Contacte
Preocupació o por
Aquest és un sentiment humà natural que s’experimenta especialment davant de situacions desconegudes, que ens ajuda a preguntar i a estar més informats, reduint el nostre nivell de malestar. Des del moment del diagnòstic, durant i després del tractament, es poden donar diferents situacions que generen dubtes i que, de vegades, no tenen una resposta concreta.
Sobre la preocupació, hem de saber que:
- Pot aparèixer cada vegada que s’hagi d’afrontar una decisió.
- Pot alterar el son i l’apetit.
- Pot fer que disminueixi la capacitat de concentració.
- Pot comportar més necessitat d’aïllar-se de les activitats socials habituals.
- Pot interrompre el ritme quotidià.
- Pot fer experimentar més irritabilitat o impaciència.
- No ha d’impedir mirar cap al futur.
- No ha d’impedir prendre les decisions que es considerin necessàries.
El més important que s’ha de tenir en compte és que la preocupació o la por es donen en un temps limitat i breu, és a dir, són temporals. Quan ja han passat permeten continuar desenvolupant la vida de manera més confortable.
AMUNTAnsietat
L’ansietat pot augmentar o disminuir al llarg del procés de la malaltia. De vegades, fins i tot quan el tractament ha acabat i la persona torna a treballar, per exemple, el fet d’enfrontar-se a preguntes sobre el seu estat de salut li pot tornar a generar ansietat.
Aquesta és una emoció que generalment cadascú resol amb les seves pròpies capacitats i recursos. Tot i que es dóna en moltes persones, les solucions són sempre individuals: allò que funciona a algú no sempre és el millor per a un altre.
De vegades el suport familiar i de les amistats és de gran ajuda. En altres casos, hi ha persones que troben molt útil poder compartir els seus sentiments amb d’altres que han viscut o estan vivint circumstàncies similars, com per exemple a través dels grups d’ajuda mútua.
Ocasionalment l’ansietat pot ser molt elevada i interferir notablement en la qualitat de vida, hi pot haver dificultat sostinguda per dormir o poden empitjorar símptomes com el dolor, per exemple. Quan es donen aquestes situacions de forma persistent probablement es tracta d’un desordre per ansietat. L’equip assistencial valorarà la millor opció de tractament.