Els canvis físics que es poden donar es deuen bàsicament a la pròpia malaltia i als tractaments, com ara la cirurgia, la radioteràpia, la quimioteràpia i els tractaments hormonals. Alguns d’aquests canvis poden afectar l’aparença o la imatge del cos, o bé a la percepció del funcionament del cos. Els canvis poden ser temporals o permanents. Alguns dels més comuns són:

Els canvis que afecten la imatge del cos —tant l’externa com la interna— poden crear sentiments d’inseguretat, tant en relació amb un/a mateix/a com en les relacions socials de qualsevol àmbit.

En aquest sentit heu de tenir present que, malgrat que el cos ha canviat, sou la mateixa persona que abans, amb la mateixa personalitat i amb una experiència molt significativa en el vostre desenvolupament personal.

Depenent de cada situació, cal tenir cura específica d’alguns aspectes. Per exemple, fer rehabilitació per manegar les limitacions físiques, o cuidar d’una colostomia, o mantenir una alimentació específica. Aquestes activitats formaran part de la vida quotidiana, però no són el centre de la vida.

A algunes persones els és útil compartir aquests aspectes amb grups d’ajuda mútua de persones en situacions semblants, o bé tenir suport professional per anar incorporant i acceptant la nova situació. En tot cas, consulteu obertament tots els dubtes i preocupacions al vostre equip assistencial.

És un dels efectes més freqüents que es dóna durant els tractaments i que pot perdurar mesos després d’haver-lo finalitzat. Consulteu a l’equip assistencial sobre la intensitat en què afecta aquest símptoma al vostre ritme de vida.

Recomanacions

  • Planifiqueu el dia. Trieu com utilitzar les vostres energies i desenvolupeu les activitats més intenses en els moments en què s’acostuma a tenir més sensació de fortalesa.
  • Estalvieu energia quan realitzeu certes activitats, com ara per exemple cuinar assegut/da.
  • Mengeu refrigeris entre les activitats, especialment quan són més feixugues.
  • Manteniu un ritme constant sobre l’hora d’anar a dormir i de llevar-vos.
  • Adapteu la intensitat de les activitats que us agraden i que fèieu abans al vostre nivell actual d’energia, o bé desenvolupeu-ne de noves que requereixin menys esforç.
  • Organitzeu alguna ajuda pràctica, com per exemple que algú us porti la compra a casa o condueixi el cotxe per vosaltres.

Informació relacionada

Aquest és un efecte que pot donar-se justament en finalitzar el tractament o bé més tard. Consulteu a l’equip assistencial si penseu que esteu tenint aquests tipus de problemes.

De vegades, prendre segons quins medicaments o bé passar per un procés de depressió o ansietat podrien ser causes d’aquests canvis.

Recomanacions

  • Anoteu les coses o les activitats que desenvolupareu durant el dia en una agenda o llibreta. És important ser realista amb el que voleu i el que podeu fer.
  • Feu notes de recordatori i enganxeu-les a la porta de la nevera, per exemple, o en algun altre lloc que sigui costum.
  • Si heu de manegar xifres llargues de números, fragmenteu-los a trossos. Per exemple, un numero de telèfon 680 543 en sis - vuitanta ; cinc - quaranta-tres.
  • Controleu l’estrès. Millora la memòria i la capacitat de concentració. Podeu practicar alguns exercicis de relaxació.
  • Repetiu dues o tres vegades el que voleu recordar per a més endavant. La repetició ajuda a memoritzar amb més facilitat.

 

Alguns tractaments poden afectar el sistema nerviós i per tant la seva funció. S’anomena neuropatia. Generalment comença amb l’afectació de la punta dels dits de la mà i/o el peu, i dóna la sensació de formigueig o dolor en intentar elevar els dits o la punta del peu cap amunt.

Els símptomes més comuns de la neuropatia són el formigueig, cremor, debilitat, endormiscament, disminució del tacte, dificultats per caminar, i alteració, per excés o per defecte, de la sensació de la calor i el fred.

