Recomanació de la Comissió Tècnica en Matèria de Documentació Clínica (CTMDC)
Els dispositius de salut digital són relativament recents però han proliferat i evolucionat molt ràpidament.
En poc temps hem passat del telèfon per preguntar com es troba el pacient i les llibretes per apuntar els resultats de nivells com la tensió o la glicèmia, a sistemes digitals en què s’incorporen directament aquestes dades o en què la pròpia màquina mesura i extreu aquests valors.
De manera que actualment són elements quotidians cada vegada més imprescindibles en el món sanitari.
Aquests dispositius recullen, generen i emmagatzemen informació sobre la salut de les persones. Per aquest motiu, es considera necessari classificar aquesta informació i determinar quins són els seus terminis de conservació.
Resum i recomanacions
Es considera que el sistema sanitari actual té la capacitat de recollir un nombre ingent de dades digitals producte dels instruments qualitatius (PROMS, PREMS) i quantitatius (senyals de monitors, medical devices, en general), emprats en l’atenció clínica. D’aquests últims, les dades s’utilitzen principalment per l’assistència i la recerca, mentre es donin els requeriments previstos per al seu tractament. Aquestes dades constitueixen documentació clínica que s’haurà de conservar durant els terminis de conservació establerts per la normativa i especificats en el quadre elaborat per aquesta Comissió.
Juntament amb aquestes dades hi ha una part d’informació que queda com dada crua o dada en brut (raw data) que s’emmagatzema per ser utilitzada en actuacions posteriors o estudis específics de recerca. En la mesura que les dades en brut siguin dades identificades o identificables hauran d’estar subjectes a una finalitat que en justifiqui la recopilació i el tractament. Actualment, la finalitat principal que se li pot atribuir és la de recerca i, en aquests casos, com que seria documentació clínica, quedaria vinculada als terminis de conservació abans referits.
És fonamental que les dades recollides pels dispositius de salut digital siguin dades de qualitat i, en aquest sentit, s’han d’establir mecanismes de control de la informació que registren. En el cas dels productes sanitaris aquest control es vincula als procediments d’autorització ja establerts. També seria desitjable que en el disseny dels dispositius s’incorporessin criteris de racionalitat en relació amb la informació recollida.
Amb independència del tipus de dispositiu digital que s’empri, és convenient que els centres sanitaris defineixin a nivell intern quins són els seus estàndards de qualitat pel que fa a la informació de les eines de salut digital. Per exemple, diferenciar les dades recollides pel propi pacient de les recollides pels professionals del centre. Així mateix, és important que el professional les verifiqui i que seleccioni quina és la informació que s’ha de conservar per la seva rellevància mèdica i incorporar-la a la història clínica.
En el cas dels dispositius amb capacitat de recollir moltes dades per unitat de temps com, per exemple, els monitors, cal definir un model d’informe que especifiqui els valors registrats de forma resumida. Cada centre podrà definir com es prepara l’informe en relació amb la unitat temporal segons les seves necessitats, però es recomana que no sigui inferior a una mesura resum per hora de registre. L’informe queda gravat a la història clínica del pacient.