Contacte
Les recomanacions que s’ofereixen a continuació són orientatives. Igual que per a d’altres aspectes de la salut, consulteu amb el vostre equip assistencial qualsevol circumstància que considereu que afecta la vostra vida sexual.
Problemes vaginals
La sexualitat amb penetració, si no hi ha cap dels problemes vaginals següents, és una pràctica perfectament segura durant els tractaments de radioteràpia o quimioteràpia. Consulteu amb el vostre equip les mesures anticonceptives més adients a la vostra situació.
Dolor durant el coit
El dolor pot reduir el desig i els sentiments sobre la sexualitat. Una experiència dolorosa pot comportar un sentiment de por i generar tensió per a properes relacions.
La utilització de lubricants hidrosolubles pot ser de gran ajuda. Actualment, hi ha gran varietat de gels i cremes específiques.
Hi ha diferents motius pels quals es pot sentir dolor. És important parlar obertament amb la parella i, per exemple, explorar altres posicions per tenir relacions sexuals. Sovint les causes del dolor es poden tractar fàcilment. Sempre és important conèixer el seu origen. Parleu amb el vostre metge per tal d’identificar-les i aplicar el tractament més adequat.
Si esteu preocupades o sentiu por en el moment de la penetració, aquestes recomanacions poden ser d’utilitat:
- Porteu el control de la profunditat i el ritme de la penetració.
- Procureu estar propers a l’orgasme abans de la penetració.
- Adopteu posicions que siguin confortables.
- Si preneu algun medicament per al dolor, procureu mantenir les relacions després d’haver-lo pres.
Sequedat vaginal
Utilitzeu gels o cremes específiques que es poden aplicar dins de la vagina.
Estretament vaginal
Després d’alguns tractaments, com la radioteràpia, segurament us indicaran la utilització de dilatadors vaginals per evitar l’estretament de la vagina. Són tubs de diferents mides, generalment de plàstic, que us podeu aplicar vosaltres mateixes. La funció del dilatador és evitar el contacte entre si de les parets vaginals. S’han d’aplicar sempre amb lubricant i començar pel més petit o de la mida que no produeixi dolor. També, depenent de la situació, per prevenir l’estretament de la vagina es poden mantenir relacions sexuals regulars, sempre que no siguin doloroses, o utilitzar un vibrador.
Ulceració vaginal
La radioteràpia també pot produir lesions vaginals, que poden donar petits sagnats. Pot durar de setmanes a mesos, però si observeu algun sagnat inusual després del coit, consulteu amb el vostre metge.
Infecció vaginal
En algunes ocasions, amb els tractaments de radioteràpia i/o quimioteràpia, algunes dones tenen infecció vaginal. Es deu bàsicament al canvi en l’acidesa de l’àrea vaginal. Consulteu amb el vostre metge. És fàcil de tractar; cal tenir en compte que segons el tipus d’infecció és probable que la vostra parella també necessiti tractament.
Disfunció de l'erecció
Els tractaments de la cirurgia i la radioteràpia en l’àrea de la pelvis poden provocar dificultats en l’erecció del penis. No obstant això, alguns estudis mostren que aquestes circumstàncies no es deuen exclusivament a factors físics, sinó que també hi intervenen factors psicològics, dels quals, sovint, no es té consciència.
Alguns homes poden arribar a una erecció completa amb temps. En els casos que s’aconsegueix una erecció parcial, és possible mantenir relacions sexuals amb la guia de la parella per a la penetració.
En els casos que l’afectació dels nervis responsables de l’erecció sigui completa, no significa el final de la vida sexual. Probablement és necessari desenvolupar altres formes de relacions sexuals, com l’intercanvi de carícies i estimulacions mútues (pèting) i/o la utilització de vibradors, per exemple.
Medicaments, aparells i implants
Si teniu problemes per arribar a l’erecció o per mantenir-la, hi ha diverses opcions que poden ser d’ajut, en funció de les circumstàncies individuals. Cal tenir en compte que aquestes opcions actuen sobre l’erecció del penis, però no sobre la sensació d’excitació.
Medicaments. Actualment es disposa de medicaments que ajuden a tenir erecció i augmenten el flux i restringeixen la sang en el penis. No estaran indicats segons altres fàrmacs que s’estiguin prenent o bé si hi ha altres afectacions de la salut com les cardiològiques. És necessària la valoració mèdica individual i la prescripció de recepta mèdica. És important seguir les indicacions posològiques.
- Per via oral. Es diferencien en el temps que triguen a actuar i en la durada del seu efecte.
- Per injecció. Els medicaments s’injecten amb una agulla fina directament en el penis i causen l’erecció immediata.
Aparells. Generalment s’anomenen bombes de buit, que es poden activar manualment o amb piles.
Consisteix en un tub on es posa el penis, el qual en crear el buit, s’omple de sang i es produeix l’erecció; es desplaça fins a la base del penis un anell de goma per retenir la sang, s’elimina el buit creat i es treu el tub.
L’erecció es manté uns 30 minuts aproximadament. En finalitzar les relacions sexuals, es treu l’anell i la sang torna a fluir normalment. Cal tenir en compte que l’anell només es pot mantenir posat un màxim de 30 minuts.
Aquest és un mètode que pot ser útil per a les persones que no poden prendre medicaments. Es pot utilitzar tantes vegades com es vulgui.
Implants. De vegades s’opta per aquest mètode quan ja s’han provat els anteriors. Hi ha dos tipus d’implants mitjançant intervenció quirúrgica:
- Implants semirígids. Manté el penis força rígid tot el temps, però permet inclinar-lo quan l’erecció no és necessària.
- Implants hidràulics. Funciona amb un dispositiu mecànic que quan s’activa causa l’erecció.
Canvis corporals
L’autoimatge és com una fotografia mental que tenim del nostre propi cos i de l’aparença. Aquesta percepció es forma, per un costat, del que el cos és o sembla i, per un altre, del que pensem que és o sembla.
Els canvis corporals poden generar sentiments d’incomoditat que van més enllà dels canvis físics a causa del càncer i el seu tractament. De vegades es pot sentir vergonya, inferioritat o enuig. Si els canvis són visibles, aquests sentiments es poden reforçar amb les reaccions que pot tenir la gent.
És important tenir en compte que els sentiments que generen aquests canvis són normals i que poden donar-se en situacions en què se sent més estrès. Cal un temps d’adaptació durant el qual cada persona troba la millor estratègia per afrontar-ho, bé per si mateixa, bé amb la parella, parlant amb altres persones en situacions similars, o bé consultant un especialista.