Els pares i mares davant del diagnòstic de càncer d'un fill

És convenient que sol·liciteu als equips mèdics que tracten el vostre fill, la informació necessària per entendre la malaltia i els tractaments, tantes vegades com necessiteu. En els moments de fort impacte emocional és difícil captar tota la informació o costa més entendre el que s’explica.

Tenir coneixement de les proves que s’han de fer, quant tardaran els resultats etc. us ajudarà a tenir més control de la situació i, per tant, a disminuir l’angoixa.

És recomanable que la informació que necessiteu us la facilitin els professionals sanitaris. Si consulteu pàgines web o altres fonts d’informació, no dubteu a comentar-la amb el vostre equip assistencial per tal que disposeu en tot moment de la informació més fidedigna possible.

El vostre equip assistencial us podrà orientar en com podeu col·laborar amb l’atenció al nen. La vostra participació activa en el tractament us ajudarà a familiaritzar-vos amb la malaltia.

És important parlar amb el fill malalt i els germans de la malaltia tan aviat com pugueu. Pot ser que el fet d’explicar al vostre fill el què té us angoixi, però una comunicació oberta i sincera augmentarà la seva confiança. Això farà que disminueixi la por, el que els ajudarà a seguir més fàcilment els tractaments, els ingressos i, molt especialment, a poder compartir les emocions; d’aquesta manera no se sentiran sols o incompresos.

Fomentar amb els fills l’expressió emocional, les pors o les preocupacions que poden anar sorgint en tot el procés els ajudarà a adaptar-se a la nova situació.

Durant els ingressos i anades i vingudes a l’hospital és recomanable que considereu alguns aspectes que poden afectar la vida diària i els aspectes emocionals, tant a vosaltres mateixos com als germans, si teniu més fills:

• Reorganització familiar: intentar, en la mesura del possible, que les rutines i activitats familiars continuïn. Comptar amb l’ajuda de familiars, amics i altres cuidadors serà positiu.

• És important que tingueu cura dels vostres fills o filles malalts, però això no treu que s’hagin de mantenir els límits i les pautes educatives que porteu a terme habitualment. Això els tranquil·litzarà.

• En aquest procés és normal que l’atenció se centri en el nen malalt, però si teniu més fills, és important no aïllar els germans del procés de malaltia: cal, en la mesura que es pugui, que els germans puguin anar a l’hospital, que mantinguin la comunicació amb el germà malalt i que se sentin partícips del procés.

• Informar l’escola de la situació: buscar la forma de mantenir la relació entre el nen malalt i els companys. Si es pot de forma directa millor i si no, cal aprofitar les noves tecnologies per minimitzar l’aïllament (sms, messenger...).

• Cuidar-se per poder cuidar: és molt important alimentar-se bé, descansar, tenir estones d’esbarjo, etc. El cuidador que es cuida pot ser més efectiu.

En tot moment, feu totes les preguntes que considereu, inclús si ja les heu fet abans. Si necessiteu assessorament per a qualsevol situació consulteu-ho amb el vostre equip assistencial.

Durant tot aquest procés les emocions són diverses i de diferent intensitat, com ara la tristesa, angoixa, desànim, etc. Generalment, passat un temps solen estabilitzar-se i no us han d’incapacitar per continuar amb la vostra vida. Si considereu que la intensitat o persistència d’aquestes emocions us afecta de forma negativa o redueix les vostres capacitats, consulteu amb el vostre equip assistencial per tal de valorar la millor opció terapèutica d’acord amb les vostres circumstàncies, com ara el suport professional d’un psicooncòleg.