Contacte
Les cataractes són opacitats del cristal·lí. El cristal·lí és una lent transparent que se situa just darrere de l’iris i s’encarrega d’enfocar els raigs de llum a la retina (teixit ubicat a la part posterior de l’ull). La retina transforma la llum en impulsos elèctrics que s’envien al cervell mitjançant el nervi òptic. El cervell interpreta aquests impulsos i els converteix en les imatges que es veuen.
Habitualment aquestes opacitats són conseqüència del procés natural d’envelliment. Poden tenir mides i formes diferents i localitzar-se al centre, a les vores o a la part posterior del cristal·lí.
Les persones afectades veuen les imatges enfosquides i borroses i, a mesura que les cataractes creixen i s’estenen, perden agudesa visual.
El tractament més eficaç és la cirurgia d’extracció del cristal·lí.
Font: Servei d'Oftalmologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Destaquem
Les cataractes es poden classificar en funció de diversos criteris:
- L’edat de la persona que les pateix:
- Cataractes pediàtriques. Poden aparèixer en néixer (congènites) o al llarg de la infància (adquirides), abans que els ulls s’hagin desenvolupat completament. Si no es tracten a temps, poden perjudicar greument la visió a llarg termini.
- Cataractes senils. Afecten les persones grans, especialment a partir dels 60 anys. S’associen a l’envelliment.
- L’origen:
- Cataractes secundàries. S’associen a una cirurgia, com la que tracta el glaucoma.
- Cataractes metabòliques. Són fruit d’una altra malaltia que afecta el metabolisme, especialment la diabetis.
- Cataractes traumàtiques. Es formen a conseqüència de lesions oculars.
- Cataractes tòxiques. Es desenvolupen per l’ús o abús de certs fàrmacs, com ara els corticoides.
- Cataractes per radiació. Apareixen per l’exposició a certs tipus de radiació, com la que s’utilitza per tractar el càncer.
- Cataractes congènites. Apareixen en néixer o durant els tres primers mesos de vida. Poden ser genètiques o estar relacionades amb una infecció intrauterina, un traumatisme o altres malalties, com ara la rubèola.
- La zona del cristal·lí que afecten:
- Cataractes nuclears. Apareixen al centre del cristal·lí.
- Cataractes corticals. Es formen a les vores del cristal·lí.
- Cataractes subcapsulars posteriors. Es desenvolupen a la part posterior del cristal·lí.
- El grau de desenvolupament o maduresa:
- Cataractes immadures. L’opacitat del cristal·lí és parcial.
- Cataractes madures. L’opacitat del cristal·lí és total.
- Cataractes hipermadures. Les proteïnes del cristal·lí es liqüen, es filtren i poden produir inflamació o irritació d’altres zones del globus ocular.
- Cataractes morgagnianes. Cataractes hipermadures que provoquen que el nucli del cristal·lí s’enfonsi cap avall.
La principal causa coneguda de les cataractes és l’envelliment natural dels ulls. El cristal·lí està format per aigua i proteïnes. Amb el pas del temps, les proteïnes es comencen a descompondre i, fruit d’aquest procés, el cristal·lí perd transparència.
Altres causes menys freqüents són els factors genètics, algunes malalties com la diabetis, les lesions als ulls, el consum perllongat de certs medicaments, com ara els corticoides, l’exposició als raigs solars sense protecció a llarg termini i certs tipus de cirurgies oculars.
Les cataractes també s’associen al consum de tabac i d’alcohol.
Els símptomes de les cataractes poden incloure:
- Visió borrosa, opaca o tènue
- Visió unilateral (amb un ull)
- Visió nocturna deficient
- Pèrdua de la intensitat o engroguiment dels colors
- Sensibilitat a la llum
- Aparició d’aurèoles al voltant de les llums
- Canvis freqüents de graduació
En fases inicials, quan les cataractes són petites o no s’ubiquen prop del centre del cristal·lí, les persones afectades no experimenten símptomes.
Les cataractes es detecten mitjançant dues exploracions oculars:
- Examen d’agudesa visual. Serveix per mesurar la visió a diferents distàncies. Es realitza amb una taula optomètrica estandarditzada que conté lletres, números i símbols de diferents mides, anomenada taula de Snellen.
- Oftalmoscòpia. L’oftalmòleg administra prèviament unes gotes per dilatar les pupil·les. Després examina els ulls amb un instrument anomenat oftalmoscopi, que projecta un raig de llum a través de la pupil·la, o amb una làmpada de fenedura, una mena de microscopi que es combina amb una font de llum d’alta intensitat.
En fases inicials, els símptomes de les cataractes poden millorar amb l’ús d’ulleres, d’ulleres de sol i de lupes, i amb una il·luminació més potent. Si aquestes mesures no funcionen, la cirurgia és l’única opció eficaç de tractament.
La cirurgia de cataractes consisteix a extreure el cristal·lí afectat i substituir-lo per una lent artificial transparent. Generalment, es realitza sota anestèsia local i no requereix ingrés hospitalari. La recuperació sol durar entre vuit i dotze setmanes, però en alguns casos la visió pot millorar en pocs dies.
La facoemulsificació és la tècnica més habitual de cirurgia de cataractes. Consisteix a fer una incisió molt petita a la vora de la còrnia (superfície frontal de l’ull) per on s’introdueix un instrument per estovar i destruir el cristal·lí en petits fragments, que s’extreuen mitjançant aspiració.
La lent artificial que s’implanta s’anomena lent intraocular. Aquesta lent corregeix la visió a llarga distància i, per tant, la persona continuarà necessitant les lents correctives per veure de prop després de la intervenció.
A alguns pacients no se’ls pot implantar. En aquests casos, es recomana l’ús de lents correctives d’alta graduació.
Les persones que tenen cataractes als dos ulls, s’han de sotmetre a dues intervencions diferents.
Hi ha alguns consells que poden ajudar a prevenir les cataractes o, si més no, a retardar-ne l’aparició:
- Evitar el consum de tabac i alcohol.
- Seguir una alimentació saludable, rica en fruites i verdures.
- Controlar les malalties que poden afavorir l’aparició de les cataractes, com la diabetis.
- Utilitzar ulleres de sol homologades.
- Visitar l’oftalmòleg, com a mínim, un cop l’any.