La malaltia de Chagas és una de les principals malalties parasitàries del món, inclosa en el llistat de les malalties tropicals desateses de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Com que no acostuma a donar símptomes, la majoria dels malalts no saben que estan infectats i no reben tractament. La malaltia es presenta com una fase aguda amb clínica inespecífica i posteriorment una fase crònica amb símptomes digestius o cardíacs que i fins i tot pot provocar la mort. És molt importat diagnosticar-la en una fase inicial, en la qual la curació pràcticament és del 100%.

És una malaltia endèmica d’Amèrica del Sud i Amèrica Central malgrat que, en l'actualitat, amb la mobilitat de les persones (migració, viatges) se n'han detectat casos també a altres països, inclòs el nostre.

Des de l'any 2010, a Catalunya s'ha establert un programa de cribratge sistemàtic de la malaltia de Chagas en dones embarassades, amb l'objectiu de detectar possibles casos de transmissió per via vertical i tractar els nadons i altres fills infectats.

Tríptics informatius

Estic embarassada i tinc Chagas

Què heu de saber?

Estoy embarazada y tengo Chagas

¿Qué tiene que saber?

La malaltia de Chagas és una malaltia causada per un paràsit (el Trypanosoma cruzi) que es transmet per mitjà de la picada d’un insecte (una xinxa). Pot produir lesions importants al cor, l’esòfag, l’intestí gros, i també el sistema nerviós. En la majoria dels casos (al voltant d’un 60%) la persona infectada no presenta símptomes.

La malaltia és endèmica a Amèrica del Sud, on s'ha detectat la presència de l'insecte en zones rurals i semirurals. Els 21 països on es pot trobar aquest insecte a la naturalesa són: Argentina, Belize, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Equador, El Salvador, Guatemala, la Guaiana Francesa, la Guaiana, Hondures, Nicaragua, Mèxic, Paraguai, Panamà, Surinam, Perú, Uruguai, Veneçuela i Xile.

A causa de les migracions de persones infectades a zones no endèmiques i els viatges a zones endèmiques, en els últims anys s’han detectat casos de malaltia de Chagas a Catalunya, altres regions d’Espanya i altres països.

La infecció es transmet principalment a través de la picada d'una xinxa.També és pot transmetre durant l'embaràs, de la mare al fill (transmissió vertical o Chagas congènit). Es poden trobar casos de transmissió vertical a la primera o segona generació. La transmissió pot ocórrer en qualsevol fase de la malaltia materna i durant tot el cicle de gestació, fins i tot durant el part. La malaltia de Chagas no es transmet a través de la llet materna.

Hi ha altres vies de transmissió com ara les transfusions de sang, o els trasplantaments d’òrgans o teixits, que es produeixen quan el donant està infectat. Des de l’any 2005 es disposa d'una legislació sanitària que regula les donacions de donants originaris de zones endèmiques.

La malaltia de Chagas té dues fases clarament diferenciades, la fase aguda i la fase crònica.

La fase aguda es produeix rarament (entre un 1% i un 3% dels casos) i dura uns dos mesos després de contreure's la infecció. Pot cursar amb una àrea inflamada i envermellida al lloc de la picada.

Els símptomes poden ser:

Mal de cap (cefalea)

Pal·lidesa

Dolor muscular (miàlgia)

Sensació de dificultat en la respiració associada a un augment de l’esforç per respirar (dispnea)

Inflamació, inflor (edemes)

Dolor abdominal

febre

Després de la fase aguda, la malaltia passa directament a la fase crònica que, si no es tracta, continuarà tota la vida. En un 60% dels casos els pacients poden no presentar cap símptoma (forma indeterminada) o, en un 30-40% dels casos, la malaltia pot afectar el sistema cardíac, digestiu o neurològic. Quan els símptomes es presenten, poden incloure:

Insuficiència cardíaca

Arrítmies o alteracions del ritme cardíac

Malestar abdominal

Dificultat per a deglutir o empassar-se els aliments

Restrenyiment

És molt important fer un diagnòstic precoç de la malaltia, ja que els índex de curació assoleixen gairebé el 100% en els casos aguts. En els casos crònics el tractament és molt menys eficaç.

El diagnòstic es pot fer a través de mètodes directes (proves parasitològiques, cultiu o mètodes moleculars) i mètodes indirectes (serològics).

Des de l'any 2010 a Catalunya s'ha establert el Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita coordinat per la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. L’objectiu del Programa és detectar casos de transmissió de la malaltia de mare a fill i fer el tractament dels nens infectats.

Si esteu embarassada, sou d’origen llatinoamericà (excepte les illes del Carib), sou filla de mare d’origen llatinoamericà encara que hàgiu nascut aquí, o heu fet una estada a qualsevol zona rural endèmica superior a un mes (excepte les illes del Carib) cal que us dirigiu al centre per al control i seguiment de l’embaràs (ASSIR) que tingueu més proper.

Durant el primer trimestre de gestació, preferiblement, us faran unes proves serològiques que s'han d'incloure en la primera analítica de control.

Es cas que doneu positiu, cal que porteu els vostres fills al metge o metgessa per tal que els facin les proves, i, si resulten positives, iniciar-ne el tractament. També, en el moment del part es farà un examen clínic del nadó per detectar possibles símptomes i es realitzaran les proves analítiques per detectar si el nadó té la infecció i poder fer el tractament. En cas que  les proves siguin negatives, es farà el seguiment del nadó fins als 12 mesos d'edat per confirmar que no té la malaltia.

Us podeu descarregar el nou Protocol del Programa de vigilància i Control de la malaltia de Chagas congènita actualitzat el 2018, i el nou tríptic informatiu sobre la transmissió de la malaltia de Chagas de mare a fill durant l’embaràs.

 

Informació relacionada:

Centres col·laboradors del Protocol de cribratge de la malaltia de Chagas

 

Els fàrmacs utilitzats per al tractament de la malaltia de Chagas són el benznidazole o el nifurtimox. L’eficàcia dels tractaments disponibles és inversament proporcional al temps d’evolució de la malaltia; els fàrmacs són molt eficaços durant el primer any de vida i en la fase aguda, però l’eficàcia disminueix amb el temps d’infecció encara que són útils per alentir la progressió de la malaltia i reduir-ne el risc de transmissió.

Podeu adreçar-vos als centres d’atenció a la salut sexual i reproductiva que us correspongui si sou:

  -  Dona embarassada d’origen llatinoamericà (excepte les illes del Carib).

   - Dona embarassada filla de mare d’origen llatinoamericà (excepte les illes del Carib) encara que hàgiu nascut aquí.

    - Dona embarassada espanyola o d'una altra nacionalitat amb una estada a qualsevol zona endèmica superior a un mes.

Llistat de centres (ASSIR)

Aquelles persones interessades a tenir més informació sobre el diagnòstic i el tractament de la malaltia de Chagas poden contactar amb:

Centres d’atenció primària (metge o metgessa de família)

Centres de salut internacional i d’atenció al viatger més proper.

La bústia de correu  chagas@gencat.cat

Llistat de centres de salut internacional

Data d'actualització:  14.04.2021