Resultats de la prova de detecció precoç del càncer de coll uterí i passos següents

Si el resultat de la teva prova ha estat negatiu, vol dir que et trobes dins de la normalitat. Seguint el protocol de detecció precoç del càncer de coll uterí, hauràs de repetir la prova d'aquí a tres anys en cas de haver-te fet una citologia, o d’aquí a cinc anys en cas de haver-te fet una prova de detecció del VPH.

No obstant això, si durant aquest temps tens sagnat vaginal anormal entre menstruacions o a la menopausa, sagnat durant o després de les relacions sexuals o flux vaginal anormal, consulta un professional sanitari.

Si el resultat de la teva prova ha estat positiu, cal que et facin més proves per confirmar el diagnòstic: 

• En cas d’haver-te fet una citologia (25-29 anys), segons el resultat obtingut es fa una prova de detecció del VPH en la mateixa mostra que ja et van recollir prèviament o bé et citen per fer-te una altra prova.
• En cas d’haver-te fet una prova de detecció del VPH (30 anys o més), es fa una citologia sobre la mateixa mostra ja recollida per a la prova de detecció del VPH. Això vol dir que no és necessària una visita presencial per recollir una nova mostra. El resultat de la citologia serveix per veure si hi ha o no lesions a les cèl·lules del coll uterí. 

Si s’obté un resultat positiu en qualsevol d’aquestes proves, un professional sanitari es posarà en contacte amb tu per informar-te’n i programar-te una visita presencial on t’explicaran els següents passos que cal seguir: si és necessari fer o no més proves i en quin termini de temps, o si cal o no fer algun tipus de tractament.

És molt important que en cas d’un resultat positiu acudeixis a les visites i segueixis les recomanacions dels professionals. Si fumes, és aconsellable que ho deixis.

Es poden considerar 6 possibles resultats en una citologia anormal:

1. ASC-US: és un terme que s’utilitza quan alguna de les cèl·lules que cobreixen el coll uterí no té un aspecte totalment normal. És el diagnòstic més comú i requereix un estudi addicional per tal de confirmar si s’associa o no a alguna lesió. En gairebé totes les ocasions, el coll uterí és normal i no s’ha de dur a terme cap tractament.
2. Lesió de grau baix o displàsia lleu (L-SIL): s’aprecien alteracions lleus de les cèl·lules del coll uterí. Aquests canvis cel·lulars no signifiquen que hi hagi un càncer; encara més, en la majoria dels casos no deriven en un càncer. Freqüentment, aquestes lesions es resolen de manera espontània i sense necessitat de tractament.
3. Lesió de grau alt o displàsia moderada o greu (H-SIL): identifica alteracions moderades o greus a les cèl·lules del coll uterí. Tot i ser lesions més greus, és difícil que derivin en un càncer de coll uterí. No obstant això, aquestes lesions sí que requereixen un tractament i un seguiment clínic.
4. Cèl·lules escatoses atípiques en què no es pot descartar una lesió de grau alt (ASC-H): hi ha presència de cèl·lules atípiques en les quals els canvis suggereixen una lesió de grau alt, però són insuficients per concloure que és així. Davant d’aquest resultat es fan proves addicionals per confirmar el diagnòstic.
5. 5. Atípia de cèl·lules glandulars (AGC): identifica la presència de cèl·lules glandulars anormals al coll uterí. Davant d’aquest resultat és important fer un seguiment per descartar la presència de lesions tant al coll uterí com a l'endometri.
6. Lesions malignes (carcinoma, adenocarcinoma in situ): en tots els casos es necessita la confirmació diagnòstica i el tractament adequat.

Amb la prova de detecció del VPH es poden obtenir tres tipus de resultats diferents:

• Negatiu: aquest resultat indica que no hi ha una infecció pel VPH. No obstant això, és necessari que et tornis a fer la prova d’aquí a cinc anys. És el resultat obtingut en, aproximadament, el 85% dels casos.
• Positiu: aquest resultat indica que tens una infecció pel VPH. El VPH està directament relacionat amb el desenvolupament del càncer de coll uterí, però el fet de tenir aquesta infecció no significa que tinguis o que hagis de desenvolupar un càncer de coll uterí. La majoria de les persones infectades, aproximadament 9 de cada 10 casos, resolen la infecció per si soles, sense haver patit símptomes ni lesions. Només en alguns pocs casos, si la infecció no s’elimina, el que primer començaria a provocar aquest virus serien canvis a les cèl·lules del coll uterí. Davant una infecció per VPH, es fan proves addicionals. Aproximadament un 15% de les dones obtenen aquest resultat.
• Resultat no vàlid o mostra insatisfactòria: aquest resultat pot succeir quan no s’ha recollit bé la mostra, quan no s’ha recollit la quantitat adequada o està contaminada i, per tant, cal que es reculli una nova mostra. Es dona en menys d’un 1% dels casos

