Contacte
En el cas del càncer colorrectal poden realitzar-se les proves següents:
S’elabora la historia clínica sobre els antecedents mèdics propis i familiars i els símptomes actuals. També es fa un examen físic inicial.
Aquesta és una exploració que forma part de l’examen físic rutinari. El metge introdueix un dit, amb un guant lubrificat, a través de l’anus per identificar la presència d’estructures anormals en el canal anal i terç inferior del recte.
De vegades el càncer o els pòlips produeixen sagnats i es barregen amb la femta; aleshores poden passar desapercebuts. El test és una prova molt senzilla que detecta la presència de sang a la femta, malgrat no es pugui veure a simple vista.
Amb aquesta prova es pot visualitzar la sigma i el recte que es troben a la part inferior del budell gruixut. Consisteix en la introducció per l’anus d’un tub flexible amb llum fins a la zona que es vol explorar.
Requereix una senzilla preparació prèvia per evitar la presència de la femta en aquesta zona, bàsicament amb modificació de la dieta i l’administració d’algun tipus de laxant.
Amb aquesta exploració es poden treure pòlips o teixits per analitzar posteriorment.
En cas que es detectin la presència de pòlips o càncer es realitzarà una altra prova, anomenada colonoscòpia, per visualitzar tot el còlon.
El procediment és similar al de la sigmoidoscòpia, però permet explorar tot el còlon.
La preparació prèvia per evitar la presència de femta en el budell és més exhaustiva per garantir que al llarg de tot el còlon no hi ha residus i es pugui visualitzar de forma completa.
Aquesta prova està indicada als pacients que no es poden practicar una colonoscòpia. S’administra l’enema o lavativa amb una solució de bari i es realitzen diverses radiografies abdominals. Es pot visualitzar el contorn del còlon i del recte en les radiografies.
És una prova que permet donar un diagnòstic definitiu. Consisteix en l’extracció d’una petita quantitat de teixit per a una anàlisi microscòpica. Això permet analitzar i conèixer el tipus de cèl·lules i les característiques del tumor. Aquestes dades són molt importants per determinar el pronòstic i decidir el tipus de tractament més adequat.
La biòpsia es pot practicar durant una colonoscòpia, en un altre teixit obtingut a través de la cirurgia o per punció d’algunes de les metàstasis.
Es realitza una anàlisi completa de la sang per valorar l’estat general. Es pot detectar, per exemple, un nivell baix de glòbuls vermells si s’han produït sagnats. També es realitzen altres determinacions com la detecció del marcador tumoral anomenat CEA (Antigen Carcino-Embrionari):
Els marcadors tumorals són un tipus de proteïnes que, en presència d’un tipus de càncer concret o en altres processos anormals no malignes del cos, solen trobar-se en nivells elevats a la sang. Per tant, seran necessàries altres proves per a la confirmació diagnòstica.
Aquests marcadors es poden prendre com a referència per al diagnòstic i la planificació i el seguiment del tractament. En el càncer colorectal el marcador tumoral és l’antigen carcino-embrionari o CEA.
Es tracta d’una prova que es fa amb raigs X. És possible visualitzar en forma tridimensional parts internes del cos. En ocasions s'injecta a la vena una substància anomenada contrast, similar a una tinció especial, per poder visualitzar alguns detalls específics.
Aquesta prova pot detectar si hi ha disseminació del càncer colorectal al fetge, als pulmons i altres òrgans en el moment del diagnòstic, i per valorar la resposta als tractaments de quimioteràpia.
Aquesta prova es realitza mitjançant la utilització dels ultrasons; és a dir, s’utilitzen ones de so d’alta freqüència, que impacten en les diferents estructures a estudiar i un ordinador en recull l’eco per produir les imatges. Permet distingir entre una massa sòlida i una de contingut líquid.
És una prova complementària útil per al seguiment dels pacients presumiblement lliures de malaltia, o per valorar la via biliar en casos de sospita d’obstrucció.
Permet identificar si hi ha disseminació del càncer als pulmons o per fer el seguiment de malaltia pulmonar ja coneguda.
Consisteix en la injecció en vena d’una substància de sucre —per la qual les cèl.lules tumorals tenen apetència— marcada de forma radioactiva, que podrà ser identificada en la màquina de la PET. És a dir, la PET identifica l’activitat metabòlica de les cèl·lules. Les cèl·lules malignes solen identificar-se en les imatges com a àrees d’alta activitat.
És una prova que s’utilitza per complementar informació d’altres proves.