Els símptomes poden començar quan s’està rebent la quimioteràpia o després. Així que aparegui és important comunicar-ho al vostre equip assistencial per tal de tractar la situació. Generalment requereix medicació i/o cremes o pomades d’aplicació local.

En general, els símptomes milloren en el decurs del temps, però podria ser necessari un any o més.

Recomanacions

  • Tingueu cura amb l’ús de ganivets, tisores i altres objectes punxants.
  • Eviteu caigudes. Camineu sense presses, eviteu les àrees lliscants. Poseu antilliscants o agafadors a la dutxa o banyera, per exemple.
  • Utilitzeu sabates còmodes amb soles de goma.
  • Tingueu cura en manipular aigua calenta per evitar cremades. Feu servir guants o termòmetres d’aigua.

Es caracteritza per la inflor d’alguna part del cos per l’acumulació del líquid limfàtic. Generalment apareix en el braç, la cama, la cara o el coll, com a conseqüència dels tractaments rebuts.

Existeixen diversos tipus de limfedema; alguns poden aparèixer després de la cirurgia i altres després d’anys d’haver finalitzat els tractaments.

Les persones amb risc de desenvolupar un limfedema són les que han tingut:

  • Càncer de mama, si s’han extirpat els ganglis limfàtics de l’axil·la o s’ha rebut radioteràpia en aquesta zona després de la intervenció quirúrgica.
  • Melanoma en els braços o les cames, si s’han extirpat els ganglis i/o s’ha fet radioteràpia.
  • Càncer de pròstata, si s’ha realitzat cirurgia o radioteràpia a tota la zona de la pelvis.
  • Càncer en els òrgans reproductors, tant en homes com en dones, si s’ha realitzat cirurgia extirpant ganglis o s’ha fet radioteràpia.

 

Recomanacions

  • Tingueu cura de l’aparició de signes com la tumefacció, inflor o infecció: pot aparèixer vermellor, calor, dolor, febre. Consulteu sempre que es presentin aquests símptomes.
  • Eviteu portar roba ajustada i en el cas del braç eviteu també joies o rellotges.
  • Per a l’afaitament o depilació, depenent de la zona afectada, no utilitzeu fulles per tal d’evitar talls.
  • En el cas del braç, eviteu la presa de la tensió arterial i les extraccions de sang.
  • Tingueu cura de la pell. Eviteu talls, cremades, cops, per evitar infeccions. Manteniu la pell ben hidratada.
  • Feu exercici. Consulteu quin tipus d’exercici us pot beneficiar. Consulteu també quin tipus d’exercici heu d’evitar perquè podria provocar l’aparició del limfedema o empitjorar-lo si ja s’ha instaurat.
  • Procureu mantenir una dieta equilibrada, baixa en sal. Eviteu oscil·lacions importants del pes.

La majoria dels efectes secundaris del tractament que afecten la boca i les dents són temporals i desapareixen en acabar el tractament. Però hi ha alguns que, depenent del tipus de càncer i el tractament, perduren en el temps i d’altres que són permanents.

La radioteràpia i la cirurgia en el càncer de cap i coll poden causar problemes en les dents i la geniva; en la fabricació de la saliva i en la mucosa de la boca, que poden ocasionar:

  • Boca seca
  • Pèrdua o canvis en el sentit del gust
  • Càries i altres problemes dentals
  • Dolor a la boca i a les genives
  • Infecció a la boca
  • Rigidesa a la mandíbula

Les persones que tenen risc de desenvolupar aquestes situacions són:

  • Quasi totes les persones que han rebut radioteràpia en cap i coll.
  • La majoria que han tingut un trasplantament de moll d’ós.
  • Aproximadament dues de cada cinc persones que han estat tractades amb quimioteràpia.

