Campilobacteriosi

Vista microscòpica del bacteri Campylobacter, responsable de la campilobacteriosi

La campilobacteriosi és una gastroenteritis produïda pel bacteri Campylobacter, responsable de la majoria de les malalties de transmissió alimentària a Catalunya i a la Unió Europea.

La principal via de transmissió és el consum de carn d’au crua, especialment de pollastre, i de llet sense pasteuritzar. Les persones afectades presenten, entre altres símptomes, febre, diarrea (generalment amb sang) i dolor abdominal.

La infecció per campylobacter acostuma a ser lleu i millora sense tractament, però en alguns casos pot produir complicacions, com ara hepatitis (inflamació del fetge) o pancreatitis (inflamació del pàncrees). En infants, gent gran i persones amb un sistema immunològic dèbil pot tenir conseqüències greus (per exemple, septicèmia o presència de bacteris en sang).

Coure suficientment els aliments i separar els crus dels cuinats són pràctiques bàsiques per prevenir la malaltia.

Les persones contrauen la malaltia en consumir aliments contaminats, principalment carn crua de pollastre i altres aus, i llet sense pasteuritzar.

El bacteri també pot estar present en altres aliments per contaminació encreuada, és a dir, per contacte amb la carn crua o amb estris o superfícies que no s’hagin rentat correctament després de manipular-la.

El contacte directe amb animals infectats, inclosos els domèstics, és una altra possible via de transmissió.

Gallines en un galliner

La malaltia es caracteritza per diarrea (generalment amb sang), febre, dolor abdominal, nàusees, vòmits i mal de cap.

Aquests símptomes s’inicien entre 1 i 10 dies després de contraure la infecció i acostumen a desaparèixer espontàniament al cap d’una setmana.

Algunes persones afectades no presenten símptomes.  

Les proves diagnòstiques més frequents són:

  • Una anàlisi de sang per buscar anticossos contra el bacteri. A l’inici de la malaltia se’n detecten pocs, per això cal repetir la prova entre 10 dies i 2 setmanes més tard.
  • Una anàlisi de la femta, que inclou un cultiu bacterià. Aquesta prova de laboratori consisteix a col·locar una mostra de matèria fecal dins un plàstic estèril amb nutrients que afavoreixen el creixement de determinats bacteris. Els bacteris que s’intenten detectar només creixen si ja són presents a la mostra.

Generalment la malaltia es cura sense necessitat de tractament.

La diarrea provoca la pèrdua d’aigua i de sals minerals, com el calci, el magnesi, el potassi i el sodi, i pot produir deshidratació. Per això, s’aconsella beure líquids i introduir canvis a la dieta.

El tractament amb antibiòtics només està indicat en casos greus.

La prevenció de la malaltia requereix l’aplicació de mesures de control en totes les etapes de la cadena alimentària, des de la producció agrícola fins a la llar.

Per evitar la transmissió de la infecció a casa podeu seguir les normes bàsiques d’higiene, conservació i preparació dels aliments. Cal que:

  • Guardeu la carn a la nevera ben embolicada, a l’envàs original o en un recipient net i tapat. 
  • Eviteu rentar el pollastre cru perquè amb les esquitxades podeu escampar el bacteri cap a altres aliments, estris, superfícies, etc. 
  • Respecteu les normes bàsiques d’higiene. Renteu-vos les mans amb aigua i sabó abans i després de manipular, preparar i menjar aliments. Netegeu tots els estris i superfícies utilitzats per manipular la carn crua. 
  • Cuineu bé la carn, especialment el pollastre. Assegureu-vos que perd el color rosat i els sucs són clars.
     

Altres mesures per prevenir la malaltia són evitar el consum de llet crua o de productes elaborats amb llet crua i d’aigua no tractada, i rentar-se les mans després d’anar al labavo i d’entrar en contacte amb animals.

Un plat de pollastre servit a taula
Data d'actualització:  03.02.2021