Les lesions precanceroses precedeixen l'aparició d'un càncer i es denominen SIL (lesió intraepitelial escatosa, de l'anglès squamous intraepithelial lesion) o CIN (neoplàsia intraepitelial cervical, de l'anglès cervical intraepithelial neoplasia). Segons el grau d'alteració, es classifiquen en grau baix (LSIL/CIN1) o grau alt (HSIL/CIN2-3).

En la majoria de les ocasions, les lesions de grau baix es resolen de forma espontània sense necessitat de fer cap tipus de tractament, tan sols requereixen una vigilància mèdica. Tanmateix, les lesions de grau alt solen tenir una capacitat de regressió espontània més baixa i es poden convertir en càncer, de manera que se solen tractar.

En cas de diagnòstic de lesió precancerosa, el ginecòleg o ginecòloga valorarà quina és la conducta més adequada que s’ha de seguir.

Si la prova de detecció del VPH no ha estat vàlida, ja que la mostra era insatisfactòria o no s’ha pogut processar, l’ASSIR torna a programar una cita per a la recollida d’una nova mostra.

Una colposcòpia és un examen ginecològic que se sol fer quan s’obtenen uns determinats resultats en les proves de detecció precoç. La colposcòpia consisteix a observar el coll uterí mitjançant una lent per examinar-lo amb més precisió. Amb l’aplicació de tincions es poden observar els canvis cel·lulars, la seva mida i localització. En algunes ocasions es fa una biòpsia de les lesions per tal de confirmar el diagnòstic. 

Si t’han de fer una colposcòpia, és recomanable que no te la facin durant els dies de la menstruació. 

Una biòpsia consisteix en l’extracció d’una mostra de teixit del coll uterí per revisar-la al microscopi i confirmar l’existència o no de cèl·lules anormals i el diagnòstic de la lesió. 

Es pot donar el cas que, si en el moment de fer-te una colposcòpia el professional veu una zona sospitosa, et faci una biòpsia. Per obtenir una mostra de teixit, el ginecòleg o ginecòloga utilitza una petita pinça que s’insereix a la vagina fins a arribar al coll uterí. El teixit que s’obté s’analitza al laboratori d’anatomia patològica per tal d’obtenir el diagnòstic definitiu de la lesió. Aquest diagnòstic és essencial per definir en quins casos és necessari un tractament o bé fer controls periòdics. 

Cal tenir en compte que els dies posteriors a la biòpsia hi pot haver petites pèrdues de sang que remeten al cap de pocs dies. Així mateix, es recomana evitar l’ús de tampons i la pràctica de relacions sexuals durant uns dies o mentre duri la pèrdua de sang.

Actualment, no hi ha cap tractament amb evidència científica demostrada per eliminar la infecció pel VPH o ajudar a eliminar-la quan no hi ha una lesió a les cèl·lules del coll uterí. En els casos d’infecció pel VPH, el que es fa és un seguiment mèdic estricte. Només hi ha tractament possible per a les lesions cervicals de grau alt o més greus diagnosticades.

Consulta més informació sobre la infecció pel virus del papil·loma humà i el seu tractament

Hi ha diversos tipus de tractaments que permeten destruir o extirpar les lesions produïdes pel VPH, tots ells igual d'efectius:

• Extirpació de la lesió: l'àrea anormal és extirpada tallant un fragment de teixit de coll uterí en forma de con (conització cervical). Habitualment s'utilitza un procediment electroquirúrgic que permet tallar el teixit de forma semblant a un bisturí elèctric.
• Destrucció de la lesió: es tracta de destruir el teixit afectat per la lesió precancerosa. Aquesta destrucció es pot fer mitjançant congelació (crioteràpia) o vaporització (aplicant un làser). 

Tant l'extirpació com la destrucció de les lesions es consideren tractaments conservadors, ja que permeten que el coll uterí, després de la seva curació, es regeneri en gran mesura sense impacte en la salut reproductiva i, per tant, en la capacitat de quedar-se en estat. Només quan aquests tractaments es duen a terme sobre una àmplia àrea lesional o quan es repeteixen perquè reapareix la lesió, poden repercutir en la capacitat reproductiva.