes amb altres persones, com ara tovalloles, llençols, coixins, mocadors o maquillatge.
  • Renteu amb aigua calenta les tovalloles i la roba de llit.
  • Eviteu banyar-vos a la piscina.
Data d'actualització:  24.05.2019