En el cas del càncer de pulmó es poden realitzar les proves següents:

S’elabora la història clínica sobre els antecedents mèdics propis i familiars i els símptomes actuals. També es fa una exploració física.

Permet identificar si hi ha tumors o fluids anormals als pulmons.

Es tracta d’una prova que es fa amb raigs X. És possible visualitzar en forma tridimensional parts internes del cos.

De vegades s’injecta a la vena una substància anomenada contrast, similar a una tinció especial, per visualitzar alguns detalls específics.

Aquesta prova pot mostrar si hi ha un tumor, fluid anormal o inflamació dels ganglis.

L’anàlisi directa de mostres de cèl·lules o teixit permet fer un diagnòstic definitiu. S’identifica el tipus de tumor i les seves característiques. Per obtenir les mostres es poden utilitzar una o diverses de les proves següents:

  • Citologia de l’esput. Es recull l’esput (fluid mucós d’origen pulmonar) per expulsió a través de la tos, per analitzar-lo.

  • Toracocentesi. Consisteix en la introducció d’una agulla fina amb una xeringa al tòrax fins a arribar al líquid pleural i aspirar-ne una petita quantitat per a l’anàlisi.

  • Broncoscòpia. S’introdueix un tub fi i flexible a través del nas o la boca fins als pulmons. Permet visualitzar tot el tram que recorre l’aire i extreure una mostra de teixit. De vegades, també s’introdueix una mica d’aigua per rentar la zona i es recullen les cèl·lules que es queden a l’aigua.

  • Aspiració amb agulla fina. Aquesta tècnica s’utilitza per extreure líquid o teixit del pulmó o d’algun gangli limfàtic. De vegades requereix utilitzar a la vegada el TAC per guiar amb la imatge la introducció de l’agulla fins al tumor pulmonar o al gangli limfàtic.

  • Toracoscòpia. Permet la visualització directa dels pulmons i dels teixits propers. Consisteix a practicar algunes petites incisions al tòrax a través de les quals s’introdueix un tub estret amb llum. En el cas que s’identifiquin zones anormals, es treu una mostra del teixit per analitzar-la.

  • Toracotomia. És una intervenció quirúrgica. Es practica una incisió al llarg de la zona mitjana del tòrax i s’extirpen els teixits o ganglis limfàtics per analitzar-los.

  • Mediastinoscòpia. Permet visualitzar la zona del mediastí. S’introdueix un tub estret amb llum i si és necessari s’extreu una mostra dels ganglis limfàtics.

També és una prova que genera imatges de l’interior del cos. Utilitza camps magnètics, no raigs X, i està indicada per poder visualitzar teixits específics com ara la medul·la d’os, el cervell o la medul·la espinal.

En el càncer de pulmó s’utilitza per veure si s’ha produït disseminació al cervell o a la medul·la espinal.

S’utilitza per conèixer si hi ha metàstasi del càncer als ossos. S’administra un radioisòtop (substància radioactiva) per via venosa, que és captat pels ossos. Després de l’administració s’espera un temps determinat perquè es produeixi aquesta absorció i una càmera especial recull la radioactivitat gamma que emet el teixit i el reprodueix en imatges, on es poden veure les parts sanes i les afectades.

Consisteix en la injecció a la vena d’una substància de sucre en forma radioactiva i la màquina de la PET capta imatges de com les cèl·lules utilitzen aquesta substància; és a dir, identifica l’activitat metabòlica de les cèl·lules. Les cèl·lules malignes solen identificar-se a les imatges com a àrees d’alta activitat.

Aquesta prova s’utilitza per complementar informació d’altres proves.

Si el càncer s’ha disseminat als ossos o al fetge pot ser la causa de la presència de certes substàncies a la sang que són anormals.

Data d'actualització:  16.07.2018