Els tumors cerebrals són el segon tipus de càncer infantil més freqüent (el primer són les leucèmies). 

S’originen en el teixit del cervell i sovint es diagnostiquen en nens de 3 a 8 anys, tot i que poden donar-se a qualsevol edat. Són una mica més comuns en els nens que en les nenes.

 

Tipus de tumors cerebrals

Hi ha diferents tipus de tumors cerebrals, segons els tipus de cèl·lules que componen el seu teixit, que apareixen en diferents parts del cervell. Els més freqüents són:

  • Meduloblastomes. Habitualment es donen en una àrea del cervell anomenada fossa posterior. Aquest tipus de tumor pot disseminar-se, és a dir, pot envair altres parts del cos fora del cervell.
  • Astrocitomes. D’acord amb el seu grau de gravetat es classifiquen de l’1 al 4. Un astrocitoma de grau 4 s’anomena també glioblastoma multiforme. Com més baix és el numero, menor és la possibilitat que el tumor es dissemini.
  • Ependimomes. Es classifiquen, d’acord amb la gravetat, del 2 al 4. En el grau 4 també s’anomena ependimoma anaplàstic i és el de major malignitat. Poden aparèixer en qualsevol part del cervell i de la medul·la espinal.
  • Tumors neuroectodèrmics primitius. Són altament malignes i es comporten agressivament. Poden aparèixer en qualsevol part del cervell, però amb més freqüència en els lòbuls frontals, temporals o parietals. 

Símptomes

Els efectes específics d’un tumor cerebral depenen de la localització exacta en el cervell. Fins i tot els tumors més petits poden causar símptomes greus.

 

Símptomes generals

  • problemes d’equilibri
  • nàusees i vòmits
  • debilitat en els músculs de la cara
  • dificultat per empassar o parlar
  • moviment ocular anormal
  • mal de cap
  • inclinació anormal del cap
  • canvis de conducta

 

Símptomes segons la localització en el cervell

  • Tumors del quiasma òptic, del tàlem i de les regions sellar i suprasellar:
    • Mal de cap
    • Nàusees
    • Moviment ocular i visió anormal
    • Canvis de conducta
    • Canvis en la funció endocrina (augment de la set i de la quantitat d’orina, canvi en el creixement)
  • Tumors de la fossa posterior (quart ventricle, cerebel, protuberància i bulb):
    • Augment de la pressió dins del crani
    • Problemes de coordinació, inseguretat en caminar
    • Tremolors
    • Dificultats per parlar
  • Tumors del lòbul parietal (molt excepcionals en nens):
    • Generalment el símptoma d’inici és la crisi epilèptica
    • Dificultats per parlar
    • Dificultats per escriure
  • Tumors del lòbul temporal (molt excepcionals en nens):
    • Crisi epilèptica

Diagnòstic

En general es fan servir diverses proves per diagnosticar el càncer i per determinar el seu grau d’extensió a altres òrgans (estadiatge). No totes les proves es fan a tots els nens o joves, depèn de factors com l’estat de salut, el tipus de càncer, la gravetat dels símptomes i els resultats de proves anteriors.

En el cas dels tumors cerebrals es poden realitzar les proves següents:

  • Biòpsia del teixit tumoral
  • Punció lumbar (PL). Consisteix a obtenir una petita mostra del líquid cefalorraquidi que envolta el cervell i la medul·la espinal, per conèixer la seva possible afectació.
  • Aspiració de medul·la òssia
  • Biòpsia de la medul·la òssia

Tractament

El tractament depèn del tipus de tumor cerebral. De forma general les teràpies a emprar són:

  • Cirurgia: és la primera part del tractament. L’objectiu és extirpar el tumor completament si és possible. Quan no ho és, l’objectiu és extreure el màxim possible de tumor, sense causar perjudicis addicionals.
  • Quimioteràpia i/o radioteràpia: sol donar-se després de la cirurgia. Els nens menors de 3 anys no reben habitualment radioteràpia, ja que pot afectar el desenvolupament del cervell i produir dèficit psicològic a llarg termini. En aquest cas, se’ls administra quimioteràpia. També la quimioteràpia està recomanada durant o després de radioteràpia en alguns pacients com també en aquells en què el tumor torna a aparèixer.
  • El tractament amb radioteràpia sol durar de 6 a 8 setmanes i s’administra diàriament. El tractament amb quimioteràpia s’administra diàriament per via oral, setmanalment per via venosa, o bé per infusió continua en la vena una vegada al mes durant el curs de diversos dies.
  • Molts del tumors solen produir inflamació al seu voltant, que fa augmentar la severitat dels símptomes. Per alleugerir aquests símptomes s’utilitza de forma freqüent un medicament anomenat dexametasona. 

 

Pel que fa al tractament dels tumors més freqüents: 

  • Meduloblastomes. El tractament consisteix en l’extirpació quirúrgica del tumor seguit de la irradiació completa del cervell i la columna vertebral. També pot ser indicada la quimioteràpia. Els nens menors de 3 anys d’edat es tracten habitualment amb cirurgia i quimioteràpia. La radioteràpia pot ser administrada quan el nen sigui més gran.
  • Astrocitomes. En nens són més freqüents el de baix grau. Generalment el tractament únic requerit és la cirurgia per a l’extirpació del tumor. Per astrocitomes d’altres graus pot ser necessari incloure la quimioteràpia i la radioteràpia.
  • Ependimomes. El tractament inicial també és la cirurgia i, depenent del grau del tumor i la seva localització, pot ser necessària la radioteràpia. En ocasions la quimioteràpia pot ajudar en el tractament d’aquest tipus de tumor, tot i que en general, els ependimomes no solen respondre bé a la quimioteràpia.
Data d'actualització:  25.07.2018