Depenent de l’estadi del càncer de pulmó, la cirurgia s’utilitza per extirpar el tumor, part del teixit sa del voltant i alguns dels ganglis limfàtics propers. L’extirpació pot ser parcial o bé del pulmó sencer:

  • Lobectomia. Quan s’elimina el tumor i el lòbul pulmonar on es troba.
  • Pneumonectomia. Quan s’extreu un pulmó sencer.

 

Aquests tipus de cirurgies requereixen ingrés hospitalari i exercicis respiratoris diaris durant el postoperatori.

 

Efectes secundaris

El temps de recuperació després de la intervenció quirúrgica depèn de cada persona i del tipus de cirurgia practicada. Generalment, durant els primer dies, és freqüent sentir molèsties, cansament o feblesa. Forma part del procés de recuperació i és temporal fins a la cicatrització externa i interna.

  • Drenatge toràcic. Després de la cirurgia al pulmó, el fluid i/o aire que resta al tòrax s’expulsa a l’exterior a través d’un tub flexible connectat a una bossa o receptacle (drenatge), que es posa durant la intervenció quirúrgica. Aquest drenatge es deixa durant els primers dies després de l’operació per eliminar les restes i ajudar al bon funcionament del o dels pulmons; després es treu fàcilment.

  • Dolor. Com en qualsevol cirurgia és probable que es tinguin molèsties o dolor. En la cirurgia pulmonar, per accedir als pulmons és necessari obrir el tòrax i, per tant, l’operació afecta les costelles, la qual cosa podria ocasionar dolor postoperatori. En aquest sentit, es disposa de diferents tipus d’analgèsia per controlar-lo.

  • Fisioteràpia respiratòria. Aquest és un aspecte molt important per a la recuperació del bon funcionament pulmonar. És probable que abans de la intervenció el personal de fisioteràpia i/o el d'infermeria us hagin explicat i ensenyat alguns exercicis específics per practicar-los diàriament després de la intervenció. Aquesta activitat forma part de les cures necessàries postoperatòries.

 

Després del període de temps a l’hospital, generalment es requereix més temps fins a la recuperació de l’activitat quotidiana.

 

Només afecta la zona on s’aplica el tractament, però també pot afectar el teixit sa proper i, per tant, no està indicada per tractar zones àmplies del pulmó.

Es pot administrar abans o després de la cirurgia, o en combinació amb la quimioteràpia.

L’equip assistencial valora l’elecció d’una o altra opció d’acord amb la situació individual de cada persona i l’extensió del tumor.

 

Efectes secundaris més freqüents en el càncer de pulmó

 

Depenent de la zona que s’irradia a través del tòrax es poden afectar teixits o òrgans propers. Això també pot produir efectes secundaris, com ara dificultat per empassar, si s’afecta l’esòfag, o tos per la irritació dels teixits del pulmó. En aquests casos també es poden seguir les recomanacions del tractament amb quimioteràpia.

El tractament amb quimioteràpia es refereix a l’ús de medicaments específics que tenen com a objectiu destruir les cèl·lules canceroses.

S’aplica com a tractament principal del càncer de pulmó o en combinació amb altres teràpies, com la cirurgia o la radioteràpia.

La quimioteràpia que s’utilitza en el càncer de pulmó generalment combina diversos tipus de medicaments que, majoritàriament, s’administren de manera ambulatòria per via endovenosa (a través de les venes) i alguns també per via oral.

S’administra en cicles. Cada cicle es compon de dos períodes: primer, l’administració del tractament; després, el temps de recuperació abans d’iniciar el cicle següent. Generalment, els cicles es donen entre 21 i 28 dies que, inicialment, duren de quatre a sis cicles, però la durada es determina d’acord amb el tipus de medicament.

 

Efectes secundaris més freqüents en el càncer de pulmó

Les teràpies biològiques actuen ajudant el sistema immunològic (de les defenses del cos) a lluitar contra el càncer. 

Les teràpies utilitzades en el càncer de pulmó són els anticossos monoclonals. Aquests s’adhereixen a les cèl·lules del càncer i interfereixen en el seu creixement i disseminació.

Aquest tipus de teràpia s'administra en casos concrets de càncer de pulmó de cèl·lula no petita disseminat. 

Hi ha dos tipus de teràpies biològiques per al tractament del càncer de pulmó: una que s’administra per via venosa en combinació amb quimioteràpia i una altra que es pren per via oral sense quimioteràpia.

El càncer de pulmó es tracta freqüentment amb la combinació de diferents teràpies, com ara la cirurgia amb quimioteràpia o radioteràpia, o ambdues, bé abans o després de la cirurgia.

La quimioteràpia i la radioteràpia poden combinar-se de diferents maneres. La seva combinació rep el nom de quimioradioteràpia. Per exemple:

  • Quimioteràpia al mateix temps que radioteràpia.

  • Continuar amb més quimioteràpia després de la teràpia combinada.

  • Administrar quimioteràpia i radioteràpia de manera seqüencial: generalment la quimioteràpia es dóna abans, però en casos concrets s’administra primer la radioteràpia.

 

El tipus i estadi del tumor determina el tractament.

Data d'actualització:  12.07.2018