Contacte
El botulisme és una malaltia poc freqüent però greu, que fins i tot pot arribar a ser mortal. La forma més freqüent es transmet a través dels aliments, especialment els enllaunats, conservats o fermentats de preparació casolana.
La causa de la malaltia és la toxina botulínica, un dels tòxics naturals més potents, produïda pel bacteri Clostridium botulinum. Aquest microorganisme forma espores termoresistents àmpliament difoses en el medi ambient, però només es multiplica i produeix toxina en condicions específiques d’absència d’oxigen i alcalinitat (pH superiors a 4,5) en els aliments, en ferides contaminades i en l’intestí d’infants i adults per immaduresa o alteració de la flora intestinal.
Hi ha set formes diferents de toxina botulínica identificades amb les lletres de la A a la G; els tipus A, B, E, i de vegades F, poden produir botulisme humà.
S’observen tres formes naturals diferents de la malaltia:
- Botulisme de transmissió alimentària. És causat per la ingestió de la toxina botulínica preformada en un aliment i és la forma més freqüent de la malaltia.
- Botulisme intestinal. Es produeix sobretot en lactants de menys de sis mesos i és originada per la ingestió d’espores, que germinen com bacteris, colonitzen l’intestí i alliberen toxines.
- Botulisme per la contaminació de ferides amb espores que alliberen la toxina a l’interior de la ferida.
De vegades, se’n presenten altres formes: per inhalació o per l’ús d’un producte farmacèutic amb finalitats cosmètiques o terapèutiques (bòtox).
La forma més comuna de la malaltia és la transmissió alimentària, per ingestió de la toxina present en aliments contaminats, majoritàriament en conserves d’aliments fetes sense les precaucions necessàries o en aliments tractats inadequadament o enllaunats.
Entre els aliments relacionats més freqüentment amb casos de botulisme, trobem les conserves casolanes, especialment les de baix grau d’acidesa com ara mongetes tendres, espinacs, bolets, remolatxes i llegums.
Altres aliments associats a casos de botulisme són els productes cuinats i/o envasats al buit refrigerats, les carns curades i els embotits, el peix fumat refrigerat i els olis aromatitzats amb herbes i altres condiments.
En infants menors de 12 mesos s’han presentat casos de botulisme associats al consum de mel.
Els aliments causants difereixen d’un país a un altre i reflecteixen els hàbits locals d’alimentació i de conservació dels aliments.
El període d’incubació de la malaltia depèn del tipus de botulisme. En la transmissió alimentària, els símptomes sovint apareixen entre 12 i 36 hores després de consumir els aliments contaminats amb la toxina (amb un termini mínim de quatre hores i un màxim de vuit dies).
Els símptomes inicials inclouen fatiga intensa, debilitat i vertigen, seguits generalment per visió borrosa, sequedat de boca i dificultat per empassar i parlar. També es poden produir vòmits, diarrea, restrenyiment i distensió abdominal. La malaltia pot provocar debilitat en el coll i els braços, i afectar posteriorment els músculs respiratoris i els músculs de la part inferior del cos; en aquesta malaltia, no es presenta febre.
La incidència del botulisme és baixa, però la taxa de mortalitat és alta si no es fa un diagnòstic precoç i s’inicia el tractament ràpidament; entre el 5% i el 10% dels casos poden ser mortals.
El diagnòstic es basa en la història i l’examen clínic, seguits de la confirmació de laboratori de la presència de la toxina botulínica a la sang, la femta o els teixits.
Si se sospita que és d’origen alimentari, els aliments suposadament implicats es poden sotmetre a proves de laboratori per confirmar-hi la presència de toxina botulínica.
El botulisme és una malaltia de declaració obligatòria, i els metges l’han de notificar als serveis de vigilància epidemiològica indicant, si escau, el possible origen alimentari perquè es pugui iniciar una investigació i la retirada del mercat dels aliments que hi puguin estar relacionats.
El tractament consisteix a administrar, al més aviat possible, l’antitoxina botulínica equina trivalent ABE per neutralitzar l’efecte de la toxina circulant, i a aplicar una teràpia de suport vital amb assistència respiratòria i administració intravenosa de líquids, així com la col·locació d'una sonda d’alimentació en cas que sigui necessari.
Quan el tractament s’aplica precoçment es redueix el risc de mort. Aquesta malaltia pot complicar-se i produir debilitat prolongada i disfunció del sistema nerviós que pot allargar-se més d’un any.
Per prevenir el botulisme de transmissió alimentària podeu seguir les recomanacions següents:
- Si elaboreu conserves casolanes, seguiu unes bones pràctiques d’higiene, manipulació, cuinat i conservació.
- Pel que fa a les conserves industrials:
- Manteniu-les en un lloc fresc i sec, protegides del sol i dels canvis sobtats de temperatura.
- Respecteu la “data de consum preferent” que apareix a l'envàs.
- Una vegada obertes, comsumiu-les immediatament i manteniu el producte sobrant a la nevera.
- En el moment de consumir conserves, rebutgeu-les si hi detecteu signes d’alteració, com ara oxidació o deformacions de l'envàs, o si el contingut té mal aspecte, conté escuma o fa mala olor.
- Refrigereu els olis casolans aromatitzats amb herbes o altres condiments (all) i llenceu els olis que no utilitzeu després de 4 dies.
- Eviteu el consum de mel en infants menors d’un any.
-
Vigilància epidemiològica del botulisme
Definició de cas, protocol d'actuació, procedimetn de notificació a la XVEC i altres recursos. (ASPCAT)