Contacte
La brucel·losi és una malaltia infecciosa que es transmet dels animals a les persones. Està produïda pel bacteri Brucella, que generalment afecta els animals de granja, com ara les vaques, les cabres i els porcs.
En els països en desenvolupament s’acostuma a contraure pel consum de llet o formatge sense pasteuritzar. La pasteurització és el procés mitjançant el qual la llet crua s'escalfa a una temperatura elevada durant un curt període de temps per destruir els bacteris nocius que pot contenir.
En el nostre entorn, en canvi, la principal via de transmissió és el contacte amb animals malalts i sol afectar les persones que treballen amb ells, com ara grangers, veterinaris i carnissers.
La malaltia provoca símptomes similars als de la grip, inclòs febre, cansament i mal de cap. Tot i que el tractament amb antibiòtics és efectiu, les recaigudes són freqüents i la brucel·losi pot arribar a ser crònica.
Els animals infectats eliminen els bacteris a través de la placenta, els embrions, les membranes, la llet, la sang, les femtes, l’orina, la saliva, el semen i les secrecions vaginals.
Les persones amb major risc de contraure brucel·losi són els veterinaris, els agricultors, els ramaders, el personal dels escorxadors i els treballadors de laboratori. La transmissió d’origen professional es pot produir per alguna d’aquestes dues vies:
- Per inhalació. Els bacteris es propaguen ràpidament per l’aire.
- Per contacte directe amb els animals malalts o amb superfícies infectades a través de la pell i les mucoses.
- El bacteri també es contrau pel consum de llet o productes lactis no pasteuritzats (llet, nata, iogurt, mantega, gelats) d'animals infectats o per menjar carn crua o poc cuinada d'aquests animals.
La transmissió de persona a persona és infreqüent. En rares ocasions es pot contagiar de la mare al nadó durant el part o la lactància materna, per contacte sexual, transfusions de sang o trasplantaments de medul·la.
La brucel·losi es caracteritza per febre, calfreds, sudoració excessiva, mal de cap, dolor articular i muscular, i pèrdua de gana i de pes.
Els símptomes poden aparèixer de sobte o manifestar-se gradualment i arribar a durar mesos i, fins i tot, anys. Algunes de les persones afectades no n’arriben a presentar.
En alguns casos, sobretot si no es tracta, pot causar complicacions greus, entre les quals destaquen l’endocarditis (inflamació del cor) i la meningitis (inflamació de les membranes que cobreixen el cervell i la medul·la espinal).
La prova diagnòstica més freqüent és el cultiu bacterià d’orina, sang o medul·la ossia. Consisteix a col·locar una mostra d’aquests fluids i teixit corporals en un medi especial que afavoreix el creixement dels bacteris. Els bacteris que s’intenten detectar només creixen si ja són presents a la mostra.
Un altre mètode de diagnòstic menys utilitzat és la detecció d’anticossos contra la malaltia a la sang.
El tractament amb antibiòtics alleuja els símptomes, preveu recaigudes i evita complicacions.
La durada és de, com a mínim, sis setmanes, però es pot allargar mesos fins a la desaparició dels símptomes.
El control i l’eliminació de la brucel·losi en els animals és la primera mesura preventiva de la infecció en humans.
Els treballadors exposats a la malaltia han de conèixer els riscos i adoptar algunes mesures preventives, com ara:
- Portar roba adequada sempre que entrin en contacte amb animals o materials potencialment contaminats, com ara bata tancada frontalment, ulleres, mascareta i guants.
- Rentar-se acuradament les mans abans i després de la manipulació de productes animals.
- Sotmetre’s a proves periòdiques que faciliten la detecció precoç de la infecció.
També cal evitar la ingestió de llet i derivats làctics no higienitzats, així com la de carn, vísceres, sang o productes similars, crus.
