Les relacions socials i el treball

En finalitzar el tractament, és possible que la família no estigui preparada per al temps que requereix la recuperació. Probablement durarà més temps que el tractament. És un període que pot generar preocupació o disgust si es tenia la idea que en finalitzar els tractaments tot tornaria immediatament a l’estat previ de normalitat i es fa evident que no és així.

Durant aquest temps no és necessari tenir tant suport com durant el tractament, però sí que ho serà establir un ritme gradual de retorn al ritme quotidià de la vida. Cal parlar obertament de com us sentiu, què necessiteu i què podeu fer progressivament. D’aquesta manera es comparteix aquesta evolució i s'eviten malentesos, com ara sentir-se desatès/a o amb responsabilitats per a les quals encara no esteu preparat/da. També la família se sentirà més orientada.

Generalment quan les persones tornen a la feina, tant si s’ha estat treballant de manera intermitent o contínua durant el tractament com si no, el rendiment és igual que el d’altres persones, una vegada recuperat el ritme habitual. Els primers dies poden ser una mica més feixucs per a algunes persones i, per a d’altres, una motivació en el camí de la recuperació. Tornar a la feina sol ajudar a retornar al ritme quotidià propi de la vida.

El fet d’haver tingut un càncer no és motiu per canviar les condicions de la vostra feina a excepció d’aquelles situacions que —per requeriments físics o mentals i afectacions permanents degudes a la malaltia o als tractaments— requereixin modificar l’àmbit de treball. No obstant això, en casos concrets el retorn laboral no és possible. En aquest sentit podeu demanar assessorament a la vostra feina i a organismes laborals.

És important tenir en compte que no teniu l’obligació d’informar sobre la malaltia si no voleu, llevat dels casos que aquesta causa afecta directament la feina i voleu modificar les condicions de treball.

Les reaccions dels amics o dels companys de feina poden ser molt diverses. Des de situacions obertes de comunicació, suport i normalitat, a d’altres en què no saben què dir i poden mostrar, fins i tot, una actitud una mica llunyana per aquesta causa.

En tot cas, el ritme de les interrelacions l’heu de portar vosaltres de la manera que us sentiu més còmodes i no us suposi un sobreesforç emocional a l'hora de relacionar-vos-hi.