Contacte
Hi ha signes que permeten sospitar l’aparició de l’Alzheimer, però sempre serà el metge o la metgessa –mitjançant les proves pertinents– qui en determinarà l’existència. Encara que hi ha similituds en totes les persones que pateixen la malaltia, existeixen diferències individuals, és a dir, no totes les persones experimenten els mateixos símptomes en el mateix ordre de progressió. En persones joves la malaltia avança més ràpid.
L’esperança de vida pot variar d’entre tres i cinc anys a vuit i deu anys, en funció de l’edat de la persona, del tipus de demència i de la gravetat de la malaltia en el moment del diagnòstic. Hi ha casos de persones que han conviscut amb la malaltia fins a vint anys.
Fases d’evolució de la malaltia
S'han diferenciat tres fases d’evolució de la malaltia:
- Fase inicial: les persones afectades tenen oblits freqüents dels records més recents, presenten signes d’irritabilitat i cert grau de depressió. A poc a poc, s’accentua la pèrdua de memòria, la manca de percepció dels dèficits i costa retenir la informació. Les persones més joves tenen dificultats per treballar.
- Fase moderada: s’afegeix la confusió de llocs i dates i la pèrdua de vocabulari. També són importants les constants repeticions de la mateixa pregunta o acció, així com problemes d’identificació d’objectes comuns, persones conegudes, colors, sons o olors. Sovint es tenen dificultats per manejar objectes d’ús habitual i també es pateixen alteracions en la manera de ser. Es poden donar casos d’agitació, inquietud, nerviosisme, depressió, irritabilitat, agressivitat, idees paranoiques o al·lucinacions.
- Fase avançada: es produeix un deteriorament important de la persona afectada, que es torna totalment dependent pel que fa a la seva cura personal (alimentació, higiene i vestir). Perd la capacitat per parlar, entendre, i caminar, i progressivament pot acabar adoptant una posició fetal. També és freqüent que pateixi d’incontinència urinària i fecal. A més, pot arribar a no reconèixer alguns dels seus familiars més propers i a patir crisis epilèptiques. La mort sol ser a causa d’infeccions respiratòries, embolismes pulmonars o sèpsies (resposta inflamatòria generalitzada de l’organisme davant d’una infecció bacteriana, vírica o fúngica) urinàries.
AMUNTSímptomes psicològics i conductuals
A vegades es poden donar situacions d’alta complexitat i complicacions en persones amb malaltia d’Alzheimer i altres demències. Els més habituals són els símptomes psicològics i conductuals. Dins d’aquests símptomes s’hi inclouen:
- Símptomes per defecte: com l’apatia, la manca de voluntat (abúlia), la manca o disminució de la funció motora (acinèsia) o el rebuig a la ingesta d’aliments.
- Símptomes per excés: com per exemple les conductes agressives i l’agitació psicomotriu.
D’altra banda, els símptomes més comuns es classifiquen en els grups següents:
- Símptomes afectius: depressió i ansietat.
- Psicosi: al·lucinacions i deliris.
- Hiperactivitat: irritabilitat i agressió, hipersexualitat, deambulació aberrrant.
- Eufòria.
Molts d’aquest símptomes es produeixen en més del 90% de les persones amb demència al llarg de l’evolució de la malaltia. Per fer-hi front, són necessaris diferents recursos en funció de cada persona.
L’aparició d’aquests símptomes s’associa a un risc més elevat d’institucionalització, sobrecàrrega de les persones cuidadores, pitjor qualitat de vida i augment de la despesa sanitària. En la major part dels casos, aquestes manifestacions apareixen com a conseqüència d’una interacció complexa de factors biològics, psicològics, socials i ambientals que actuen sobre un organisme biològicament predisposat. És per això que l’aproximació a les persones en aquesta situació ha de ser multidisciplinària. La tipologia, la freqüència, la intensitat i les conseqüències dels símptomes determinen les necessitats d’atenció en cada situació clínica o moment evolutiu. Actualment, l’atenció que es dona és molt heterogènia en funció del territori i/o els proveïdors.
