Contacte
Els mètodes contraceptius són les pautes, els dispositius i/o els medicaments que s’utilitzen per evitar un embaràs.
N'hi ha de diferents tipus i a l'hora de triar-ne un, cal considerar alguns aspectes, com ara l'eficàcia, l'estat de salut i les necessitats i preferències personals.
D'altra banda, és important tenir en compte que l'únic mètode contraceptiu que protegeix de les infeccions de transmissió sexual és el preservatiu.
- Preservatius. Impedeixen el contacte entre els espermatozous i l'òvul. En general, és el mètode més recomanat per als joves i l'únic que té la doble funció de prevenir l'embaràs i les infeccions de transmissió sexual. No té cap contraindicació i l'eficàcia és molt alta si s'utilitza correctament.
- Preservatiu masculí: és una funda, normalment feta de làtex, encara que també n'hi ha de poliuretà per a persones al·lèrgiques al làtex, que recobreix el penis. Cal posar-lo amb el penis en erecció, abans de la penetració i és molt important retirar el penis de la vagina abans que es perdi l'erecció, per evitar que part del semen s'hi pugui quedar. És el mètode anticonceptiu més conegut i utilitzat fins ara, ja que és molt fàcil de fer servir i d'adquirir (vegeu l'apartat de Consells i recomanacions).
- Preservatiu femení: és una petita bossa de poliuretà que s'adapta a la vagina i és tan resistent i segura com el preservatiu masculí. Porta lubrificant incorporat per dintre i per fora, la qual cosa facilita la col·locació. Dona independència a la dona quant a la utilització del mètode. Es pot posar fins a vuit hores abans de la relació sexual i no cal retirar-lo immediatament després de l'ejaculació (vegeu l'apartat de Consells i recomanacions).
- Diafragma. És una circumferència de goma que es col·loca al fons de la vagina, s'adapta al coll de l'úter i impedeix el contacte entre els espermatozous i l'òvul. És eficaç per prevenir l'embaràs, però no protegeix davant de les infeccions de transmissió sexual. Cal prendre mides per saber quina mida correspon i aprendre la seva col·locació i retirada. Sempre és convenient utilitzar-lo amb crema espermicida.
- Caputxó cervical. És de silicona i més petit que el diafragma i es pot reutilitzar. S’introdueix en el fons de la vagina, s’ajusta per succió al coll de l’úter, i s'extreu amb l'ajuda d'un anell flexible situat en la part posterior. S’utilitza amb un espermicida per augmentar-ne l’eficàcia contraceptiva. És eficaç per prevenir l'embaràs en dones que mai no han tingut fills, però no protegeix davant de les infeccions de transmissió sexual.
- Esponja vaginal. Es tracta d'una esponja rodona de poliuretà, d’un sol ús, impregnada d’espermicida, que es col·loca en el fons de la vagina cobrint el coll de l’úter, abans de la relació sexual i que es retira fàcilment. És eficaç per prevenir l'embaràs en dones que mai no han tingut fills, però no protegeix davant de les infeccions de transmissió sexual. Es pot utilitzar com a reforç amb altres mètodes.
Són mètodes farmacològics que contenen substàncies hormonals. Aquests substàncies actuen inhibint l’ovulació. La seva eficàcia és molt bona per evitar un embaràs.
Sempre és recomanable l’assessorament del professional de la salut per orientar-ne l’ús, detectar possibles contraindicacions i prescriure el més adequat. Cap mètode hormonal preveu les infeccions de transmissió sexual.
- Píndoles contraceptives. S’administren via oral de manera quotidiana i, segons el tipus de preparat, cal fer una pausa durant uns quants dies. És llavors quan apareix la regla. Poden contenir una mescla d'hormones sintètiques (estrògens i progestàgens) o un únic tipus d'hormona (progestàgens). En cas d’oblit de la presa d'algun comprimit, cal consultar el centre de salut per evitar tant com sigui possible que falli.
- Pegat anticonceptiu. És un pegat molt fi impregnat de substàncies hormonals contraceptives que s’alliberen de manera contínua i progressiva i s’absorbeixen a través de la pell. S'aplica sobre la pell, cada setmana durant tres setmanes, i després cal fer una pausa d’una setmana. És en aquest període quan apareix la regla.
- Anella vaginal. És una anella vaginal de material plàstic, mal·leable i transparent que conté les substàncies hormonals contraceptives. Aquestes substàncies s’alliberen progressivament de manera contínua i progressiva i s’absorbeixen a través de la mucosa vaginal. La dona és qui es col·loca l’anella dins la vagina sense dificultats, cada tres setmanes, i després cal fer una pausa d’una setmana. És en aquest període quan apareix la regla.
- Implant subdèrmic. L'implant és un dispositiu de plàstic en forma de vareta que conté les substàncies hormonals contraceptives. Aquestes substàncies s’alliberen progressivament de manera contínua i progressiva i s’absorbeixen per sota de la pell. Es col·loca per sota de la pell amb anestèsia local i dura tres anys. La inserció l’ha de fer un professional de la salut. Aquest mètode té una eficàcia molt alta.
- Injeccions hormonals. És un injectable que conté les substàncies hormonals contraceptives. Aquestes substàncies s’alliberen de manera contínua i progressiva durant un període de dotze setmanes. La seva eficàcia és elevada, però sol presentar efectes secundaris amb més freqüència.