 

Recomanacions

  • Si observeu que els problemes de la boca i les dents persisteixen després d’haver finalitzat els tractaments, consulteu amb el vostre equip assistencial.
  • Consulteu també amb quina freqüència seria adequat, d’acord a la vostra situació, anar al dentista i quins tipus de cures específiques serien necessàries.
  • És important mantenir hidratada o humida la boca: beveu aigua, xarrupeu glaçons, mastegueu xiclets sense sucre, utilitzeu saliva artificial.
  • Manteniu una bona higiene bucal: renteu-vos les dents de tres a quatre vegades al dia amb un raspall suau. Podeu mullar el raspall amb aigua tèbia per tal que sigui més tou. Glopegeu de quatre a sis vegades al dia, especialment després del àpats, amb col·lutoris no alcohòlics o amb infusions fredes de camamilla o farigola.
  • Si teniu qualsevol tipus de pròtesi dental procureu tenir màxima higiene, especialment després dels àpats. Consulteu regularment amb el dentista si es troba ben adaptada, per tal d’evitar friccions que poden originar o empitjorar els problemes de la boca.
  • En cas que tingueu lesions a la mucosa de la boca, eviteu menjars de textura aspra, molt especiats o enganxosos, i qualsevol producte de tabac així com begudes alcohòliques. 

Algunes persones, segons el tipus de tractament, tenen problemes per l’augment de pes. En ocasions s’augmenten alguns quilos immediatament després d’haver finalitzat el tractament. En el cas del càncer de mama, segons el tipus de quimioteràpia rebuda, s’augmenta el pes, es perd massa muscular i augmenta el teixit gras.

En aquesta situació no sempre funcionen les mesures habituals per perdre pes. Tingueu paciència i poseu més accent en les coses positives que feu, com ara menjar de forma saludable i fer activitat física regular, per tal de recuperar-vos.

Altres persones justament tenen el problema contrari, és a dir, no tenen apetit i perden pes.

L’important és mantenir un pes adequat i no tenir grans oscil·lacions. Consulteu amb el vostre equip assistencial sobre:

  • El tipus d’exercici físic que podeu practicar per tal d’enfortir la musculatura i disminuir el teixit gras.
  • El tipus d’alimentació que us és més convenient.

 

Recomanacions per estimular l’apetit

  • Fraccioneu els àpats en porcions més petites, fins a cinc o sis al dia.
  • Poseu més èmfasi en els aliments que us agraden més; afegiu fruites fresques, sucs o altres sabors per millorar el gust.
  • Manteniu-vos actius. Una caminada curta, per exemple, abans dels àpats principals ajuda a estimular l’apetit.

Informació relacionada

Aquest problema pot donar-se en algunes persones que han rebut radioteràpia i/o quimioteràpia. Especialment si la radioteràpia s’ha aplicat en el càncer de cap i coll, de mama, en el tòrax o bé si s’han operat de càncer de laringe.

Recomanacions

  • Adapteu la textura dels aliments al grau de dificultat per empassar. 
  • Consulteu amb el vostre equip assistencial i el logopeda sobre la dieta més convenient i els exercicis i moviments que us poden ajudar en el moment d’empassar.
  • Preneu freqüentment petits glops d’aigua per ajudar empassar i parlar més fàcilment. Tingueu una ampolla d’aigua sempre a mà.

Aquest és un aspecte que crea molta incomoditat a les persones i que pot provocar certa por a estar en públic.

La incontinència pot donar-se en persones que han rebut tractament per la bufeta urinària, pròstata, còlon, recte, ovaris i altres tumors pelvians.

És important consultar amb l’equip assistencial qualsevol canvi no previst sobre els hàbits urinaris i intestinals.

La incontinència pot ser temporal i, en alguns casos, es pot tractar amb algun medicament específic i exercicis musculars pelvians. Aquests exercicis, anomenats de Kegel, tenen per objectiu enfortir els músculs del sol pelvià; consisteixen a contraure els músculs en el moment de la micció per interrompre el flux. Aquest moviment es pot practicar quan s'està assegut/da i dempeus diverses vegades al llarg del dia, sense coincidència amb la micció.

Quan la incontinència és permanent, cal tenir en compte que actualment existeixen diferents recursos i dispositius per fer front a aquestes situacions, de forma que permet continuar amb les rutines.

Consulteu quines són les opcions més adequades per a la vostra situació individual.

Data d'actualització:  25.07.2018