Contacte
El programa de cribratge de càncer de colon i recte està funcionant en tot el territori català.
La colonoscòpia és una prova que permet visualitzar directament tot el budell gruixut per dintre. És la prova més efectiva per diagnosticar la causa concreta de la sang detectada en la prova de detecció de sang oculta en la femta.
Per fer-la és necessari que durant dos dies abans es faci una preparació específica (una dieta més un laxant les hores anteriors) per tal que el dia de la prova el budell estigui net en la seva totalitat i es pugui veure amb detall el seu interior.
Abans de començar la colonoscòpia es realitza, habitualment, una sedació. Després, s’introdueix un tub flexible amb llum i una petita càmera per l’anus per tal de visualitzar tot el budell gruixut. Durant la colonoscòpia s’introdueix aire a l’interior del budell perquè l’especialista pugui veure millor les seves parets.
Amb aquesta exploració es poden detectar i també treure pòlips o petits trossos de teixits (biòpsia) per analitzar posteriorment.
En finalitzar, s’ha d’esperar un temps fins que passin els efectes de la sedació. Us podeu sentir una mica inflats a causa de l’aire introduït al budell. Es recomana que no conduïu fins passades unes hores. Aquesta és una prova que es practica ambulatòriament.
És important que si preneu alguna medicació, sobretot els anticoagulants, o teniu alguna malaltia de les vàlvules cardíaques informeu el vostre metge o l’especialista.
La colonoscòpia és la prova més eficaç per detectar càncer colorectal. No obstant això, com a qualsevol procediment mèdic, hi ha possibilitat d’alguna complicació. La seva freqüència és realment molt baixa. Es tracta d’un procediment molt habitual en la pràctica clínica. La taxa de complicacions de certa importància (reacció a la sedació, sagnat important o perforació del budell durant l’exploració) és baixa (entre 1 i 5 complicacions per cada 1.000 colonoscòpies efectuades [1], [2]).
[1] Whitlock EP, Lin JS, Liles E, Beil TL, Fu R. Screening for colorectal cancer: a targeted, updated systematic review for the U.S. Preventive Services Task Force. Ann Intern Med 2008; 149(9):638-658.
[2] Grupo de trabajo de la guía de práctica clínica de prevención del cáncer colorectal. Guía de práctica clínica. Prevención del cáncer colorectal. Barcelona: Asociación Española de Gastroenterología, Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria, Centro Cochrane Iberoamericano,2004