- Contracepció d'urgència. També s'anomena "píndola postcoital" o "píndola de l'endemà". Es pot utilitzar en cas de fracàs del mètode contraceptiu habitual o després d'una relació sexual no protegida. Només és eficaç per a aquesta relació i si es torna a tenir una altra relació no protegida cal repetir el tractament. No és un mètode abortiu, perquè no és eficaç si l'òvul ja s'ha implantat a l'úter. L'efecte de la píndola és que augmenta l'espessor del moc cervical i redueix la motilitat de les trompes, evitant així el possible embaràs. Té un alt grau d'eficàcia, especialment si es pren durant les setanta-dues hores després del coit.
Informació relacionada
- Dispositiu intrauterí (DIU) no hormonal o DIU de coure. Es tracta d'un petit objecte de plàstic recobert de coure que es col·loca dins l'úter per impedir-hi la nidificació de l'òvul. N'hi ha de diferents tipus i és un professional de la salut qui ha d'indicar quin és el més adequat. La col·locació i l'extracció sempre són a càrrec d'un metge o d'una metgessa. Una vegada col·locat, té una durada d'entre tres i deu anys i s'ha de fer un seguiment mèdic anual. Té una eficàcia alta.
Prevé l'embaràs, però no protegeix de les infeccions de transmissió sexual.
També es pot utilitzar com a mètode d'anticoncepció d'urgència.
- Dispositiu intrauterí (DIU) hormonal. Té la mateixa estructura que l'anterior, però incorpora un dispositiu que va alliberant hormones diàriament. S'utilitza tant per a l'anticoncepció com per al tractament d'algunes malalties concretes (casos de metrorràgies, etcètera). L'ha de col·locar un professional sanitari. La seva durada és de cinc anys. Té una eficàcia alta.
Prevé l'embaràs, però no protegeix de les infeccions de transmissió sexual.
La col·locació del dispositiu intrauterí es fa prioritàriament durant la regla, perquè el coll de l'úter està més obert. Després de la seva col·locació sobresurten del coll de l'úter els fils que serveixen per poder extreure'l quan sigui convenient.
Consisteixen a interrompre el camí de pas dels òvuls o dels espermatozous de manera definitiva.
En les dones consisteix en l'esterilització tubària i hi ha diferents tècniques. Les més habituals són:
- Lligadura de trompes. És una intervenció quirúrgica que s'ha de plantejar com a definitiva. Consisteix a lligar les trompes de Fal·lopi, de manera que no poden passar-hi ni els espermatozous ni l'òvul. Es pot practicar mitjançant cirurgia tradicional o per laparoscòpia. És una intervenció més complicada que en el cas dels homes i es pot realitzar amb anestèsia general o epidural. No altera el procés hormonal, per tant, no interfereix en les relacions sexuals ni en el desig. L'eficàcia contraceptiva és molt alta, però no protegeix de les infeccions de transmissió sexual.
- Oclusió tubària. El mètode obstrueix definitivament les trompes de Fal·lopi per mitjà de la introducció d'un dispositiu d'uns quatre centímetres de llarg, d'una fibra tèxtil de polièster, anomenada dacró. El cirurgià introdueix el dispositiu per via vaginal en cada una de les trompes. Amb el dacró augmenta el gruix del teixit de les trompes, cosa que impedeix que els espermatozoides puguin viatjar cap als òvuls. La col·locació es fa amb anestèsia local a la consulta del professional sanitari i dura uns vint minuts, per tant, no cal cirurgia. La recuperació és molt més ràpida que en els casos de lligadura de trompes, es tolera perfectament i no produeix dolor ni efectes secundaris. Però al cap de tres mesos de la col·locació del dispositiu cal fer una radiografia per assegurar que l'encaix és correcte. L'eficàcia contraceptiva és molt alta, però no protegeix de les infeccions de transmissió sexual.
En els homes consisteix en:
- Vasectomia. És una tècnica senzilla que no comporta grans riscos. Consisteix en la lligadura dels conductes deferents (que són els que porten el semen des dels testicles fins a la pròstata), per impedir que els espermatozoides surtin a l'exterior, juntament amb el líquid seminal. La vasectomia es realitza amb anestèsia local, de manera ambulatòria i no afecta la resposta sexual. S'ha de plantejar com a tècnica definitiva i l'eficàcia és molt alta.
Alguns dels mètodes més comuns són:
- Mètode Ogino-Knaus (calendari). Es tracta d'un mètode natural per determinar el calendari de l'ovulació i consisteix en abstenir-se de tenir relacions sexuals durant els dies fèrtils. Aquest mètode requereix conèixer perfectament la fisiologia i l'anatomia del cicle ovàric, per això no és aconsellable quan hi ha menstruacions irregulars. No protegeix de les infeccions de transmissió sexual.
- Temperatura basal. Es tracta d'un mètode natural que consisteix a observar la temperatura corporal interna cada dia, abans d'aixecar-se del llit i durant tot el cicle, i detectar el lleuger augment que es produeix coincidint amb l'ovulació. Aquest procediment s'ha de fer durant varis cicles per tal de poder estimar el dia aproximat de l'ovulació. Cal abstenir-se els sis dies previs a l'ovulació, així com els sis dies posteriors.
- La 'marxa enrere'. Consisteix a retirar el penis de la vagina abans que es produeixi l'ejaculació. És un mètode que interfereix negativament en la relació sexual perquè produeix insatisfacció, principalment a la dona. La seva fiabilitat és baixa, ja que abans de l'ejaculació es produeix una petita emissió de semen no controlada que pot provocar un embaràs no planificat. A més, no sempre és fàcil que l'home pugui controlar el moment de l'ejaculació.
Informació relacionada
Data d'actualització:
22.09.2022